Canvis

| notes a peu      = }}

| notes a peu      = }}

Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu pseudònim de '''Constantí Llombart''' ([[Valéncia]], [[1848]] - † [[1893]]), fou un escriptor [[Comunitat Valenciana|valencià]] i activista [[valencianiste|valencianista]].

Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de '''Constantí Llombart''' ([[Valéncia]], [[1848]] - † [[1893]]), fon un escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]] i activiste [[valencianiste]].

Fou un dels escriptors més representatius en [[llengua valenciana]] del [[sigle XIX|segle XIX]] a [[Valéncia]] impulsor de la [[Renaixença valenciana]]. Destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits, de caràcter filològic com la reedició del ''Diccionari Escrig'' en un assaig nou d'ortografia, un compendi biobibliogràfic d'autors valencians: ''Los fills de la morta viva''; texts de caràcter polític, epigrames i publicacions periòdiques que destaquen per l'humorisme i la sàtira, a més d'obres de creació com poesia o teatre.

Fon un dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] del [[sigle XIX]] en [[Valéncia]] impulsor de la [[Renaixença valenciana]]. Destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits, de caràcter filològic com la reedició del ''Diccionari Escrig'' en un ensaig nou d'ortografia, un compendi biobibliogràfic d'autors valencians: ''Los fills de la morta viva''; texts de caràcter polític, epigrames i publicacions periòdiques que destaquen per l'humorisme i la sàtira, ademés d'obres de creació com poesia o teatre.

Llombart fou un personatge molt actiu en la [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] de finals del [[sigle XIX|segle XIX]], en una dimensió social que cap atre escritor ha pogut conseguir. Políticament fon republicà i amic personal de [[Vicent Blasco Ibáñez]], a qui va convéncer per a que escriguera en [[valencià]] les primeres noveles. Ad ell se deu la creació de l'associació [[Lo Rat Penat]], el primer intent d'aplegar a [[valencianistes]] de totes les classes interessats per la cultura valenciana, en un cert deix reivindicatiu.

Llombart fon un personage molt actiu en la [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] de finals del [[sigle XIX]], en una dimensió social que cap atre escritor ha pogut conseguir. Políticament fon republicà i amic personal de [[Vicent Blasco Ibáñez]], a qui va convéncer per a que escriguera en [[valencià]] les primeres noveles. Ad ell se deu la creació de l'associació [[Lo Rat Penat]], el primer intent d'aplegar a [[valencianistes]] de totes les classes interessats per la cultura valenciana, en un cert deix reivindicatiu.

Home bo, pla, modest i treballador, a pesar de la falta de mijos econòmics no deixà de lluitar mai per la defensa i el conreu de la [[Cultura Valenciana]] en tots els seus aspectes, especialment en el de la llengua a la qual ajudà a eixir de la letàrgia i la postració que patia en aquells moments. La frase que identifica a Constantí Llombart es:

Home bo, pla, modest i treballador, a pesar de la falta de mijos econòmics no deixà de lluitar mai per la defensa i el conreu de la [[Cultura Valenciana]] en tots els seus aspectes, especialment en el de la llengua a la qual ajudà a eixir de la letàrgia i la postració que patia en aquells moments. La frase que identifica a Constantí Llombart es:

== Biografia ==

== Biografia ==

'''Constantí Llombart''', pseudònim de Carmel Navarro Llombart, naixqué el [[8 de setembre]] de [[1848]] en una família humil d'artesans, en el carrer de la Bosseria de la ciutat de [[Valéncia]].  Per unes raons o per unes altres la seua formació primària està plena de vicissituts, perquè pareix que no professava una gran inclinació pels estudis. Despuix, en créixer, superaria esta fase, i com a conseqüència, possiblement, del seu primer ofici d'enquadernador de llibres, al qual se dedicà en deixar l’escola, prengué contacte en les lletres i es despertà en ell, gràcies a la llectura de tot lo que quea en les seues mans, un interés pel coneiximent i per l’escritura.  La falta de formació acadèmica no seria un obstàcul per a que arribara a ser un destacat home de lletres. La seua amistat en l’impressor [[Agustí Laborda]] i en el mestre [[Andreu Codonyer]] influí notablement en la seua decisió de dedicar-se a escriure i també en unes atres que marcarien sa vida.

'''Constantí Llombart''', seudònim de Carmel Navarro Llombart, naixqué el [[8 de setembre]] de [[1848]] en una família humil d'artesans, en el carrer de la Bosseria de la ciutat de [[Valéncia]].  Per unes raons o per unes atres la seua formació primària està plena de vicissituts, perque pareix que no professava una gran inclinació pels estudis. Despuix, en créixer, superaria esta fase, i com a conseqüència, possiblement, del seu primer ofici d'enquadernador de llibres, al qual se dedicà en deixar l’escola, prengué contacte en les lletres i es despertà en ell, gràcies a la llectura de tot lo que quea en les seues mans, un interés pel coneiximent i per l’escritura.  La falta de formació acadèmica no seria un obstàcul per a que arribara a ser un destacat home de lletres. La seua amistat en l’impressor [[Agustí Laborda]] i en el mestre [[Andreu Codonyer]] influí notablement en la seua decisió de dedicar-se a escriure i també en unes atres que marcarien sa vida.

Fon un esperit desinquet i un home compromés, inclús políticament, de manera que arribà a ser notòria la seua militància republicana i molt activa la seua participació en la [[Revolució de 1868]]. En este marc polític escrigué per a la publicació satírica ''El Diablo Cojuelo'' i per a ''La Propaganda Republicana'', les dos fundades per ell. De la mateixa manera, escrigué alguns treballs relatius ad este periodo i moviment, també referits al cantonalisme i al federalisme i, inclús, de denúncia de l’injustícia social i de l’esclavitut. Estos temes quedaren explicitats en obres com ara ''Trece días de sitio'', ''Justicia contra justicia'', ''La esclavitud de los blancos'' o ''Lo darrer agermanat'', tractats i drames en els quals expongué les seues idees lliberals. Prèviament havia compost també uns ''Cants republicans'' per al [[Centre Popular Instructiu]], lo que li valdrà el nomenament de ''Soci d'Honor de la Joventut Republicana'' i la conexió en les classes més populars.

Fon un esperit desinquet i un home compromés, inclús políticament, de manera que arribà a ser notòria la seua militància republicana i molt activa la seua participació en la [[Revolució de 1868]]. En este marc polític escrigué per a la publicació satírica ''El Diablo Cojuelo'' i per a ''La Propaganda Republicana'', les dos fundades per ell. De la mateixa manera, escrigué alguns treballs relatius ad este periodo i moviment, també referits al cantonalisme i al federalisme i, inclús, de denúncia de l’injustícia social i de l’esclavitut. Estos temes quedaren explicitats en obres com ara ''Trece días de sitio'', ''Justicia contra justicia'', ''La esclavitud de los blancos'' o ''Lo darrer agermanat'', tractats i drames en els quals expongué les seues idees lliberals. Prèviament havia compost també uns ''Cants republicans'' per al [[Centre Popular Instructiu]], lo que li valdrà el nomenament de ''Soci d'Honor de la Joventut Republicana'' i la conexió en les classes més populars.