Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
El '''II Congrés de la Llengua Valenciana''' es va celebrar en el [[Palau de Congressos de Valéncia|Palau de Congressos]] de la [[ciutat de Valéncia]] durant els dies 23 al 26 de [[novembre]] de l'any [[2003]].
+
El '''II Congrés de la Llengua Valenciana''' es va celebrar en el [[Palau de Congressos de Valéncia|Palau de Congressos]] de la [[ciutat de Valéncia]] durant els dies 26, 27 i 28 de [[novembre]] de l'any [[2003]].
    
== Objectius ==
 
== Objectius ==
Llínea 29: Llínea 29:  
* [[Patronat Històric, Artístic i Cultural d'Elig]] (PHACE)
 
* [[Patronat Històric, Artístic i Cultural d'Elig]] (PHACE)
   −
El Congrés és va compondre d'un Patronat, un Comité Organisador, un Comité d'Experts, i un gerent, el filòlec [[Jesualdo Masià Alamar]]. El redactor de les conclusions fon el filòlec de la [[RACV]], [[Chimo Lanuza]].
+
El Congrés és va compondre d'un Patronat, un Comité Organisador, un Comité d'Experts, i un gerent, el filòlec [[Jesualt Masià|Jesualdo Masià Alamar]]. El redactor de les conclusions fon el filòlec de la [[RACV]], [[Chimo Lanuza]].
    
=== Assistents ===
 
=== Assistents ===
 +
[[Archiu:Chlanuz.jpg|thumb|250px|Chimo Lanuza en el II Congrés de Llengua Valenciana]]
    
Intervingueren membres de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), com: l'historiador [[Vicent Lluís Simó Santonja|Simó Santonja]], el mateix Lanuza, el filòlec [[Manuel Gimeno Juan|Manuel Gimeno]], el filòlec [[Antoni Fontelles]], l'historiador [[Benjamin Agulló]], l'historiador [[Lleopolt Penyarroja]], el filòlec [[Josep Mª Guinot]], l'historiador [[José Ángeles Castelló|Josep Àngels Castelló]], el politòlec [[Juan Garcia Sentandreu]], l'historiador [[Joan Romero]], l'escritora [[Dolores Domingo Comeche]], el religiós i músic [[Josep Climent Barber]], el mege i escritor [[Joan Gil Barberà]], l'escritor [[Carles Recio]] i atres persones fins a 200 acreditats.  
 
Intervingueren membres de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), com: l'historiador [[Vicent Lluís Simó Santonja|Simó Santonja]], el mateix Lanuza, el filòlec [[Manuel Gimeno Juan|Manuel Gimeno]], el filòlec [[Antoni Fontelles]], l'historiador [[Benjamin Agulló]], l'historiador [[Lleopolt Penyarroja]], el filòlec [[Josep Mª Guinot]], l'historiador [[José Ángeles Castelló|Josep Àngels Castelló]], el politòlec [[Juan Garcia Sentandreu]], l'historiador [[Joan Romero]], l'escritora [[Dolores Domingo Comeche]], el religiós i músic [[Josep Climent Barber]], el mege i escritor [[Joan Gil Barberà]], l'escritor [[Carles Recio]] i atres persones fins a 200 acreditats.  
Llínea 39: Llínea 40:  
== Ponències ==
 
== Ponències ==
   −
Es presentaren 7 ponències congressuals i 30 comunicacions al Congrés. Els filòlecs estrangers acreditats, [[Hans-Josef Niederehe|Hans J. Niederehe]] (Universitat de Trier) i [[Philippe Blanchet]] (Universitat de Rennes) donaren una lliçó magistral del coneiximent sobre la problemàtica del valencià en els seus respectius paisos, [[Alemanya]] i [[França]].
+
Es presentaren 7 ponències congressuals i 30 comunicacions al Congrés. Els filòlecs estrangers acreditats, [[Hans-Josef Niederehe|Hans J. Niederehe]] (Universitat de Trier) i [[Philippe Blanchet]] (Universitat de Rennes) donaren una lliçó magistral del coneiximent sobre la problemàtica del valencià en els seus respectius països, [[Alemanya]] i [[França]].
    
{{Cita|''El profesor de sociolingüística de la Universidad de Rennes, Philippe Blanchet, ha realizado un estudio comparativo sobre el provenzal y el valenciano en el que sostiene que  ambos son idiomas singulares diferentes del occitano y del catalán, respectivamente.''|(Diario de Valencia, 9.12.2003}}
 
{{Cita|''El profesor de sociolingüística de la Universidad de Rennes, Philippe Blanchet, ha realizado un estudio comparativo sobre el provenzal y el valenciano en el que sostiene que  ambos son idiomas singulares diferentes del occitano y del catalán, respectivamente.''|(Diario de Valencia, 9.12.2003}}
Llínea 69: Llínea 70:  
=== Sociollingüística ===
 
=== Sociollingüística ===
   −
Com afirmava Cooper la planificacio llingüistica perseguix objectius extrallingüistics, en Valéncia el castella i el catala són adversaris naturals que desplacen i substituixen funcions llingüístiques que han segut propies del valencià.
+
Com afirmava Cooper la planificacio llingüistica perseguix objectius extrallingüistics, en Valéncia el castella i el catala són adversaris naturals que desplacen i substituïxen funcions llingüístiques que han segut pròpies del valencià.
    
Dins del terme diglossia s'han de diferenciar factors socials com el prestigi i la disfuncio d'us. En Valéncia existix una situació d'hetereglossia a on els llocs A i B alt i baix prestigi- estan ocupats per llengües diferents. La varietat A de prestigi, culta i dominant i la varietat B, sense prestigi, coloquial o nativa, aixina el catala ocupa el lloc A i el valencià és reduit a una funció B. El castella ocupa també una posició de predomini respecte al valencià, i inclus front al catala, al ser la llengua més utilisada. Una situació comunicativa asimètrica i injusta.
 
Dins del terme diglossia s'han de diferenciar factors socials com el prestigi i la disfuncio d'us. En Valéncia existix una situació d'hetereglossia a on els llocs A i B alt i baix prestigi- estan ocupats per llengües diferents. La varietat A de prestigi, culta i dominant i la varietat B, sense prestigi, coloquial o nativa, aixina el catala ocupa el lloc A i el valencià és reduit a una funció B. El castella ocupa també una posició de predomini respecte al valencià, i inclus front al catala, al ser la llengua més utilisada. Una situació comunicativa asimètrica i injusta.
Llínea 85: Llínea 86:  
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana reconeix en l'articul 7.1.: "Els dos idiomes de la Comunitat Autonoma són el valencià i el castellà. Tots tenen dret a coneixer-los i a usar-los".
 
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana reconeix en l'articul 7.1.: "Els dos idiomes de la Comunitat Autonoma són el valencià i el castellà. Tots tenen dret a coneixer-los i a usar-los".
   −
La Llei d'Us i Ensenyança del Valencià reconeix en diversos articuls que el nom que li correspon a la llengua parlada és el de valencià, l'idioma propi.
+
La Llei d'Us i Ensenyança del Valencià reconeix en diversos artículs que el nom que li correspon a la llengua parlada és el de valencià, l'idioma propi.
    
A pesar de tota esta regulació, el diferents governs de la Generalitat Valenciana s'han dedicat a fomentar i escampar en tot el sistema educatiu un model alié al valencià, introduint caracteristiques lexiques, morfosintactiques i verbals, per a facilitar l'assimilació a través d'una marcada i potent ferma i planificada política idiomatica de catalanisació: elastica, policentrica i convergent. L'ent encarregat de la catalanisació del valencià es l'Academia Valenciana de la Llengua ([[AVLL]]), creada pel Partit Popular (PP) i el PSOE (Partido Socialista Obrero Español).
 
A pesar de tota esta regulació, el diferents governs de la Generalitat Valenciana s'han dedicat a fomentar i escampar en tot el sistema educatiu un model alié al valencià, introduint caracteristiques lexiques, morfosintactiques i verbals, per a facilitar l'assimilació a través d'una marcada i potent ferma i planificada política idiomatica de catalanisació: elastica, policentrica i convergent. L'ent encarregat de la catalanisació del valencià es l'Academia Valenciana de la Llengua ([[AVLL]]), creada pel Partit Popular (PP) i el PSOE (Partido Socialista Obrero Español).
Llínea 99: Llínea 100:  
La política llingüística aplicada des de la Generalitat pels diferents governs valencians ha tengut com a objectiu fonamental la despersonalisació del nostre poble i per ad açò han utilisat, com demostrà Garcia Broch, el sistema educatiu per a transformar, canviar o alterar l'identitat social positiva dels valencians.
 
La política llingüística aplicada des de la Generalitat pels diferents governs valencians ha tengut com a objectiu fonamental la despersonalisació del nostre poble i per ad açò han utilisat, com demostrà Garcia Broch, el sistema educatiu per a transformar, canviar o alterar l'identitat social positiva dels valencians.
   −
Ha existit en els últims anys un procés en una teleologia definida i un método per a anular qualsevol capacitat d'influencia del valencianisme, tant a nivell cultural com a polític. El dos processos que s'han aplicat sobre el valencianisme i el provençal ha segut la psicologisació i la denegació com demostra la comunicació de Philippe Blanchet. La psicologisació es produïx quan s'atribuixen caracteristiques psicologiques als components d'un determinat grup. La denegació actua sobre el mensage minoritari que és devaluat i calificat d'irracional. L'objectiu de la psicologisacio i la denegació és impedir l'influencia de la minoria.
+
Ha existit en els últims anys un procés en una teleologia definida i un método per a anular qualsevol capacitat d'influencia del valencianisme, tant a nivell cultural com a polític. El dos processos que s'han aplicat sobre el valencianisme i el provençal ha segut la psicologisació i la denegació com demostra la comunicació de Philippe Blanchet. La psicologisació es produïx quan s'atribuïxen caracteristiques psicologiques als components d'un determinat grup. La denegació actua sobre el mensage minoritari que és devaluat i calificat d'irracional. L'objectiu de la psicologisacio i la denegació és impedir l'influencia de la minoria.
    
L'últim episodi del procés de despersonalisació és la creacio de la AVLL, una academia creada pel poder polític dels dos partits majoritaris PP I PSOE. La raó de ser d'esta academia és per una banda l'oficilisació del catala i el tancament de la ferida de la batalla de Valéncia i per una atra la desactivació de la Real Acdemia de Cultura Valenciana. La AVLL te dos objectius:
 
L'últim episodi del procés de despersonalisació és la creacio de la AVLL, una academia creada pel poder polític dels dos partits majoritaris PP I PSOE. La raó de ser d'esta academia és per una banda l'oficilisació del catala i el tancament de la ferida de la batalla de Valéncia i per una atra la desactivació de la Real Acdemia de Cultura Valenciana. La AVLL te dos objectius:
Llínea 196: Llínea 197:  
[[Categoria:Llingüística]]  
 
[[Categoria:Llingüística]]  
 
[[Categoria:Valencià]]
 
[[Categoria:Valencià]]
 +
[[Categoria:Normes d'El Puig]]
 
[[Categoria:Valencianisme]]
 
[[Categoria:Valencianisme]]
130 651

edicions

Menú de navegació