Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca

La Font de la Figuera (edita)

Revisió de 16:11 23 maig 2024

3686 bytes afegits ,  23 maig
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
'''La Font de la Figuera''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el sur-oest de la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[La Costera]]. Conta en 2.237 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).
+
[[File:Font de la Figuera. Plaça Major. Joan de Joanes 2.JPG|thumb|250 px|Plaça Major de La Font de la Figuera]]
 +
'''La Font de la Figuera''' (en [[castellà]] ''Fuente la Higuera''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el suroest de la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[La Costera]].
    
== Geografia ==
 
== Geografia ==
−
Situat en la capçalera del [[vall de Montesa]], en el sector oest de la ''[[Serra Grossa]] '', en l'extrem sur-oest de la [[província de Valéncia]], en el llímit en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]] (en el terme municipal de [[Villena]]) i d'[[província d'Albacete|Albacete]], [[Castella-La Mancha]] (en el terme municipal d'[[Almansa]]).  
+
Situat en la capçalera del [[vall de Montesa]], en el sector oest de la ''[[Serra Grossa]] '', en l'extrem suroest de la [[província de Valéncia]], en el llímit en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]] (en el terme municipal de [[Villena]]) i d'[[província d'Albacete|Albacete]], [[Castella-La Mancha]] (en el terme municipal d'[[Almansa]]).  
   −
El riu [[Canyoles]] naix en el terme, creuant-ho d'oest a est. Drenen el territori els barrancs d'El Puig, Rojo, Caicón, Fonsanta i Basal.
+
El riu [[Canyoles]] naix en el terme, creuant-lo d'oest a est. Drenen el territori els barrancs d'El Puig, Rojo, Caicón, Fonsanta i Basal.
   −
Les altures més destacades són el pic del Capurucho, en 901 m., i a proximitat d'esta, la Penya Foradada (978 m). La montanya del ''Alt de la Silla'', (1.004 m.), marca el llímit en el terme municipal d'[[Almansa]] en el que compartix el port d'Almansa (un dels 17 passos naturals de la Península Ibèrica).
+
Les altures més destacades són el pic del Capurucho, en 901 m., i a proximitat d'esta, la Penya Foradada (978 m). La montanya de l'''Alt de la Silla'', (1.004 m.), marca el llímit en el terme municipal d'[[Almansa]] en el que compartix el port d'Almansa (un dels 17 passos naturals de la Península Ibèrica).
    
En les zones forestals del Serre i dels Cloches poden observar-se eixemplars de [[cabra salvage]].  
 
En les zones forestals del Serre i dels Cloches poden observar-se eixemplars de [[cabra salvage]].  
Llínea 17: Llínea 18:     
== Comunicacions ==
 
== Comunicacions ==
−
S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'A-7 (fins a [[Xàtiva]]) i es continua per l'A-35 per a enllaçar en la [[N-344]]. Des de l'altiplà s'accedix a través del port d'[[Almansa]] per l'A-35 per a enllaçar també en la N-344.
+
S'accedix ad esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'A-7 (fins a [[Xàtiva]]) i es contínua per l'A-35 per a enllaçar en la [[N-344]]. Des de l'altiplà s'accedix a través del port d'[[Almansa]] per l'A-35 per a enllaçar també en la N-344.
   −
Molts camions i atres vehículs que fan la ruta [[Alacant]]-[[Valéncia]] per l'interior aprofiten l'[[autovia d'Alacant|autovia Alacant-Madrit]] ([[A-31]]) fins a l'altura de [[Capdet de les Fonts]]; ací agarren la [[N-344]] que transcorre pel nucli urbà de La Font de la Figuera i finalment prenen l'Autovia [[Almansa]]-[[Xàtiva]] ([[A-35]]) i continuen després per l'[[A-7]] fins a [[Valéncia]]. Per a evitar estos inconvenients i dotar d'unes millors infraestructures a [[Espanya]], està aprovada pel Govern l'Autovia [[A-33]] que va des de La Font de la Figuera a [[Blanca (Múrcia)|Blanca]] en la [[regió de Múrcia]].
+
Molts camions i d'atres vehículs que fan la ruta [[Alacant]]-[[Valéncia]] per l'interior aprofiten l'[[autovia d'Alacant|autovia Alacant-Madrit]] ([[A-31]]) fins a l'altura de [[Capdet de les Fonts]]; ací agarren la [[N-344]] que transcorre pel núcleu urbà de La Font de la Figuera i finalment prenen l'Autovia [[Almansa]]-[[Xàtiva]] ([[A-35]]) i continuen despuix per l'[[A-7]] fins a [[Valéncia]]. Per a evitar estos inconvenients i dotar d'unes millors infraestructures a [[Espanya]], està aprovada pel Govern l'Autovia [[A-33]] que va des de La Font de la Figuera a [[Blanca (Múrcia)|Blanca]] en la [[regió de Múrcia]].
    
També conta en estació de [[ferrocarril]] de la llínea de [[Valéncia]]-[[Albacete]]-[[Madrit]]. ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).
 
També conta en estació de [[ferrocarril]] de la llínea de [[Valéncia]]-[[Albacete]]-[[Madrit]]. ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).
    
== Història ==
 
== Història ==
−
[[Image:Cap de cavall ibera (M.A.N.) 01.jpg|thumb|100px|left|Cap de cavall [[Escultura ibèrica|ibera]] de '''la Font de la Figuera''' ([[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya|M.A.N.]]).]]
+
Els restants més antics d'ocupació humana en este terme pertanyen al [[neolític]]. Són ceràmiques impreses trobades en la ''Cova Santa del Capurucho'' i, possiblement, els fulls i gavinets de sílex apareguts en els ''Perches de Barberá''.
−
Les restes més antigues de l'ocupació per l'home en este terme pertanyen al [[neolític]]. Són ceràmiques impreses trobades en la ''Cova Santa del Capurucho'' i, possiblement, els fulls i ganivets de sílex apareguts en els ''Perches de Barberá''.
     −
La cultura [[Iber|ibèrica]] esta representada per un important poblat que hi ha en la ''Mola de Torró'', en ceràmiques àtiques de vernís negre i ibèriques en decoració geomètrica pintada, semblants a les de la ''Bastida dels Alcuses''.
+
La cultura [[Iber|ibèrica]] està representada per un important poblat que hi ha en la ''Mola de Torró'', en ceràmiques àtiques de verniç negre i ibèriques en decoració geomètrica pintada, semblants a les de la ''Bastida dels Alcuses''.
   −
Hi ha abundants restes de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Penya Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí.
+
Hi ha abundants vestigis de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Penya Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí.
   −
L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i 40 pobladors més es van establir allí segregant el lloc de [[Moixent]]. En [[1348]], es va constituir la baronia del seu nom de la van ser titulars els senyors de Moixent. En [[1548]] va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes d'[[Albatera]]. Finalment, en el [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]]. A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit segle: 2.250 habitants en 1794. Fins al [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint després fins a arribar als 2.200 del 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]].
+
L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i quaranta pobladors més se varen establir allí segregant el lloc de [[Moixent]].  
 +
 
 +
En [[1348]], se va constituir la baronia del seu nom de la que varen ser titulars els senyors de Moixent. En l'any [[1548]] va passar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tart als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes d'[[Albatera]]. Finalment, en l'any [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]].  
 +
 
 +
A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins a l'any [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint despuix fins a arribar als 2.200 en 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]].
 +
 
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Manuel Palau Soriano
 +
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_2 = Manuel Palau Soriano
 +
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = Manuel Palau Soriano
 +
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_4 = Manuel Palau Soriano
 +
  | Partit_4 = Independent
 +
  | Alcalde_5 = María José Penadés
 +
  | Partit_5 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_6 = Santiago Micó Rivera
 +
  | Partit_6 = [[UV]]
 +
  | Alcalde_7 = Santiago Micó Rivera
 +
  | Partit_7 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_8 = Santiago Micó Rivera
 +
  | Partit_8 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_9 = Vicente Belda Cantavella
 +
  | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_10 = Vicent Muñoz Jordà
 +
  | Partit_10 = [[Compromís]]
 +
  | Alcalde_11 = Vicent Muñoz Jordà
 +
  | Partit_11 = [[Compromís]]
 +
  | Alcalde_12 = Elio Cabanes Sanchis
 +
  | Partit_12 = [[PPCV]]
 +
}}
    
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
La Font de la Figuera conta en 2.237 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).
+
La Font de la Figuera conta en 2.024 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2022]]).
−
{| {{tablabonita}}
+
 
−
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de La Font de la Figuera<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
+
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució de La Font de la Figuera<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
 
|-
 
|-
−
! !![[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]]  
+
 
 +
! !![[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]]
 +
 
 
|-
 
|-
−
| Población||align=center| 3.641|| align=center|3.858||align=center| 4.046||  align=center| 3.958|| align=center|3.779||align=center| 3.428||align=center| 3.189||align=center| 3.439|| align=center| 2.974|| align=center| 2.571|| align=center| 2.208|| align=center| 2.173|| align=center|  2.129 || align=center|2.081||align=center| 2.237
+
| Población||align=center| 3.641|| align=center|3.858||align=center| 4.046||  align=center| 3.958|| align=center|3.779||align=center| 3.428||align=center| 3.189||align=center| 3.439|| align=center| 2.974|| align=center| 2.571|| align=center| 2.208|| align=center| 2.173|| align=center|  2.129 || align=center|2.081||align=center| 2.237||align=center| 2.038||align=center| 2.024
 +
 
 
|}
 
|}
 +
</center>
    
== Economia ==
 
== Economia ==
−
La major part dels cultius són de secà, principalment el [[cep]], l'[[olivera]] i el [[cereal]]. En les hectàrees de regadiu es cultiva: [[alfals]], [[cereal|cereals]] i [[hortalisa|hortalises]]. Hi ha [[ramaderia]] de llana, vacuna, cabria i porcina.
+
La major part dels cultius són de secà, principalment el [[cep]], l'[[olivera]] i el [[cereal]]. En les hectàrees de regadiu es cultiva: [[alfals]], [[cereal|cereals]] i [[hortalices]].  
   −
Població eminentment [[agricultura|agrícola]], destaquen el seu [[vi]] i l'[[aigua]], que és distribuïx per tot Espanya.
+
Població eminentment [[agricultura|agrícola]], destaquen el seu [[vi]] i l'[[aigua]], que és distribuïx per tot [[Espanya]].
 +
 
 +
L'agricultura ha estat orientada tradicionalment al cultiu de la vinya (700 ha) i dels cereals (500 ha), encara que en els últims anys han cobrat força els frutals d'os (260 ha), l'[[armeler]] (351 ha) i l'[[olivera]] (428 ha). Els viticultors estan en la seua majoria associats al Celler Cooperatiu «La Vinya» i des de l'any [[1980]] conten en una planta embotelladora i marques pròpies que s'expedixen a varis punts d'Espanya i de l'estranger.
 +
 
 +
El regadiu conta en una chicoteta horta tradicional propenca a les cases del poble que va escomençar a organisar-se en 1776 aprofitant el curt cabal de la font del lloc. Al començament del [[sigle XX]] es va perforar la Mina i es va incrementar el cabal i la superfície regada. Ya en les [[Anys 1950|décades de 1950]] i [[Anys 1960|1960]] va tindre lloc una atra ampliació de la zona regada en aigua de pous en el pla que s'estén cap a l'est, mentres que cap a l'any [[1980]] es va posar en marcha el pla de rec de la Foia de Manuel-Bovalar, en tecnologia moderna (rec per aspersió), encara que no va donar els resultats buscats.​
 +
 
 +
La ganaderia conta en vàries raberes d'[[Ovella|oví]] i [[Cabra|caprí]], aixina com numeroses granges de [[Porc|porcí]] i aus.​
 +
 
 +
L'indústria no ha conseguit arraïlar en gran mida en la població. Al començament del sigle XX funcionaven vàries fàbriques d'aiguardent, alguna de les quals va aplegar a tindre notables dimensions, aixina com mija dotzena de fusteries, dos yesars i una alfarería. En l'actualitat queden algunes serreries i han sorgit unes poques empreses de tipo familiar dedicades a la fabricació de mobles de [[fusta]] i de canya i [[vímen]], per influència de [[Mogente]]. A elles es poden afegir atres d'índole divers com a bossos de [[plàstic]], alimentació i ceràmica.​
    
== Monuments ==
 
== Monuments ==
−
*'''Iglésia Parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu''': del [[segle XVI]], en un retaule del pintor [[Joan de Joanes]].
+
* '''Iglésia Parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu''': del [[sigle XVI]], en un retaule del pintor [[Joan de Joanes]].
−
*'''Ermita de Sant Sebastià'''' (del [[segle XVI]]), situada junt en el vell camí d'Almansa, pròxima al Portal de Valéncia.  
+
* '''Ermita de Sant Sebastià'''' (del [[sigle XVI]]), situada junt en el vell camí d'Almansa, pròxima al Portal de Valéncia.  
−
*'''Ermita de Santa Bárbara'''. del [[segle XVI]], modificada en el [[segle XX]].  
+
* '''Ermita de Santa Bárbara'''. del [[sigle XVI]], modificada en el [[sigle XX]].  
−
*'''Jaciment arqueològic de Santo Domingo'''.
+
* '''Jaciment arqueològic de Santo Domingo'''.
−
*'''Creu dels caminants''', ubicada en el portal de Villena.  
+
* '''Creu dels caminants''', ubicada en el portal de Villena.  
−
*'''Llavador municipal'''. Molt antic, encara en us.
+
* '''Llavador municipal'''. Molt antic, encara en us.
 +
* '''[[Museu Històric-Etnològic (La Font de la Figuera)|Museu Històric-Etnològic]]'''
 +
 
 +
== Festes ==
 +
* '''Crist dels Afligits'''. El 6 d'agost és la festivitat del patró de la localitat.
 +
 
 +
* '''Festes Patronals'''. Durant la primera semana de setembre es celebren les Festes Patronals, on és fa honor a la patrona, la Mare de Deu del Rosario dels Chiquets.
   −
== Festes locals ==
+
* '''[[Moros i Cristians]] '''. Se celebren en honor a [[Santa Bárbara]], en la segona semana de decembre.
−
*'''Crist dels Afligits'''. El 6 d'agost és la festivitat del patró de la localitat.  
     −
*'''Festes Patronals'''. Durant la primera semana de setembre se celebren les Festes Patronals, on és fa honor a la patrona, la Mare de Deu del Rosario dels Chiquets.
+
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
   −
*'''[[Moros i Cristians]] '''. Se celebren en honor a [[Bárbara (màrtir)|Santa Bárbara]], en la segona semana de decembre.
+
== Referències ==
 +
{{listaref}}
   −
== Política ==
+
* [https://www.lafontdelafiguera.es/ Ajuntament de La Font de la Figuera]
−
{{Alcaldes_Espanya
+
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
−
  | Alcalde_1 = n/d
+
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
−
  | Partit_1 = n/d
+
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Figuera INE. Població de La Font de la Figuera]
−
  | Alcalde_2 = n/d
+
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
−
  | Partit_2 = n/d
  −
  | Alcalde_3 = n/d
  −
  | Partit_3 = n/d
  −
  | Alcalde_4 = n/d
  −
  | Partit_4 = n/d
  −
  | Alcalde_5 = n/d
  −
  | Partit_5 = n/d
  −
  | Alcalde_6 = n/d
  −
  | Partit_6 = n/d
  −
  | Alcalde_7 = Santiago Micó Rivera
  −
  | Partit_7 = [[PPCV]]
  −
  | Alcalde_8 = Santiago Micó Rivera
  −
  | Partit_8 = [[PPCV]]
  −
}}
     −
== Notes ==
+
== Bibliografia ==
−
{{Reflist}}
+
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
+
{{commonscat|La Font de la Figuera}}
−
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
      
{{Municipis de La Costera}}
 
{{Municipis de La Costera}}
Lluísm
Administradors
40 335

edicions

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/61401...321690»

Menú de navegació