23 696
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + + + + + + + + + + + − + − + Llínea 17:
Llínea 27: − + Llínea 26:
Llínea 36: − + Llínea 38:
Llínea 48: − + Llínea 77:
Llínea 87: − + + + + + + + + + + Llínea 86:
Llínea 105: − [[Categoria:Escritors]] + +
sense resum d'edició
[[Image:Llull3.1.JPG|thumb|Ramon Llull]]
{{Biografia|
'''Ramon Llull Heril''', en [[llatí]] ''Raimundus Lullus'' ([[Palma de Mallorca]] - [[1235]] - [[Tunis]], [[Tunísia]] - [[1315]]) fon un filòsof i escritor mallorquí en [[llengua balear]]. Fill de Ramon Llull i d'Isabel d'Erill.
| nom = Ramon Llull Heril
| image = [[Image:Llull3.1.JPG|250px|Ramon Llull]]
| peu =
| nacionalitat = [[Palma de Mallorca|Mallorquina]]
| ocupació = Filòsof i escritor.
| data_naix = [[1235]]
| lloc_naix = [[Palma de Mallorca]], [[Regne de Mallorca]]
| data_mort = [[1315]]
| lloc_mort = [[Tunis]], [[Tunísia]]
}}
'''Ramon Llull Heril''', en [[llatí]] ''Raimundus Lullus'' ([[Palma de Mallorca]], [[1235]] - † [[Tunis]], [[Tunísia]], [[1315]]) fon un filòsof i escritor mallorquí en [[llengua balear]]. Fill de Ramon Llull i d'Isabel d'Erill.
== Biografia ==
== Biografia ==
===1235 - 1257===
===1235 - 1257===
La seua infància transcorregué durant la reconquista de l'illa de [[Mallorca]] pel rei [[Jaume I]] d'Aragó. En eixos moments, [[Mallorca]] és àmbit de les tres cultures: llatina, musulmana i bizantina. Ramon Llull fon page de [[Jaume I]] el Conquistador quan tenia catorze anys. També fon Majordom Real del fill de [[Jaume I]], l'infant En Jaume més tart, [[Jaume II]] de [[Mallorca]]. Vixqué en la cort i dugué una vida alegre i un poc afollada, fins a complir els trenta, en eixa época Ramon Llull es dedicà a escriure poesia de tall trobadoresc.
La seua infància transcorregué durant la reconquista de l'illa de [[Mallorca]] pel rei [[Jaume I]] d'Aragó. En eixos moments, [[Mallorca]] és àmbit de les tres cultures: llatina, musulmana i bizantina. Ramon Llull fon page de [[Jaume I]] el Conquistador quan tenia catorze anys. També fon Majordom Real del fill de [[Jaume I]], l'infant En Jaume més tart, [[Jaume II]] de [[Mallorca]]. Vixqué en la cort i dugué una vida alegre i llicenciosa, fins a complir els trenta, en eixa época Ramon Llull es dedicà a escriure poesia de tall trobadoresc.
===1257 - 1265===
===1257 - 1265===
En [[1257]] se casà en Blanca de Picany i tingué dos fills, Doménec i Magdalena. Fins als trentadós anys tingué quatre aparicions de Crist crucificat i a partir d'ací sa vida canvià radicalment. Se sentí cridat per Deu, deixà la bona vida, a la seua dòna, als seus fills i se n'anà a pelegrinar per Terra Santa, a la seua tronada a [[Mallorca]] i estant esta encara habitada per molts musulmans, decidí dedicar-se a la conversió dels mateixos per mig de la persuasió, a escriure llibres i a demanar a les autoritats la fundació de monasteris.
En [[1257]] se casà en Blanca de Picany i tingué dos fills, Doménec i Magdalena. Fins als trentadós anys tingué quatre aparicions de Crist crucificat i a partir d'ací sa vida canvià radicalment. Se sentí cridat per Deu, deixà la bona vida, a la seua dòna, als seus fills i se n'anà a pelegrinar per Terra Santa, a la seua tornada a [[Mallorca]] i estant esta encara habitada per molts musulmans, decidí dedicar-se a la conversió dels mateixos per mig de la persuasió, a escriure llibres i a demanar a les autoritats la fundació de monasteris.
===1265 - 1287===
===1265 - 1287===
En l'any [[1276]] gràcies ad una subvenció de l'infant Jaume, funda el monasteri de Miramar en l'illa de [[Mallorca]] a on s'ensenyava l'àrap als missioners, aixina com la manera de convertir als musulmans.
En l'any [[1276]] gràcies ad una subvenció de l'infant Jaume, funda el monasteri de Miramar en l'illa de [[Mallorca]] a on s'ensenyava l'àrap als missioners, aixina com la manera de convertir als musulmans.
Mamprengué un viage a [[París]] per a expondre les seues idees en [[La Sorbona]] i obtingué el magisteri en arts. Aixina mateix, expongué davant del Papa [[Nicolau IV]] un proyecte per a una nova creuada en terres paganes, pero al no contar en el favor del pontífex partí en solitari cap a [[Chipre]], [[Armènia]], [[Àsia]] menor, [[Tunísia]], [[Egipte]], [[Ceuta]], [[Argèlia]] i [[Jerusalem]], diversos països d'[[Europa]], [[Alemanya]], [[França]], [[Itàlia]], etc., també volgué arribar fins al Gran Khan i els Tàrtars.
Mamprengué un viage a [[París]] per a expondre les seues idees en [[La Sorbona]] i obtingué el magisteri en arts. Aixina mateix, expongué davant del Papa [[Nicolau IV]] un proyecte per a una nova creuada en terres paganes, pero al no contar en el favor del pontífex partí en solitari cap a [[Chipre]], [[Armènia]], [[Àsia]] menor, [[Tunísia]], [[Egipte]], [[Ceuta]], [[Algèria]] i [[Jerusalem]], diversos països d'[[Europa]], [[Alemanya]], [[França]], [[Itàlia]], etc., també volgué arribar fins al Gran Khan i els Tàrtars.
Despuix, i en l'intenció de proseguir allà el seu acostament a Deu, '''Ramon Llull''' se retirà al mont, a on, segons relata en Vida Coetànea, Deu l'allumenà i l'inspirà l'escritura d'un llibre que servia per a convertir al cristianisme als pagans, obra que es sol identificar en Art Abreviat de trobar veritat.
Despuix, i en l'intenció de proseguir allà el seu acostament a Deu, '''Ramon Llull''' se retirà al mont, a on, segons relata en Vida Coetànea, Deu l'allumenà i l'inspirà l'escritura d'un llibre que servia per a convertir al cristianisme als pagans, obra que es sol identificar en Art Abreviat de trobar veritat.
Ramon Llull fon sempre llaic; en [[1295]] se feu terciari franciscà.
Ramon Llull fon sempre llaic; en [[1295]] se feu terciari franciscà.
En [[1307]] caigué presoner en Bugia, en el nort d'[[Àfrica]], i a punt estigué de sofrir un linchament públic. D'ahí es traslladà a [[Pisa]], a la qual arribà miraculosament, darrere d'un naufragi, i despuix, de nou a [[París]]. En [[1311]] assistí al concili de [[Viena]], convocat pel Papa [[Climent V]], davant del qual expongué un pla per a evangelisar Terra Santa que tampoc seria, encara que sí que s'aprovà a proposta seua la creació de diverses coleges de llengües hebreu, aràbic, caldea, greca i orientals, i en [[1311]] tornà a [[Mallorca]].
En l'any [[1307]] caigué presoner en Bugia, en el nort d'[[Àfrica]], i a punt estigué de sofrir un linchament públic. D'ahí es traslladà a [[Pisa]], a la qual arribà miraculosament, darrere d'un naufragi, i despuix, de nou a [[París]]. En [[1311]] assistí al concili de [[Viena]], convocat pel Papa [[Climent V]], davant del qual expongué un pla per a evangelisar Terra Santa que tampoc seria, encara que sí que s'aprovà a proposta seua la creació de diverses coleges de llengües hebreu, aràbic, caldea, greca i orientals, i en [[1311]] tornà a [[Mallorca]].
En l'últim viage a [[Tunísia]], escrigué la seua darrera obra de la qual se té referència, el ''Liber de Maiore fine et intellectus amoris et honoris'', datada en [[1315]]. Morí el 25 de març de [[1315]] tornant d'eixe viage a Tunis. El seu cos fon enterrat en l'iglésia de Sant Francesc en [[Mallorca]].
En l'últim viage a [[Tunísia]], escrigué la seua darrera obra de la qual se té referència, el ''Liber de Maiore fine et intellectus amoris et honoris'', datada en [[1315]]. Morí el 25 de març de [[1315]] tornant d'eixe viage a Tunis. El seu cos fon enterrat en l'iglésia de Sant Francesc en [[Mallorca]].
* ''Llibre de l'orde de Cavalleria'' ([[1275]]) (Doctrinal)
* ''Llibre de l'orde de Cavalleria'' ([[1275]]) (Doctrinal)
* ''Art abreviat de trobar veritat'' ([[1274]])
* ''Art abreviat de trobar veritat'' ([[1274]])
* ''Llibre d'amic i amant'' ([[1282]]-[[1287]]) (Poesia)
* ''[[Llibre d'Amic e Amat]]'' ([[1282]]-[[1287]]) (Poesia)
* ''[[Blanquerna]]'' ([[1283]]-[[1285]]) (Novela cavalleresca de contingut místic)
* ''[[Blanquerna]]'' ([[1283]]-[[1285]]) (Novela cavalleresca de contingut místic)
* ''Llibre de maravelles'' ([[1286]]) (Novela cavalleresca de contingut místic)
* ''Llibre de maravelles'' ([[1286]]) (Novela cavalleresca de contingut místic)
1465 a s'imprenta de s'engiñós valldemossi Mèstre Nicolàu Calafat, y miri per ahón està escrita en llemosí.''
1465 a s'imprenta de s'engiñós valldemossi Mèstre Nicolàu Calafat, y miri per ahón està escrita en llemosí.''
''També pòren veura com està documentad que sa primera edició a imprenta de s'òbra “Blanquerna” d'en Ramón Llull se va imprimí a Valènci a s'añ 1521, traduída d'es vulga a sa llengo valenciana. Per lo cual, per part méva crêg que queda més cla que s'aygo qu'es nostro estimad Beato Ramón Llull Heril va fé es séus escrits en Vulga o Pla, Llatí o Arabé, ja que en cap moment diu qu'estiguin en català, dialètte inetzistent per aquell tems''.|''Història des Regne de Mallorca'', per [[Mariano Bendito]] }}
''També pòren veura com està documentad que sa primera edició a imprenta de s'òbra “Blanquerna” d'en Ramón Llull se va imprimí a Valènci a s'añ 1521, traduída d'es vulga a sa llengo valenciana. Per lo cual, per part méva crêg que queda més cla que s'aygo qu'es nostro estimad Beato Ramón Llull Heril va fé es séus escrits en Vulga o Pla, Llatí o Arabé, ja que en cap moment diu qu'estiguin en català, dialètte inetzistent per aquell tems''.|''Història des Regne de Mallorca'', per [[Mariano Bendito Saura]]}}
Nota: Text en mallorquí o llengua balear.
Nota: Text en mallorquí o llengua balear.
== Cites ==
{{Cita|En 1232/1233 naix en Mallorca Ramon Llull. La seua gran obra ''[[Blanquerna]]'' fon traduïda en [[1552]] al valencià pel català [[Joan Bonlabi]], que en el seu pròlec diu: "... el qual s'ha traduit i donat a la prensa en llengua valenciana segons que coneixent-me apassionat de la ciencia luliana em rogà prenguera yo este encarrec, encara que no siga docte ni molt llimat en dit idioma per serme peregri i estranger..."}}
== Vore també ==
* ''[[Blanquerna]]''
* ''[[Llibre d'Amic e Amat]]''
== Enllaços ==
== Enllaços ==
*[http://www.elmonarquico.com/texto-diario/mostrar/423315/ramon-llull-nunca-escribio-catalan Ramón Llull nunca escribió en catalán - El Monárquico]
*[http://www.elmonarquico.com/texto-diario/mostrar/423315/ramon-llull-nunca-escribio-catalan Ramón Llull nunca escribió en catalán - El Monárquico]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Religiosos]]
[[Categoria:Filòsofs]]
[[Categoria:Filòsofs]]
[[Categoria:Escritors]]