Canvis

La '''cigonya''', en [[castellà]], ''cigüeña'', és un au camalluda de la família de les cicònides, del gènero Ciconia, d'un metro d'altària, en les plomes del cos [[Blanc|blanques]] i les ales [[Negre|negres]], té un [[bec]] cònic i molt llarc, un coll també llarc i les cames llargues i de color [[roig]]. Hi han diverses espècies. La '''cigonya blanca''' (Ciconia ciconia) és la més comuna en terres espanyoles.

La '''cigonya''', en [[castellà]], ''cigüeña'', és un au camalluda de la família de les cicònides, del gènero Ciconia, d'un metro d'altària, en les plomes del cos [[Blanc|blanques]] i les ales [[Negre|negres]], té un [[bec]] cònic i molt llarc, un coll també llarc i les cames llargues i de color [[roig]]. Hi han diverses espècies. La '''cigonya blanca''' (Ciconia ciconia) és la més comuna en terres espanyoles.

És un au de gran tamany, pertanyent a la família ''Ciconiidae''. El seu plomall és majoritàriament blanc en negre en les ales, i les pates i el pic dels adults adquirixen un color roig. Medix un promig de 100 i 115 cm des de la punta del pic fins al final de la coa, i les seues ales poden aplegar a tindre una envergadura entre 155 i 215 cm. Les dos subespècies, que són llaugerament diferents pel seu tamany, s'aparellen en [[Europa]], el nortest i sur d'[[Àfrica]] i el suroest d'[[Àsia]]. El 25 % de la població mundial està concentrada en [[Polònia]].

És un au de gran tamany, pertanyent a la família ''Ciconiidae''. El seu plomall és majoritàriament blanc en negre en les ales, i les pates i el pic dels adults adquirixen un color roig. Medix un promig de 100 i 115 cm des de la punta del pic fins al final de la coa, i les seues ales poden aplegar a tindre una envergadura entre 155 i 215 cm. Les dos subespècies, que són llaugerament diferents pel seu tamany, s'aparellen en [[Europa]], el nortest i sur d'[[Àfrica]] i el suroest d'[[Àsia]]. El 25 % de la població mundial està concentrada en [[Polònia]].

La cigonya blanca és un au migratòria de grans distàncies. Passa l'[[hivern]] en Àfrica des de la zona subsahariana fins al sur, en el subcontinent indi i en zones de la península aràbiga. Al migrar entre [[Europa]] i [[Àfrica]] evita creuar la [[mar Mediterrànea]], per lo que realisa una desviació pel Llevant mediterràneu en orient, o per l'estret de [[Gibraltar]] en occident, degut a que les columnes tèrmiques que necessita no es formen sobre l'aigua.

La cigonya blanca és un au migratòria de grans distàncies. Passa l'[[hivern]] en Àfrica des de la zona subsahariana fins al sur, en el subcontinent indi i en zones de la península aràbiga. Al migrar entre [[Europa]] i [[Àfrica]] evita creuar la [[mar Mediterrànea]], per lo que realisa una desviació pel Llevant mediterràneu en orient, o per l'estret de [[Gibraltar]] en occident, degut a que les columnes tèrmiques que necessita no es formen sobre l'aigua.

En ser un au carnívora, la cigonya blanca s'alimenta d'una gran varietat de chicotets animals, incloent insectes, peixos, reptils i chicotets mamífers i aus. Conseguix la major part del seu menjar en el sol, en zones de baixa vegetació o en fonts d'aigua de poca profunditat. És un reproductor monògam que s'emparella per a tota la vida. Els dos membres de la parella construïxen un niu de gran tamany que pot ser utilisat per varis anys. Cada any la femella posa al voltant de quatre ous, que eclosionen de forma asíncrona trentatrés o trentaquatre dies despuix d'haver segut posats. Els dos adults fan tandes per a covar els ous i abdós deuen alimentar als pollets. Les cries deixen el niu entre els cinquantahuit a setantaquatre dies despuix d'haver naixcut; despuix d'eixe periodo deuen continuar sent alimentats pels adults per un periodo de sèt a vint dies més.

En ser un au carnívora, la cigonya blanca s'alimenta d'una gran varietat de chicotets animals, incloent insectes, peixos, reptils i chicotets mamífers i aus. Conseguix la major part del seu menjar en el sol, en zones de baixa vegetació o en fonts d'aigua de poca profunditat. És un reproductor monògam que s'emparella per a tota la vida. Els dos membres de la parella construïxen un niu de gran tamany que pot ser utilisat per varis anys. Cada any la femella posa al voltant de quatre ous, que eclosionen de forma asíncrona trentatrés o trentaquatre dies despuix d'haver segut posats. Els dos adults fan tandes per a covar els ous i abdós deuen alimentar als pollets. Les cries deixen el niu entre els cinquantahuit a setantaquatre dies despuix d'haver naixcut; despuix d'eixe periodo deuen continuar sent alimentats pels adults per un periodo de sèt a vint dies més.

La cigonya blanca fon catalogada com una «espècie de baixa preocupació» per l'[[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (UICN). Es va beneficiar durant l'[[Edat Mija]] en certes activitats humanes, com el tall i rebuig d'àrees forestals, pero els canvis en els métodos agrícoles i l'industrialisació varen fer declinar la seua població i inclús varen causar la seua desaparició d'algunes regions d'Europa durant els sigles XIX i XX. Els programes de conservació en Europa varen fer que la cigonya blanca tornara a reproduir-se en els [[Països Baixos]], [[Bèlgica]], [[Suïssa]], [[Suècia]] i [[Portugal]]. Té pocs depredadors naturals, pero acull a varis tipos de paràsits. En el seu plomall poden habitar polls i àcars i, en el seu niu, varis tipos de mesostigmates.

La cigonya blanca fon catalogada com una «espècie de baixa preocupació» per l'[[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (UICN). Es va beneficiar durant l'[[Edat Mija]] en certes activitats humanes, com el tall i rebuig d'àrees forestals, pero els canvis en els métodos agrícoles i l'industrialisació varen fer declinar la seua població i inclús varen causar la seua desaparició d'algunes regions d'Europa durant els sigles XIX i XX. Els programes de conservació en Europa varen fer que la cigonya blanca tornara a reproduir-se en els [[Països Baixos]], [[Bèlgica]], [[Suïssa]], [[Suècia]] i [[Portugal]]. Té pocs depredadors naturals, pero acull a varis tipos de paràsits. En el seu plomall poden habitar polls i àcars i, en el seu niu, varis tipos de mesostigmates.

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Clements, J. F. 2007. The Clements Checklist of Birds of the World, 6th Edition. Cornell University Press. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology

* Clements, J. F. 2007. The Clements Checklist of Birds of the World, 6th Edition. Cornell University Press. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology

* Peterson, A. P. 2010. Birds of the World -- current valid scientific avian names

* Peterson, A. P. 2010. Birds of the World -- current valid scientific avian names