Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Ferrol''' o El Ferrol (Ferrol oficialment i també en [[gallec]]) és una ciutat i municipi [[Espanya|espanyol]], situada al nort de la província de [[La Corunya (provincia)|La Corunya]], en [[Galícia]]. | + | [[Archiu:Ferrol-021.jpg|250px|miniaturadeimagen|L'ajuntament de Ferrol]] |
| + | '''Ferrol''' o El Ferrol (Ferrol oficialment i també en [[gallec]]) és una ciutat i municipi [[Espanya|espanyol]], situada al nort de la província de [[La Corunya (Província)|La Corunya]], en [[Galícia]]. |
| | | |
| El Ferrol és una ciutat orientada tradicionalment cap a les activitats marítimes, mediant el seu port, de pesca i comercial, activitats civils i militars, instalacions diverses de l'Armada o les plages turístiques. | | El Ferrol és una ciutat orientada tradicionalment cap a les activitats marítimes, mediant el seu port, de pesca i comercial, activitats civils i militars, instalacions diverses de l'Armada o les plages turístiques. |
| | | |
| En una població de 74.696 habitants, la zona metropolitana del Ferrol, conegut com Ferrolterra, agrupat en les comarques de Ferrol, Eume i Ortegal, en una població de prop de 210.000 persones. | | En una població de 74.696 habitants, la zona metropolitana del Ferrol, conegut com Ferrolterra, agrupat en les comarques de Ferrol, Eume i Ortegal, en una població de prop de 210.000 persones. |
| + | |
| + | == Topònim i etimologia == |
| + | |
| + | La denominació Ferrol va ser adoptada en [[1982]], encara que hi ha documentació al manco en el [[sigle XV]]. L'empleo de les formes El Ferrol, en mayúscules, o el Ferrol, en minúscules, es reflecta respectivament en el Diccionari de topònims espanyols i els seus gentilicis, de Pancracio Celdrán i en el DRAE. L'us del topònim en artícul es documenta al manco des del [[sigle XVII]], per eixemple, en el romanç «Despuntado he mil agujas» de Luis de Góngora i Argote, o en el text imprés de la Descripció d'[[Espanya]] i de les costes i ports dels seus regnes ([[1634]]) del geógraf real Pedro Texeira. Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en [[1938]], les autoritats franquistes decretaren l'us de la denominació de El Ferrol del Caudillo que es va mantindre fins la década de [[1980]]. |
| + | |
| + | == Geografia == |
| + | |
| + | La ria de Ferrol, a on desemboca el riu Grande de Xuvia, es situa entre els caps Prioriño i Segaño, protegix dels vents i els temporals pels monts Ventoso i Faro. Junt a les ries de La Corunya, Betanzos i Ares conformen el golf Ártabro, nom heredat de l'[[Antiga Roma|época romana]]. |
| + | |
| + | La seua situació, en la part septentrional d'una amplia ensenada, front a l'[[oceà Atlàntic]], fan que la ciutat goge d'un clima oceànic, en temperatures suaus durant tot l'[[any]] i precipitacions freqüents. |
| + | |
| + | Els 81,9kmª de superfície del municipi oferixen una permanent successió de contrasts: traçats migeval en carrers estrets i cases en galeries front a imponents construccions militars, junt en plages obertes a l'oceà entre fortificats castells (Castell de San Felipe i Castill de La Palma) que dominen la ria. |
| + | |
| + | == Economia == |
| + | |
| + | Les darassanes, fundades en el regnat de [[Felip V]], han segut durant molt anys el motor de Ferrol i la seua comarca. Actualment, és un sector en crisis, pero contínua següent u dels punts en major capacitat industrial (indústria pesada) de tota [[Galícia]]. El recent acabat port exterior i la base naval de la Marina de Guerra Espanyola (Arsenal, Hospital Militar i atres) son, com ha segut sempre, de gran importància per a l'economia de Ferrol i la seua comarca. |
| + | |
| + | == Punts d'interés == |
| + | [[Archiu:Ferrol - Concatedral de San Julián (San Xiao) 01.JPG|250px|miniaturadeimagen|Concatedral de Sant Julià]] |
| + | * Museu Naval (Centre Herrerías) |
| + | * Museu d'Història Natural |
| + | * Barri de A Magdalena: data del [[sigle XVIII]], en els seus carrers en damero i les seues cases de galeries. En este barri es troba els jardins del Cantón de Molíns, a on creixen antiquíssims arbres. |
| + | * Concatedral de Sant Julià (en el barri de A Magdalena). |
| + | * Iglésia neoclásica de San Francisco (en el barri de Ferrol Vello). |
| + | * Edifici del Arsenal |
| + | * Castell de San Felipe |
| + | * Ermita de Chamorro: situada en el mont de Chamorro, en la parròquia de Sant Salvador de Serantes. Des de ad esta ermita es pot apreciar una bellíssima vista de la ciutat de Ferrol i els seus voltants. En el dia a de la Verge de Chamorro es celebra una gran romeria. |
| + | * Ermita i jaciment de l'illa de Santa Comba |
| + | * Viage en llancha des de Ferrol a Mugardos (des del moll de Curuxeiras) |
| + | * Capitania General i els Jardins de Herrera: al costat d'estos jardins estan les estàtues de Marte i Júpiter, que són les més antigues de Ferrol. Pròximament l'edifici de Capitania serà reconvertit en Archiu i Biblioteca de l'Armada |
| + | * Plages com la de Doniños, San Jorge, Santa Comba o Ponzos (cada vegada més ocupada per estrangers aficionats al surf i al windsurf). |
| + | * Entrada de la ria de Ferrol (zona de "Entre Castillos"). |
| + | |
| + | == Festivitats d'interes == |
| + | |
| + | La Semana Santa en Ferrol, està considerada des de [[1995]] com festa d'Interes Nacional. Està, junt en la de Vivero, en les dos úniques que gogen d'este distintiu en [[Galícia]]. |
| + | |
| + | == Personages ilustres == |
| + | |
| + | * [[Concepción Arenal]] ([[1820]]-[[1893]]): llicenciada en Dret, escritora, periodista, poeta, novelista, autora dramàtica i de sarsuela. Va ser la primera dona en assistir a una universitat espanyola, en [[1841]], encara que al principi a soles com oyent i en indumentària masculina. |
| + | * Victorià Sánchez Barcáiztegui ([[1826]]-[[1875]]): militar i marí. |
| + | * [[Pablo Iglesias Posse|Pablo Iglesias]] ([[1850]]-[[1925]]): fundador del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] ([[PSOE]]) i de l'[[Unió General de Treballadors]] ([[UGT]]). |
| + | * [[José Canalejas]] ([[1854]]-[[1912]]): polític progressiste, va pertànyer al Partit Lliberal, arribà a ser President del Consell de Ministres en [[1910]] i ministre de diferents carteres en sis ocasions. |
| + | * Fernando Álvarez de Sotomayor (1875-1960): pintor i mestre de Belles Arts. |
| + | * [[Francisco Franco]] (1892-1975): Possiblement la figura més coneguda de Ferrol. Cap d'Estat que governà en [[Espanya]] despuix de la [[Guerra civil espanyola]] entre el [[1 d'abril]] de [[1939]] fins la seua mort el [[20 de novembre]] de [[1975]]. |
| + | * [[Ramón Franco]] ([[1896]]-[[1938]]): aviador, militar i polític. Formà part en el Vol del Plus Ultra. |
| + | * Nicolás Franco ([[1891]]-[[1977]]): militar i polític. Va ser Procurador en Corts i Embaixador d'Espanya en [[Portugal]]. |
| + | * Jaime Quintanilla ([[1898]]-[[1936]]): primer alcalde republicà de Ferrol, fusilat pels Nacionals un més despuix de l'inici de la Guerra Civil. |
| + | * [[Gonzalo Torrente Ballester]] ([[1910]]-[[1999]]): escritor, periodista i mestre. Autor de “Los gozos y las sombras”, La saga/fuga de J. B.... U dels grans escritors espanyols del [[sigle XX]], va pertànyer a la [[Generació del 36]]. |
| + | * Ricardo Carvalho Calero ([[1910]]-[[1990]]): el primer mestre de Llengua i Lliteratura gallega de l'Universitat de [[Santiago de Compostela]]. |
| + | * Camilo Alonso Vega ([[1889]]-[[1971]]): Ministre de la Governació entre [[1957]] i [[1969]]. |
| + | |
| + | També en Ferrol han naixcut posteriorment importants figures de la lliteratura, com Lola Beccaria i Mercedes Castro; la música, Carlos Jean i Jesús Ordovás; el cine, Mabel Rivera, Javier Gutiérrez Álvarez, Teté Delgado i Sonia Castelo; la televisió, Jesús Vàzquez, [[Paula Vàzquez]], Paloma Lago i María Patiño. També del sindicalisme, Ignacio Fernández Toxo, actual Secretario General de Comissiones Obreres i de l'historiografia, Santos Juliá. |
| + | |
| + | == Parroquies == |
| + | |
| + | * Brión (Santa María) |
| + | * A Cabana (San Antonio) |
| + | * Covas (San Martín) |
| + | * Doniños (San Román) |
| + | * Esmelle (San Juan) |
| + | * Ferrol (San Julián) |
| + | * A Graña (Santa Rosa) |
| + | * Leixa (San Pedro) |
| + | * Mandiá (Santa Eugenia) |
| + | * Marmancón (San Pedro) |
| + | * A Mariña (San Jorge) |
| + | * Trasancos (Santa Cecilia) |
| + | * Serantes (San Salvador) |
| + | |
| + | == Ciutats germanes == |
| + | |
| + | * [[Lugo]], [[Espanya]] ([[2000]]) |
| + | * [[Mondoñedo]], Espanya ([[2004]]) |
| + | * [[Adelaida]], [[Australia]] ([[2008]]) |
| + | |
| + | == Referències == |
| + | |
| + | 1. a b Celdrán Gomáriz, Pancracio (2004). Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios (5ª edición). Madrid: Espasa Calpe. p. 329. ISBN 978-84-670-3054-9. |
| + | |
| + | 2. a b «ferrolano»: «Natural del Ferrol» |
| + | |
| + | 3. Lope García de Salazar, Libro de las bienandanzas e fortunas, 1471 - 1476, libro XXV, ed. lit. Ana María Marín Sánchez, Universidad de Valencia, Parnaseo-Lemir. Consultado el 15-2-2010. |
| + | |
| + | 4. Cfr. Luis de Góngora y Argote, «Despuntado he mil agujas» (romance), vv. 49-52. «A las armas, mozalbitos, / que un navío filipote / os espera en El Ferrol: / ¡plega a Dios que se derrote!», vv. 49-52 |
| + | |
| + | 5. Pedro Texeira, Descripción de España y de las costas y puertos de sus reinos, 1634, fol. 32v. y 33r., ed. de Felipe Pereda y Fernando Marías, El atlas del rey Planeta [Texto impreso], Hondarribia, Nerea, 2002. ISBN 978-84-89569-86-7. Cfr. especiamente para el puerto y villa del Ferrol la pág. 327. |
| + | |
| + | 6. Guía General de la Ciudad. Ayuntamiento de Ferrol |
| + | |
| + | 7. Carlos de Aracil – Juan J. Burgoa . El Escudo de Armas de Ferrol de la Ilustración. FerrolAnálisis nº 21. |
| + | |
| + | 8. Intervención do presidente da Xunta de Galicia no concello de Ferrol con motivo da visita das Súas Maxestades os Reis |
| + | |
| + | 9. Lista Indicativa de Candidaturas Españolas |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Ferrol}} |
| | | |
| [[Categoria:Galícia]] | | [[Categoria:Galícia]] |