Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Archiu:Jose sanchis.JPG|thumb|Dr. Josep Sanchis Bergón]]
 
[[Archiu:Jose sanchis.JPG|thumb|Dr. Josep Sanchis Bergón]]
'''Josep Sanchis Bergón''' ([[Alhucemas]], [[Marroc]], [[1860]] - † [[Valéncia]], [[1926]]) fon [[mege]] [[neurolec]], [[Anex:Alcaldes de Valencia|Alcalde de Valéncia]], i primer President de la [[Organisació Mèdica Colegial d'Espanya]] ([[1921]] – [[1926]]). Fundador de l'Associació Valenciana de la Caritat, coneguda com la [[Casa de la Caritat]].
+
'''Josep Sanchis Bergón''' ([[Alhucemas]], [[Marroc]], [[1860]] - † [[Valéncia]], [[1926]]) fon [[mege]] [[neurolec]], [[Alcalde de Valéncia]], i primer President de la [[Organisació Mèdica Colegial d'Espanya]] ([[1921]] – [[1926]]). Fundador de l'Associació Valenciana de la Caritat, coneguda com la [[Casa de la Caritat]].
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 21: Llínea 21:  
[[File:José Sanchis Bergón 1906.jpg|thumb|250px|Josep Sanchis Bergón fundador de l'Associació Valenciana de la Caritat ([[1906]])]]
 
[[File:José Sanchis Bergón 1906.jpg|thumb|250px|Josep Sanchis Bergón fundador de l'Associació Valenciana de la Caritat ([[1906]])]]
   −
Fruit del seu decantament cap al camp de la marginació infantil, desenrollà treballs importants, com la definició del concepte de “oicófobo”, classe especial de chiquet “psicópata rebordonit” caracterisat per la “fobia a la familia”, i la “oicofobia” o “fobia de la propia casa”, que Sanchis Bergón presentà en la ponencia titulada “Reformatoris”, en l'Assamblea de la Junta de Protecció a l'Infancia, en l'any [[1914]]. I una classificació d'anormals, que Sanchis Bargón expondra publicament davant la Real Academia de Medicina de Valéncia, en l'any [[1917]], en el discurs que pronunciarà en ocasió de la seua rebuda com academic, baix el titul “Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil”; en el que expon la seua posició com partidari del [[regeneracionismo]], la seua proyecció social i “profilactica”, era eminentment [[Eugenesia|eugénica]], tal i com ell mateix expressa en la seua conclusió: “Tutelat els matrimonis i milloraréu l'herencia; milloreu l'herencia i perfeccionaréu organicament a l'individu; perfeccioneu a l'individu i podreu regenerar la societat”. Per a aplegar a estes conclusions desenrollarà un estudi sobre el concepte d'anormalidad i de degeneració, partint de la premissa: “El fisiologismo de les societats exigix una adequació perfecta de cada una de les seues parts al tot: una completa adaptació de l'individu al mig social”. Considera que l'inadaptado per causes internes és un anormal, i que per tant l'anormal és un malalt, i que l'herencia és la causa primera d'anormalidad. Aixo no impedix que critique els plantejaments generalisadors i absolutistes de l'escola antropologica de Lombroso aplicats a la delinqüencia. Per a Sanchis Bergón no tot delinqüent és un anormal mege: “L'herencia és freqüentment causa remota de la delinqüencia. El mig, millor que causa ocasional és causa determinant”.
+
Fruit del seu decantament cap al camp de la marginació infantil, desenrollà treballs importants, com la definició del concepte de “oicófobo”, classe especial de chiquet “psicópata rebordonit” caracterisat per la “fobia a la familia”, i la “oicofobia” o “fobia de la pròpia casa”, que Sanchis Bergón presentà en la ponencia titulada “Reformatoris”, en l'Assamblea de la Junta de Protecció a l'Infancia, en l'any [[1914]]. I una classificació d'anormals, que Sanchis Bargón expondra publicament davant la Real Academia de Medicina de Valéncia, en l'any [[1917]], en el discurs que pronunciarà en ocasió de la seua rebuda com academic, baix el titul “Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil”; en el que expon la seua posició com partidari del [[regeneracionismo]], la seua proyecció social i “profilactica”, era eminentment [[Eugenesia|eugénica]], tal i com ell mateix expressa en la seua conclusió: “Tutelat els matrimonis i milloraréu l'herencia; milloreu l'herencia i perfeccionaréu organicament a l'individu; perfeccioneu a l'individu i podreu regenerar la societat”. Per a aplegar a estes conclusions desenrollarà un estudi sobre el concepte d'anormalidad i de degeneració, partint de la premissa: “El fisiologismo de les societats exigix una adequació perfecta de cada una de les seues parts al tot: una completa adaptació de l'individu al mig social”. Considera que l'inadaptado per causes internes és un anormal, i que per tant l'anormal és un malalt, i que l'herencia és la causa primera d'anormalidad. Aixo no impedix que critique els plantejaments generalisadors i absolutistes de l'escola antropologica de Lombroso aplicats a la delinqüencia. Per a Sanchis Bergón no tot delinqüent és un anormal mege: “L'herencia és freqüentment causa remota de la delinqüencia. El mig, millor que causa ocasional és causa determinant”.
    
=== Activitat colegial ===
 
=== Activitat colegial ===
   −
En l'any [[1920]] se va crear la [[Federació de Coleges de Meges d'Espanya]], de la que és impulsor el Dr. Sanchis Bergón, el qual sera elegit President de la mencionada Federació. Sanchis Bergón iniciava aixina una campanya de regeneració de la classe i política sanitaries, que al seu entendre, començaria des de la mateixa selecció dels aspirants al “sacerdoci de la medicina”, reformant posteriorment l'ensenyança de la mateixa, i llimitant el numero de títuls expedits.<ref>[http://books.google.es/books?id=LLRflEBHzsgC&pg=PA303&dq=Se+produc%C3%ADa+una+nueva+cota+en+su+organizaci%C3%B3n+corporativa:+la+Federaci%C3%B3n+Nacional+de+Colegios+M%C3%A9dicos.+Fue+la+tarea+de+la+mencionada+asamblea+de+Colegios+de+noviembre+de+1920,+propuesta+como+objetivo+por+el+Colegio+valenciano+y+por+su+presidente+Jos%C3%A9+Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n.&hl=es&ei=3ApTe79A6ad4AaCv-jFCQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=Se%20produc%C3%ADa%20una%20nueva%20cota%20en%20su%20organizaci%C3%B3n%20corporativa%3A%20la%20Federaci%C3%B3n%20Nacional%20de%20Colegios%20M%C3%A9dicos.%20Fue%20la%20tarea%20de%20la%20mencionada%20asamblea%20de%20Colegios%20de%20noviembre%20de%201920%2C%20propuesta%20como%20objetivo%20por%20el%20Colegio%20valenciano%20y%20por%20su%20presidente%20Jos%C3%A9%20Sanch%C3%ADs%20Berg%C3%B3n.&f=false Francesc Villacorta Banys. Professionals i burocratas: Estat i poder corporatiu en l'Espanya del sigle XX, 1980-1923. Madrit: Segle XXI d'Espanya Editors; 1989. p.303.]</ref>
+
En l'any [[1920]] se va crear la [[Federació de Coleges de Meges d'Espanya]], de la que és impulsor el Dr. Sanchis Bergón, el qual sera elegit President de la mencionada Federació. Sanchis Bergón iniciava aixina una campanya de regeneració de la classe i política sanitaries, que al seu entendre, començaria des de la mateixa selecció dels aspirants al “sacerdoci de la medicina”, reformant posteriorment l'ensenyança de la mateixa, i llimitant el numero de títuls expedits.<ref>[http://books.google.es/books?id=LLRflEBHzsgC&pg=PA303&dq=Se+produc%C3%ADa+una+nueva+cota+en+su+organizaci%C3%B3n+corporativa:+la+Federaci%C3%B3n+Nacional+de+Colegios+M%C3%A9dicos.+Fue+la+tarea+de+la+mencionada+asamblea+de+Colegios+de+noviembre+de+1920,+propuesta+como+objetivo+por+el+Colegio+valenciano+y+por+su+presidente+Jos%C3%A9+Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n.&hl=es&ei=3ApTe79A6ad4AaCv-jFCQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=Se%20produc%C3%ADa%20una%20nueva%20cota%20en%20su%20organizaci%C3%B3n%20corporativa%3A%20la%20Federaci%C3%B3n%20Nacional%20de%20Colegios%20M%C3%A9dicos.%20Fue%20la%20tarea%20de%20la%20mencionada%20asamblea%20de%20Colegios%20de%20noviembre%20de%201920%2C%20propuesta%20como%20objetivo%20por%20el%20Colegio%20valenciano%20y%20por%20su%20presidente%20Jos%C3%A9%20Sanch%C3%ADs%20Berg%C3%B3n.&f=false Francesc Villacorta Banys. Professionals i burocratas: Estat i poder corporatiu en l'Espanya del sigle XX, 1980-1923. Madrit: Sigle XXI d'Espanya Editors; 1989. p.303.]</ref>
    
Se conseguix aixina enfortir l'espirit de classe, i aunar les forces per a abordar aspectes relatius a estatuts, llegislació sanitaria, o defensa dels interesses dels meges, en ocasions lesionats pel caciquisme. Com eixemple de l'impuls que la creació d'esta federació dona al moviment colegial, cap expondre les conclusions elevades al Ministre de Governació despuix de l'Assamblea portada veta en [[Madrit]] en l'any [[1926]], i que se referixen a “l'urgent promulgació d'una Llei de Sanitat, a la representació dels Coleges Meges en el Real Consell de Sanitat, a la reglamentació de la Beneficencia provincial, a la definició del delit sanitari i l'inclusió en el Codic Penal de les sancions que origine i a la revisió tècnica del Registre d'Especialitats Farmaceutiques”. Ademés de propondre “una reforma be meditada de l'ensenyança de la Medicina (...) en la constitució d'una Comissió Oficial de la que devia formar part el Consell General de Coleges de Meges, la declaració dels Reglaments dels Coleges de Meges com Codics fonamentals d'estos ...” entre atres.
 
Se conseguix aixina enfortir l'espirit de classe, i aunar les forces per a abordar aspectes relatius a estatuts, llegislació sanitaria, o defensa dels interesses dels meges, en ocasions lesionats pel caciquisme. Com eixemple de l'impuls que la creació d'esta federació dona al moviment colegial, cap expondre les conclusions elevades al Ministre de Governació despuix de l'Assamblea portada veta en [[Madrit]] en l'any [[1926]], i que se referixen a “l'urgent promulgació d'una Llei de Sanitat, a la representació dels Coleges Meges en el Real Consell de Sanitat, a la reglamentació de la Beneficencia provincial, a la definició del delit sanitari i l'inclusió en el Codic Penal de les sancions que origine i a la revisió tècnica del Registre d'Especialitats Farmaceutiques”. Ademés de propondre “una reforma be meditada de l'ensenyança de la Medicina (...) en la constitució d'una Comissió Oficial de la que devia formar part el Consell General de Coleges de Meges, la declaració dels Reglaments dels Coleges de Meges com Codics fonamentals d'estos ...” entre atres.
Llínea 42: Llínea 42:  
* Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil. Valencia: Imprenta d'Antoni López i Comp; 1917.
 
* Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil. Valencia: Imprenta d'Antoni López i Comp; 1917.
 
* Reformatoris. Ponencia presentada a la secció 4ª de l'Assamblea Nacional de Proteccio a l'Infancia i Repressio de la Mendicitat. Valencia: Imp. Antoni López i Cia.; 1917.
 
* Reformatoris. Ponencia presentada a la secció 4ª de l'Assamblea Nacional de Proteccio a l'Infancia i Repressio de la Mendicitat. Valencia: Imp. Antoni López i Cia.; 1917.
* Encefalitis epidemica, cridada també letargica. Valencia: Imprenta Valenciana; 1920.
+
* Encefalitis epidemica, nomenada també letargica. Valencia: Imprenta Valenciana; 1920.
 
* Carta circular del President del Colege Oficial de Medics de Valencia. SM. 1923;(2):689-91.
 
* Carta circular del President del Colege Oficial de Medics de Valencia. SM. 1923;(2):689-91.
 
* Reduccio de títuls. SM. 1923;(2):782-4.
 
* Reduccio de títuls. SM. 1923;(2):782-4.
Llínea 48: Llínea 48:  
* Herencia de la criminalitat.
 
* Herencia de la criminalitat.
 
* Els sistemes penitenciaris davant l'Història.
 
* Els sistemes penitenciaris davant l'Història.
  −
== Referències ==
  −
<references />
      
== Vore també ==
 
== Vore també ==
Llínea 59: Llínea 56:  
* [[Organisació Mèdica Colegial d'Espanya]]
 
* [[Organisació Mèdica Colegial d'Espanya]]
 
* [[Casa de la Caritat]]
 
* [[Casa de la Caritat]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
<references />
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* [https://web.archive.org/web/20120902183340/http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Biografies de polítics valencians. 1810-2005]
    
{{Successio
 
{{Successio
Llínea 75: Llínea 78:  
{{NF|1860|1926|Sanchis Bergon, Jose}}
 
{{NF|1860|1926|Sanchis Bergon, Jose}}
   −
[[Categoria:Valencians]]
+
{{Successió
 +
| predecessor = [[Miguel Polo Gil]]
 +
| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]]
 +
| periodo = [[1906]] – [[1907]]
 +
| successor = [[José Martínez Aloy]]
 +
}}
 +
 
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Polítics]]
 +
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]
 
[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat  Valenciana]]
+
[[Categoria:Diputats d'Espanya]]
[[Categoria:Meges valencians]]
+
[[Categoria:Meges]]
 
[[Categoria:Neurolecs d'Espanya]]
 
[[Categoria:Neurolecs d'Espanya]]
[[Categoria:Politics d'Espanya del sigle XIX]]
  −
[[Categoria:Politics d'Espanya del sigle XX]]
   
[[Categoria:Presidents de Coleges de Meges d'Espanya]]
 
[[Categoria:Presidents de Coleges de Meges d'Espanya]]
113 303

edicions

Menú de navegació