Llínea 25: |
Llínea 25: |
| === Científiques === | | === Científiques === |
| | | |
− | L'iridi s'usa en la física de partícules per a la producció de antiprotons, una forma d'antimatèria. Els antiprotons es produïxen en disparar un fes de protons d'alta intensitat a un objectiu de conversió, que deu ser fet d'un material extremadament dens. A pesar de que el [[tungsteno]] es pot utilisar en lloc de l'iridi, este últim té la ventaja de que posseïx una millor estabilitat baix les ones de choc induïdes per l'aument de la temperatura durant el raig incident. Complexos d'iridi estan sent investigats com a catalisadors per a hidrogenació asimètrica. Estos catalisadors s'han utilisat en la síntesis de productes naturals capaços d'hidrogenar determinats substrats difícils, tals com alquenos, enantioselectivament (la generació de solament un dels dos enantiómeros possibles). L'iridi forma una varietat de complexos d'interés fonamental en la recolecció de triplets. | + | L'iridi s'usa en la física de partícules per a la producció de antiprotons, una forma d'antimatèria. Els antiprotons es produïxen en disparar un fes de protons d'alta intensitat a un objectiu de conversió, que deu ser fet d'un material extremadament dens. A pesar de que el [[tungsteno]] es pot utilisar en lloc de l'iridi, este últim té la ventaja de que posseïx una millor estabilitat baix les ones de choc induïdes per l'aument de la temperatura durant el raig incident. Complexos d'iridi estan sent investigats com a catalisadors per a hidrogenació asimètrica. Estos catalisadors s'han utilisat en la síntesis de productes naturals capaços d'hidrogenar determinats substrats difícils, tals com alquenos, enantioselectivament (la generació de solament un dels dos enantiómeros possibles). L'iridi forma una varietat de complexos d'interés fonamental en la recolecció de triplets. |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |
| + | * Gulliver, D. J; Levason, W. (1982). «The chemistry of ruthenium, osmium, rhodium, iridium, palladium and platinum in the higher oxidation states». Coordination Chemistry Reviews 46: 1-127. doi:10.1016/0010-8545(82)85001-7 |
| * [http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/TextosOnline/EnciclopediaOIT/tomo2/63.pdf «Metales: Propiedades químicas y toxicidad, Iridio] | | * [http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/TextosOnline/EnciclopediaOIT/tomo2/63.pdf «Metales: Propiedades químicas y toxicidad, Iridio] |
| + | * Seymour, R. J.; O'Farrelly, J. I. (2001). «Platinum-group metals». Kirk Othmer Encyclopedia of Chemical Technology. Wiley |
| + | * [https://archive.org/details/asystemchemistr08thomgoog Thomson, T. (1831). A System of Chemistry of Inorganic Bodies. Baldwin & Cradock, London; and William Blackwood, Edinburgh. p. 693] |
| | | |
| == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
| * Gilchrist, Raleigh (1943). «The Platinum Metals.». Chemical Reviews 32 (3): 277-372. doi:10.1021/cr60103a002 | | * Gilchrist, Raleigh (1943). «The Platinum Metals.». Chemical Reviews 32 (3): 277-372. doi:10.1021/cr60103a002 |
| + | * Kittel, C. (2004). Introduction to Solid state Physics, 7th Edition. Wiley-India. ISBN 81-265-1045-5 |
| + | * Lide, D. R. (1990). CRC Handbook of Chemistry and Physics (70th Edn.). Boca Raton (FL):CRC Press |
| * Ohriner, E. K. (2008). «Processing of Iridium and Iridium Alloys». Platinum Metals Review 52 (3): 186-197. doi:10.1595/147106708X333827 | | * Ohriner, E. K. (2008). «Processing of Iridium and Iridium Alloys». Platinum Metals Review 52 (3): 186-197. doi:10.1595/147106708X333827 |
| | | |