Diferència entre les revisions de "Ferran Torrent"
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
}} | }} | ||
'''Ferran Torrent i Llorca''' ([[Sedaví]], [[31 de maig]] de [[1951]]) és un escritor i periodiste [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. | '''Ferran Torrent i Llorca''' ([[Sedaví]], [[31 de maig]] de [[1951]]) és un escritor i periodiste [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. | ||
| + | |||
| + | == Biografia == | ||
És un dels escritors valencians actuals més reconeguts en tota [[Espanya]]. La seua obra està escrita en català i s'han fet traduccions al [[castellà]] d'alguns dels seus llibres. El gènero que més ha treballat és el de la novela negra. La seua primera novela fon ''No emprenyeu el comissari'' (En valencià, ''No enfadeu al comissari''), traduida al castellà per Iker Sánchez Arco, seguida de ''Penja els guants, Butxana'', ''Un negre amb un saxo'' (En valencià, ''Un negre en un saxofó''), ''Cavall i rei'' i ''L'any de l'embotit'', obra en la que va tancar un cicle. | És un dels escritors valencians actuals més reconeguts en tota [[Espanya]]. La seua obra està escrita en català i s'han fet traduccions al [[castellà]] d'alguns dels seus llibres. El gènero que més ha treballat és el de la novela negra. La seua primera novela fon ''No emprenyeu el comissari'' (En valencià, ''No enfadeu al comissari''), traduida al castellà per Iker Sánchez Arco, seguida de ''Penja els guants, Butxana'', ''Un negre amb un saxo'' (En valencià, ''Un negre en un saxofó''), ''Cavall i rei'' i ''L'any de l'embotit'', obra en la que va tancar un cicle. | ||
Revisió de 17:09 20 maig 2024
| Ferran Torrent i Llorca | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor i periodiste. | ||
| Naiximent: | 31 de maig de 1951 | ||
| Lloc de naiximent: | Sedaví, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Ferran Torrent i Llorca (Sedaví, 31 de maig de 1951) és un escritor i periodiste valencià d'ideologia pancatalanista.
Biografia
És un dels escritors valencians actuals més reconeguts en tota Espanya. La seua obra està escrita en català i s'han fet traduccions al castellà d'alguns dels seus llibres. El gènero que més ha treballat és el de la novela negra. La seua primera novela fon No emprenyeu el comissari (En valencià, No enfadeu al comissari), traduida al castellà per Iker Sánchez Arco, seguida de Penja els guants, Butxana, Un negre amb un saxo (En valencià, Un negre en un saxofó), Cavall i rei i L'any de l'embotit, obra en la que va tancar un cicle.
La citada Un negre amb un saxo fon duta al cine per Francesc Bellmunt, de la mateixa manera que la que provablement siga la seua novela més coneguda, Gràcies per la propina, escrita en forma autobiogràfica. Fon guardonada en el Premi Sant Jordi de novela en 1994.
El director Sigfrid Monleón es va encarregar de traslladar a la gran pantalla l'història de la novela L'illa de l'holandès.
Les seues noveles solen estar ambientades en la ciutat de Valéncia, com els relats policiacs del seu personage Butxana, que ha desenrollat en noveles com No emprenyeu el comissari o Penja els guants, Butxana. En Societat limitada i Espècies protegides fa un anàlisis de l'estructura política i futbolística valenciana, criticant el món de la corrupció que es crea al seua entorn. Est últim llibre fon guardonat en el Premi Joan Crexells, el de la Crítica Serra d'Or o el Premi Nacional de la Crítica.
Atres noveles de l'autor són La mirada del tafur, Living l'Havana o Cambres d'acer inoxidable.
Fon finaliste del Premi Planeta en l'edició de 2004 en La vida en el abismo. Esta novela ha segut adaptada per Ventura Pons, donant orige a la película La vida abismal, el rodage de la qual va començar en maig de 2006, i que protagonisa Óscar Jaenada.