Diferència entre les revisions de "Nunet"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Nun i Nunet '''Nunet''' o '''Naunet''', en la mitologia egipcíaca, és la deesa o tanc q…») |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Junt en Nun, és l'element del que va sorgir tota vida, el principi de la llum, diví formador del món. És el lloc d'a on ix per sí mateixa el gran deu [[Amón|Amón-Ra]]. | Junt en Nun, és l'element del que va sorgir tota vida, el principi de la llum, diví formador del món. És el lloc d'a on ix per sí mateixa el gran deu [[Amón|Amón-Ra]]. | ||
| − | També, en la pedra de Shabako, a on està gravada la cosmogonia menfita, apareix relacionada en [[Ptah]] com a deu suprem, creador del món i dels atres deus | + | També, en la pedra de Shabako, a on està gravada la cosmogonia menfita, apareix relacionada en [[Ptah]] com a deu suprem, creador del món i dels atres deus. |
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson | ||
| − | ==Bibliografia == | + | == Bibliografia == |
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com | * Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com | ||
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9 | * Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9 | ||
Última revisió del 18:31 25 jun 2024
Nunet o Naunet, en la mitologia egipcíaca, és la deesa o tanc que forma en el deu Nun, el seu doble, la primera de les quatre parelles, les primeres aigües, l'Oceà primordial de l'Ogdóada d'Hermópolis.
Quan el Nil es desbordava en les marismes de la delta i despuix es retirava, apareixien granotes i serps, per lo que a les primeres se les identificava en la forma de les quatre divinitats masculines de l'Ogdóada i a les segones en les femenines. Per això, a Nunet se la sol representar per una dòna en cap de serp, presidint, en la seua parella Nun el caos acuós.
Junt en Nun, és l'element del que va sorgir tota vida, el principi de la llum, diví formador del món. És el lloc d'a on ix per sí mateixa el gran deu Amón-Ra.
També, en la pedra de Shabako, a on està gravada la cosmogonia menfita, apareix relacionada en Ptah com a deu suprem, creador del món i dels atres deus.
Referències[editar | editar còdic]
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Jan Assmann (2008). Of God and Gods: Egypt, Israel, and the Rise of Monotheism. University of Wisconsin Press. p. 83–84. ISBN 978-0-299-22554-4
- Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Jason Urbanus (2018). Archaeology, ed. «Mummy Workshop» (en anglés)
- Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nunet.