Canvis

'''Manuel Rozalén Sales''' ([[Castelló de la Plana]], 30 de novembre de [[1906]] - 6 de novembre de [[1999]]), fon un mege i poeta [[Valencians|valencià]].

'''Manuel Rozalén Sales''' ([[Castelló de la Plana]], [[30 de novembre]] de [[1906]] - † [[6 de novembre]] de [[1999]]), fon un mege i poeta [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Estudià el bachillerat en la ciutat de Castelló i els primers estudis de la seua carrera foren també en Castelló, en l'Escola Normal per a estudiar Magisteri. Finalment, estudià Medicina i s'especialisà en Pediatria. Conseguí la primera plaça en la "Casa de Socorro". Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] li correspongué la zona republicana i fon Capità Mèdic. A l'acabar la guerra pergué la seua plaça en la "Casa de Socorro" i passà un temps en la [[La Pobla Tornesa|Pobla Tornesa]] pero consolidà el seu títul de Pediatra i tornà pronte a Castelló.  

Estudià el bachillerat en la ciutat de Castelló i els primers estudis de la seua carrera foren també en Castelló, en l'Escola Normal per a estudiar Magisteri. Finalment, estudià Medicina i s'especialisà en Pediatria. Conseguí la primera plaça en la "Casa de Socorro". Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] li correspongué la zona republicana i fon Capità Mèdic. A l'acabar la guerra pergué la seua plaça en la "Casa de Socorro" i passà un temps en la [[La Pobla Tornesa|Pobla Tornesa]] pero consolidà el seu títul de Pediatra i tornà pronte a Castelló.  

Es casà en la mestra Mercedes Herrera Prats el 4 d'agost de l'any [[1945]]. No tingueren fills. Per a tota la família Rozalén fon el tio Manolo.  

Es casà en la mestra Mercedes Herrera Prats el [[4 d'agost]] de l'any [[1945]]. No tingueren fills. Per a tota la família Rozalén fon el tio Manolo.  

Fon membre de la junta directiva del Cassino Antic, la biblioteca del qual organisà, cuidà i dotà de noves publicacions. També fon directiu de la Societat Filharmònica i durant molts anys membre del Consell Municipal de Cultura en diferents alcaldes.   

Fon membre de la junta directiva del Cassino Antic, la biblioteca del qual organisà, cuidà i dotà de noves publicacions. També fon directiu de la Societat Filharmònica i durant molts anys membre del Consell Municipal de Cultura en diferents alcaldes.   

=== Investigació mèdica ===

=== Investigació mèdica ===

Manuel Rozalén estava preocupat per les diarrees que patien els chiquets i estudià les qualitats astringents de la [[Garrofa|garrofa]], en realitat, pareixia que lo important era el garrofí (la llavor de la garrofa). Rozalén conseguí que els laboratoris fabricaren una farina que constituïa una troballa casi miraculosa per a curar les diarrees infantils.

Manuel Rozalén estava preocupat per les diarrees que patien els chiquets i estudià les qualitats astringents de la [[Garrofa|garrofa]], en realitat, pareixia que lo important era el garrofí (la llavor de la garrofa). Rozalén conseguí que els laboratoris fabricaren una [[farina]] que constituïa una troballa casi miraculosa per a curar les diarrees infantils.  

=== Política ===

=== Política ===

¡Tan subtil era la flor!|''Seres humanos de Castellón. Manuel Rozalén Sales'', per Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 27.2.2010)}}

¡Tan subtil era la flor!|''Seres humanos de Castellón. Manuel Rozalén Sales'', per Salvador Bellés (''[[Mediterráneo]]'', 27.2.2010)}}

Manuel Rozalén és el creador de la paraula "Galania" que és un dels actes de les Festes de la Magdalena, la Galania a la Reina de les festes.  

Manuel Rozalén és el creador de la paraula "Galania" que és un dels actes de les [[Festes de la Magdalena]], la Galania a la Reina de les festes.  

Entre l'Ajuntament i la Diputació li han publicat llibres.

Entre l'Ajuntament i la Diputació li han publicat llibres.

=== Premis ===

=== Premis ===

Guanyà en tres ocasions el premi Flor Natural de poesia, el ya comentat de l'any 1969; en [[1970]], obtenint la Rosa d'Or i en [[1974]] premiat en la Rosa d'Argent per una trilogia sobre el pintor [[Joan Batiste Porcar|Porcar]]. Va rebre el títul honorífic "Mestre en Gai Saber".

Guanyà en tres ocasions el premi Flor Natural de poesia, el ya comentat de l'any 1969; en [[1970]], obtenint la Rosa d'Or i en [[1974]] premiat en la Rosa d'Argent per una trilogia sobre el pintor [[Joan Batiste Porcar|Porcar]]. Va rebre el títul honorífic "[[Mestre en Gai Saber]]".