Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | Es denomina '''filosofia migeval''' a la [[filosofia]] donada en [[Europa]] i l'[[Orient]] Mig durant el periodo conegut com [[Edat Mija]], periodo que s'estén des de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] en el [[sigle V]] fins a la caiguda del [[Imperi Romà d'Orient]] en [[1453]]. | + | Es denomina '''filosofia migeval''' a la [[filosofia]] donada en [[Europa]] i l'[[Orient]] Mig durant el periodo conegut com [[Edat Mija]], periodo que s'estén des de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] en el [[sigle V]] fins a la caiguda del [[Imperi Romà d'Orient]] en l'any [[1453]]. |
| | | |
− | == Contenguts == | + | == Continguts == |
| [[Archiu:Septem-artes-liberales Herrad-von-Landsberg Hortus-deliciarum 1180.jpg|200px|thumb|Les sèt arts lliberals, segons una ilustració del [[sigle XII]].]] | | [[Archiu:Septem-artes-liberales Herrad-von-Landsberg Hortus-deliciarum 1180.jpg|200px|thumb|Les sèt arts lliberals, segons una ilustració del [[sigle XII]].]] |
| Els problemes fonamentals discutits durant este periodo varen ser la relació entre la [[fe]] i la [[raó]], la naturalea i existència de [[Deu]], els llímits del [[coneiximent]] i la [[llibertat]] en l'home, la naturalea dels [[universals]] i la individuació de les substàncies divisibles i indivisibles. | | Els problemes fonamentals discutits durant este periodo varen ser la relació entre la [[fe]] i la [[raó]], la naturalea i existència de [[Deu]], els llímits del [[coneiximent]] i la [[llibertat]] en l'home, la naturalea dels [[universals]] i la individuació de les substàncies divisibles i indivisibles. |
Llínea 9: |
Llínea 9: |
| | | |
| == Etapes i representants == | | == Etapes i representants == |
− | La [[patrística]] és la fase en l'història de l'organisació i la teologia cristiana que comprén des del fi del cristianisme primitiu, en la consolidació del cànon neotestamentari, fins a al voltant del [[sigle VIII]]. Ademés de la elucidació progressiva del dogma cristià, la patrística es va ocupar sobretot de l'apologia o defensa del cristianisme front a les religions paganes primer i les successives interpretacions heterodoxes que donarien lloc a les heregies després. | + | La [[patrística]] és la fase en l'història de l'organisació i la teologia cristiana que comprén des del fi del cristianisme primitiu, en la consolidació del cànon neotestamentari, fins a al voltant del [[sigle VIII]]. Ademés de la elucidació progressiva del dogma cristià, la patrística es va ocupar sobretot de l'apologia o defensa del cristianisme front a les religions paganes primer i les successives interpretacions heterodoxes que donarien lloc a les heregies despuix. |
| | | |
| El cristianisme és difòs massivament pels profetes, prenent força entre la població i desplaçant a les religions politeistes. | | El cristianisme és difòs massivament pels profetes, prenent força entre la població i desplaçant a les religions politeistes. |
Llínea 15: |
Llínea 15: |
| El seu nom deriva dels pares de l'Iglésia, els teòlecs l'interpretació dels quals dominaria l'història del dogma. L'influència apologètica es va deure entre atres coses a l'atac hostil, i per penetrar en les senyes de la revelació, el de formar-se una image totalisador del món i de la vida humana a la llum de la fe. El progrés de lo implícit a lo explícit va ser un progrés en la ciència teològica; en el procés d'argumentació i definició es varen amprar conceptes i categories presos de la filosofia. La filosofia imperant era el platonisme, neoplatonisme (en toc estoic). | | El seu nom deriva dels pares de l'Iglésia, els teòlecs l'interpretació dels quals dominaria l'història del dogma. L'influència apologètica es va deure entre atres coses a l'atac hostil, i per penetrar en les senyes de la revelació, el de formar-se una image totalisador del món i de la vida humana a la llum de la fe. El progrés de lo implícit a lo explícit va ser un progrés en la ciència teològica; en el procés d'argumentació i definició es varen amprar conceptes i categories presos de la filosofia. La filosofia imperant era el platonisme, neoplatonisme (en toc estoic). |
| | | |
− | Els escritors cristians no varen fer distinció entre filosofia i teologia. Estos varen mostrar una divergència d'actitut davant la filosofia clàssica: com a enemiga o com a utilitat. | + | Els escritors cristians no varen fer distinció entre filosofia i teologia. Estos varen mostrar una divergència d'actitut davant la filosofia clàssica: com a enemiga o com a utilitat. |
| | | |
| [[Categoria:Filosofia]] | | [[Categoria:Filosofia]] |
| [[Categoria:Filosofia migeval| ]] | | [[Categoria:Filosofia migeval| ]] |