Diferència entre les revisions de "Serket"
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0500051207 | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0500051207 | ||
| − | ==Bibliografia == | + | == Bibliografia == |
* Barbara S. Lesko. Women and Religion in Ancient Egypt. Brown University. 2002 | * Barbara S. Lesko. Women and Religion in Ancient Egypt. Brown University. 2002 | ||
* Bonnet, Hans (2000). Lexikon der ägyptischen Religionsgeschichte. Ed. Nikol Verlag. ISBN 3-937872-08-6 | * Bonnet, Hans (2000). Lexikon der ägyptischen Religionsgeschichte. Ed. Nikol Verlag. ISBN 3-937872-08-6 | ||
Última revisió del 18:38 25 jun 2024
Serket (nom egipcíac: Serket-Hetu o Selket. Nom grec: Selkis.), és en la mitologia egípcia la deesa de la naturalea, animals, màgia i curació de picadures venenoses, sent originalment la deificació de l'escorpió.
Iconografia[editar | editar còdic]
Va ser representada com a dòna en un escorpió sobre el seu cap. També com escorpió de cap femení, en banyes o en el Sol.
Mitologia[editar | editar còdic]
Era filla de Ra, i a voltes va ser representada en Edfu com l'esposa d'Horus, o la mare de Horajti. El seu fill és Nehebkau en els Texts de les Piràmides.
Serket era una deesa benèfica que protegia el sarcòfec del faraó. En els texts funeraris figura com la mare del difunt, al que alleta. Protegia el got canopo de Kebehsenuf.
També prevenia de les picadures dels escorpions i les serps.
Epítets[editar | editar còdic]
Se la va cridar la que facilita la respiració en la gola, ya que la picadura de l'escorpió produïx ofegue; també era mencionada com la que possibilita la respiració del recent naixcut i la que possibilita la respiració del difunt, en la seua renaixença. Junt a Isis, Neftis i Neit, eren nomenades les &quatre planyideres divines.
Sincretisme[editar | editar còdic]
Va ser identificada en les deeses Isis i Seshat.
Cult[editar | editar còdic]
Era venerada en la delta del Nil, en Edfu i Per-Serket. Els sacerdots de Serket eren mèdics i macs que curaven les picadures dels animals venenosos.
Referències[editar | editar còdic]
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Felde, Rolf (1988). Agyptische Gottheiten. Editado por Rolf Felde
- Margaret Bunson (2002). Encyclopedia of Ancient Egypt (en anglés). Nueva York. ISBN 0-8160-4563-1
- Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Thode, Rosa, Sejmet, egiptologia.org
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0500051207
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Barbara S. Lesko. Women and Religion in Ancient Egypt. Brown University. 2002
- Bonnet, Hans (2000). Lexikon der ägyptischen Religionsgeschichte. Ed. Nikol Verlag. ISBN 3-937872-08-6
- Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Serket.