Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
'''Aigües de Busot''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] que es troba en la comarca de l'[[Alacantí]], dins de la subcomarca històrica de la [[Foya de Xixona]]. També s'ha nomenat '''Aigües Altes''' per distingir-lo de la caseria d'Aigües Baixes, hui en el municipi d'[[El Campello]], o bé '''Aigües de Busot'''.<ref name="GEC">{{GEC|0001333|nom=Aigües de Busot|consulta=1 octubre 2010}}</ref>
+
[[Archiu:03569 Aigües, Alicante, Spain - panoramio.jpg|250px|miniaturadeimagen|Plaça d'Aigües de Busot]]
 +
[[Image:Entrada aguas.jpg|250px|thumb|Vista d'Aigües de Busot]]
 +
'''Aigües de Busot''' (en [[castellà]] ''Aguas de Busot''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] que es troba en la comarca de l'[[Alacantí]], dins de la subcomarca històrica de la [[Foya de Xixona]]. També s'ha nomenat '''Aigües Altes''' per distinguir-lo de la caseria d'Aigües Baixes, hui en el municipi d'[[El Campello]].
 +
 
 +
Segons el [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 1.049 habitants.
    
== Història ==
 
== Història ==
Incorporada al [[Regne de Múrcia]] en la conquesta, en l'any [[1296]] passà a formar part del [[Regne de Valéncia]]. A causa de que durant anys fon zona de fronterera, en el seu terme es va erigir un important castell, del que a hores d'ara només queda una torre. Durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]], [[Felip V d'Espanya|Felip V]] li otorgà el títul de vila per la seua adscripció al bando borbònic. Des del [[1252]] al [[1841]] estigué adscrita al municipi d'[[Alacant]]. Per estes ultimes dates, el seu balneari d'aigües termals, construït per la comtesa de Torrellano sobre uns antics banys que adquirí en [[1816]], havia tingut ya cert prestigi. En l'any [[1936]], este es convertí en Patronat Infantil Antituberculós i, després de la guerra, fon comprat per l'Estat i es convertí de nou en balneari.
+
Incorporada al [[Regne de Múrcia]] en la conquista, en l'any [[1296]] passà a formar part del [[Regne de Valéncia]]. A causa de que durant anys fon zona de fronterera, en el seu terme es va erigir un important castell, del que hui en dia a soles queda una torre. Durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]], [[Felip V d'Espanya|Felip V]] li otorgà el títul de vila per la seua adscripció al bando borbònic. Des de l'any [[1252]] a l'any [[1841]] estigué adscrita al municipi d'[[Alacant]].  
   −
En els primers anys dels xixanta hi havia 572 habitants. En [[1986]] n'hi havia 329 (emigrats fonamentalment a Alacant) i, finalment l'última senya coneguda parla d'una recuperació en la població fins a arribar als 624 habitants.
+
Per estes últimes dates, el seu balneari d'aigües termals, construït per la comtesa de Torrellano sobre uns antics banys que adquirí en l'any [[1816]], havia tengut ya cert prestigi. En l'any [[1936]], este es convertí en Patronat Infantil Antituberculós i, despuix de la [[Guerra civil espanyola|guerra]], fon comprat per l'Estat i es convertí de nou en balneari.
 +
 
 +
== Demografia ==
 +
En els primers anys dels xixanta hi havia 572 habitants. En l'any [[1986]] n'hi havia 329 (emigrats fonamentalment a Alacant) i, finalment l'última senya coneguda parla d'una recuperació en la població fins a arribar a sobrepassar el miler d'habitants.
    
== Activitats econòmiques ==
 
== Activitats econòmiques ==
Aigües ha sigut des de molt antic un municipi abocat al turisme de salut, ya que tota l'economia girava entorn al Balneari. Hui en dia està tancat i el principal sector econòmic és el de servicis, destacant les empreses dedicades a la gastronomia, l'oci, en definitiva el turisme d'interior.
+
Aigües ha segut des de molt antic un municipi abocat al turisme de salut, ya que tota l'economia girava entorn al Balneari. Hui en dia està tancat i el principal sector econòmic és el de servicis, destacant les empreses dedicades a la gastronomia, l'oci, en definitiva el turisme d'interior.
    
== Entorn natural ==
 
== Entorn natural ==
A 341 metros d'altura es troba un mirador de la [[Mar Mediterrànea]]. Boscs de pins alts i frondosos. Passejar pels seus camps és tot un plaer per als sentits. Des de la pinada, en els dies clars, podem vore l'illa de [[Nova Tabarca|Tabarca]] en la llínia de l'horisó i, quan escomença l'[[autumne]], magnífiques tempestes sobre la mar. Es un bosc mediterràneu en senders i bancs de fusta per a descansar baix la seua ombra.
+
A 341 metros d'altura es troba un mirador de la [[Mar Mediterrànea]]. Boscs de [[Pi (arbre)|pins]] alts i frondosos. Passejar pels seus camps és tot un plaer per als sentits. Des de la pinada, en els dies clars, podem vore l'illa de [[Nova Tabarca|Tabarca]] en la llínea de l'horisó i, quan escomença l'[[autumne]], magnífiques tempestes sobre la mar. És un bosc mediterràneu en senders i bancs de fusta per a descansar baix la seua ombra.  
   −
== Referències ==
+
== Vore també ==
{{referències}}
+
* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
+
{{commonscat|Aigües}}
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].
      
{{Municipis de L'Alacantí}}
 
{{Municipis de L'Alacantí}}
      
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
21 135

edicions

Menú de navegació