Diferència entre les revisions de "Eneuboulus"
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Segons Apolodoro, no obstant, més tart, en l'any 2450 a. C. i baix el regnat d'Euedörachos (Enmenduranki), va aparéixer l'últim d'estos sers al que se li va cridar [[Anodaphus]]. | Segons Apolodoro, no obstant, més tart, en l'any 2450 a. C. i baix el regnat d'Euedörachos (Enmenduranki), va aparéixer l'últim d'estos sers al que se li va cridar [[Anodaphus]]. | ||
| − | Els Apkallu, en la [[mitologia mesopotàmica|mitologia caldea]] o mesopotàmica, eren esperits sapients, creats per [[Ea]] en l'[[Apsú]] (morada de Ea en el fondo de la mar). Tenien forma d'home-peix o triton i es diu que [[Oannes]], creador de les lleis i la civilisació babilònica, era un d'ells. | + | Els Apkallu, en la [[mitologia mesopotàmica|mitologia caldea]] o mesopotàmica, eren esperits sapients, creats per [[Ea]] en l'[[Apsú]] (morada de Ea en el fondo de la mar). Tenien forma d'home-peix o triton i es diu que [[Oannes]], creador de les lleis i la civilisació babilònica, era un d'ells. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 18:06 27 maig 2024
En la mitologia mesopotàmica, Eudocus, Eneugamus, Eneuboulus i Anemeutus eren criatures (denominades Abgal, Apkallu o Annedoti), que emergien de la mar en el Golf Pèrsic per a instruir als humans en bons modals, civisme i arquitectura.
Segons el sacerdot, filòsof i historiador babilònic Beroso, els últims Apkallu o Annedoti varen aparéixer en el Golf Pèrsic per l'any 2.780 a. C..
Segons Apolodoro, no obstant, més tart, en l'any 2450 a. C. i baix el regnat d'Euedörachos (Enmenduranki), va aparéixer l'últim d'estos sers al que se li va cridar Anodaphus.
Els Apkallu, en la mitologia caldea o mesopotàmica, eren esperits sapients, creats per Ea en l'Apsú (morada de Ea en el fondo de la mar). Tenien forma d'home-peix o triton i es diu que Oannes, creador de les lleis i la civilisació babilònica, era un d'ells.
Referències[editar | editar còdic]
- Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia: Creation, the Flood, Gilgemesh, and Others
- S. Kramer y John Maier, Mitos de Enki el dios artesano
- Stephanie Dalley, Myths from Mesopotamia, Oxford World's Classics, 1989
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Donald A. Mackenzie, Myths of Babylonia and Assyria
- Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
- Verbrugghe Gerald & John Wickersham 2000: Berossos & Manetho Introduced & Translated; Native Traditions in Mesopotamia & Egypt (ISBN 0-472-08687-1)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Eneuboulus.