Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
119 bytes afegits ,  22 juny
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Archiu:Gátova 10.JPG|250px|miniaturadeimagen|Iglésia de la Mare de Déu dels Àngels en Gàtova]]
 
[[Archiu:Gátova 10.JPG|250px|miniaturadeimagen|Iglésia de la Mare de Déu dels Àngels en Gàtova]]
'''Gàtova''' (en [[castellà]] ''Gátova''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], que es troba situat en la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Túria]].
+
'''Gàtova''' (en [[castellà]] ''Gátova''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], que es troba situat en la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Túria]]. Gàtova va pertànyer a la província de Castelló fins que en l'any [[1995]] va passar a la província de Valéncia.
    
== Geografia ==
 
== Geografia ==
 
El terme municipal de Gátova se situa en l'extrem occidental de la [[Serra Calderona]], la qual descendix fins a la [[mar Mediterrànea]], a l'[[est]] de les montanyes de la [[Cova Santa]] i [[Alcubles]], dins de l'anticlinal iniciat per la [[serra de Javalambre]] i continuat per la [[serra d'Andilla]], constituint totes elles les últimes estribacions de la [[Cordillera Ibèrica]]. Els cims més destacats són el Pico de l'Àguila (878 m), Piezarroya (841 m), Peñarroya (656 m), el Gorgo (908 m, segona cota més alta de la Serra Calderona), els monts Alt de la Calera (852 m), Fuenfría (781 m) i L'Arenal (717 m). Abunden els manantials, alguns miner-medicinals.
 
El terme municipal de Gátova se situa en l'extrem occidental de la [[Serra Calderona]], la qual descendix fins a la [[mar Mediterrànea]], a l'[[est]] de les montanyes de la [[Cova Santa]] i [[Alcubles]], dins de l'anticlinal iniciat per la [[serra de Javalambre]] i continuat per la [[serra d'Andilla]], constituint totes elles les últimes estribacions de la [[Cordillera Ibèrica]]. Els cims més destacats són el Pico de l'Àguila (878 m), Piezarroya (841 m), Peñarroya (656 m), el Gorgo (908 m, segona cota més alta de la Serra Calderona), els monts Alt de la Calera (852 m), Fuenfría (781 m) i L'Arenal (717 m). Abunden els manantials, alguns miner-medicinals.
   −
Les terres sense cultivar estan ocupades per [[Pi (arbre)|pins]], [[alcornoques]], [[Carrasca|carrasques]], [[Romer|romers]] i pastures. Es caça el [[javalí]] i atres espècies de caça menor, com el [[conill]] i la [[perdiu]].
+
Les terres sense cultivar estan ocupades per [[Pi (arbre)|pins]], [[surer|sureres]], [[Carrasca|carrasques]], [[Romer|romers]] i pastures. Es caça el [[javalí]] i atres espècies de caça menor, com el [[conill]] i la [[perdiu]].
    
La població es troba als peus del pico de l'Àguila, en carrers desnivelats i tortuosos que es amolden a la topografia del terreny. Situada junt al llímit en la [[província de Castelló]] —per la comarca de l'[[Alt Palancia]]—, es troba a 48 km de [[Valéncia]], tenint accessos a través de la carretera CV-25 [[Olocau]]-Gátova-[[Altura]].
 
La població es troba als peus del pico de l'Àguila, en carrers desnivelats i tortuosos que es amolden a la topografia del terreny. Situada junt al llímit en la [[província de Castelló]] —per la comarca de l'[[Alt Palancia]]—, es troba a 48 km de [[Valéncia]], tenint accessos a través de la carretera CV-25 [[Olocau]]-Gátova-[[Altura]].
Llínea 48: Llínea 48:  
![[1857]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2022]]
 
![[1857]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2022]]
 
|-
 
|-
| align=center| 1.240 || align=center| 1.260 || align=center| 1.391 || align=center| 1.395 || align=center| 1.3267 || align=center| 1.250 || align=center| 1.217 || align=center| 1.019 || align=center| 839 || align=center| 626 || align=center| 469 || align=center| 412
+
| align=center| 1.240 || align=center| 1.260 || align=center| 1.391 || align=center| 1.395 || align=center| 1.326 || align=center| 1.250 || align=center| 1.217 || align=center| 1.019 || align=center| 839 || align=center| 626 || align=center| 469 || align=center| 412
 
|}
 
|}
 
</center>
 
</center>
25 179

edicions

Menú de navegació