Diferència entre les revisions de "Meheturet"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 24: Llínea 24:
 
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
 
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
  
==Bibliografia ==
+
== Bibliografia ==
  
 
* Elisa Castel: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
 
* Elisa Castel: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com

Última revisió del 18:03 25 jun 2024

Representació de Meheturet en las tomba de Tutankamon

Meheturet, Mehetueret, Mehurt, Mehetweret o Mehurit (també Methyer, segons l'historiador Plutarco), en la mitologia egipcíaca, és una deesa mare celest del naiximent, mort i fertilitat, que personifica les aigües primordials. Divinitat present des del periodo predinàstic, apareix en els Texts de les Piràmides durant l'Imperi Antic.

El seu nom significa, lliteralment, la de La Gran Inundació o La Gran Nadadora, encara que també és coneguda com La Senyora Celestial o La Gran Vaca de l'Aigua. Per ser deesa celest, és també de la fertilitat, puix en Egipte, és el cel el que proporciona l'aigua que alimentarà al Nil i fecundarà la terra. Per això, s'associarà en el riu tant en la seua faceta d'inundació anual de la terra com en el de Nil celest, que els egipcíacs podien observar en la Via Làctea, o en el riu de l'inframon per a on naveguen el sol i el faraó.

En els mits de la creació de l'Antic Egipte dona a llum al sol al principi dels temps, i en el Llibre dels Morts, fa que naixca el deu Ra cada dia i ajuda als morts a renàixer, guiant-los pel riu.

Va tindre un centre de cult en Talmis (Alt Egipte).

Iconografia[editar | editar còdic]

Meheturet és representada com una vaca en un disc solar entre les banyes. La vaca com a símbol d'a on obtindre aliments, idealment per als chiquets. El disc solar per la seua relació en Ra i com a font complementària en l'aigua per a que puguen donar-se les collites. Pot aparéixer en pancha estrelada o en dos plomes d'esturç sobre el seu cap, aguaitant-se entre papirs o recostada sobre una estora de juncs.

També se la representa, encara que més rarament, com a dòna en cap de vaca en un disc solar entre les banyes. Pot dur un uraeus en la front i un collar menat.

Associacions[editar | editar còdic]

Se l'associa o assimila, principalment, en les deeses Neith, Isis i Hathor. Principalment, en l'última, repetint moltes de les seues característiques. Com totes elles, es podria cridar també Ull de Ra.​ Plutarco, en la seua obra De Iside et Osiride (capítul 56), la va identificar en la deesa Isis.

Es confon, a voltes, en la deesa vaca Bat.

Referències[editar | editar còdic]

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Elisa Castel: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lipson, Carol (2004). Rhetoric Before and Beyond the Greeks. Nueva York: SUNY Press
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons