Canvis

| capital_població = 2.893.251 ([[2001]])

| capital_població = 2.893.251 ([[2001]])

| capital_coord. = 33_55_S_18_27_E_ 33°55′ S 18°27′ E

| capital_coord. = 33_55_S_18_27_E_ 33°55′ S 18°27′ E

| ciutat_principal =[[Johannesburg]]

| ciutat_principal =[[Johannesburc]]

| idioma_oficial = [[Afrikáans]], [[Idioma anglés|anglés]], [[Idioma ndebele del sur|ndebele]], [[sesotho]], [[sesotho sa leboa]], [[setsuana]], [[Idioma suazi|suazi]], [[Idioma tsonga|tsonga]], [[idioma venda|venda]], [[Idioma xhosa|xhosa]] y [[Idioma zulú|zulú]]

| idioma_oficial = [[Afrikáans]], [[Idioma anglés|anglés]], [[Idioma ndebele del sur|ndebele]], [[sesotho]], [[sesotho sa leboa]], [[setsuana]], [[Idioma suazi|suazi]], [[Idioma tsonga|tsonga]], [[idioma venda|venda]], [[Idioma xhosa|xhosa]] y [[Idioma zulú|zulú]]

| govern =[[República]]

| govern =[[República]]

| moneda =[[Rand (moneda)|Rand]] (<code>[[ISO 4217|ZAR]]</code>)

| moneda =[[Rand (moneda)|Rand]] (<code>[[ISO 4217|ZAR]]</code>)

| gentilici = Surafricà, -ana  

| gentilici = Surafricà, -ana  

| horari = [[CET]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2)

| horari = [[CET]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+2)

| horari_estiu =[[CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+3)

| horari_estiu =[[CEST]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+3)

| cctld= .za

| cctld= .za

| còdic_telefònic = 27

| còdic_telefònic = 27

| nota1 = ¹ [[Pretòria]] és la capital administrativa, [[Ciutat del Cap]] és la llegislativa i [[Bloemfontein]] la judicial.

| nota1 = ¹ [[Pretòria]] és la capital administrativa, [[Ciutat del Cap]] és la llegislativa i [[Bloemfontein]] la judicial.

}}

}}

 

La '''República de Suràfrica''' <ref>{{Països RACV}}</ref> és un país ubicat en l'extrem meridional d'[[Àfrica]]. Llimita en els estats de [[Namíbia]], [[Botsuana]], [[Zimbàbue]], [[Moçambic]] i [[Eswatini]]. El [[Lesoto|Regne de Lesoto]] es troba enclavat dins de la República de Suràfrica. Les seues capitals són [[Pretòria]] (administrativa), [[Bloemfontein]] (judicial) i [[Ciutat del Cap]] (llegislativa).

 

La '''República de Suràfrica''' és un país ubicat en l'extrem meridional d'[[Àfrica]]. Llimita en els estats de [[Namíbia]], [[Botsvana]], [[Zimbaue]], [[Moçambic]] i [[Suazilàndia]]. El [[Lesotho|Regne de Lesotho]] es troba enclavat dins de la República de Suràfrica. Les seues capitals són [[Pretòria]] (administrativa), [[Bloemfontein]] (judicial) i [[Ciutat del Cap]] (llegislativa).

== Història ==

== Història ==

L'història escrita de '''Suràfrica''' escomença en l'arribada dels portuguesos. En l'any [[1487]] [[Bartolomé Díaz]] fon el primer europeu en conseguir el punt més meridional d'[[Àfrica]], i el va denominar ''Cabo das Tormentas'' (Cap de les Tormentes) a causa del mal orage que va experimentar en la regió. No obstant, quan tornà a [[Lisboa]] carregat de notícies sobre el descobriment, el monarca [[Joan II de Portugal]] vullgué canviar-li el nom pel de ''Cabo da Boa Esperança '' (Cap de Bona Esperança) i va prometre establir des d'eixe punt una ruta marítima per a que els portuguesos pogueren anar a buscar les riquees de l'[[Índia]]. Més tart el gran poeta portugués [[Luís de Camões]] immortalisà el viage de Bartolomé Díaz en el poema èpic [[Vos Lusíadas]], concretament en el personage mitològic [[Adamator]], el qual simbolisa les forces de la naturalea que els navegants portuguesos van haver de superar durant la [[circumnavegació]] dels caps.  

L'història escrita de '''Suràfrica''' escomença en l'arribada dels portuguesos. En l'any [[1487]] [[Bartolomé Díaz]] fon el primer europeu en conseguir el punt més meridional d'[[Àfrica]], i el va denominar ''Cabo das Tormentas'' (Cap de les Tormentes) a causa del mal orage que va experimentar en la regió. No obstant, quan tornà a [[Lisboa]] carregat de notícies sobre el descobriment, el monarca [[Joan II de Portugal]] vullgué canviar-li el nom pel de ''Cabo da Boa Esperança '' (Cap de Bona Esperança) i va prometre establir des d'eixe punt una ruta marítima per a que els portuguesos pogueren anar a buscar les riquees de l'[[Índia]]. Més tart el gran poeta portugués [[Luís de Camões]] immortalisà el viage de Bartolomé Díaz en el poema èpic [[Vos Lusíadas]], concretament en el personage mitològic [[Adamator]], el qual simbolisa les forces de la naturalea que els navegants portuguesos van haver de superar durant la [[circumnavegació]] dels caps.  

Els primers relats escrits de l'història de '''Suràfrica''' s'obtingueren dels primers navegants i els nàufrecs supervivents. Durant els dos sigles posteriors a l'any [[1488]] els mariners portuguesos van realisar alguns chicotets acorts de peixca en la dita costa, pero no es conserva cap escrit sobre estos. El [[6 d'abril]] de l'any [[1652]], [[Jan van Riebeeck]] establí  un lloc d'avituallament en el [[cap de Bona Esperança]] per a la [[companyia holandesa de les Índies Orientals]]. Durant els s. [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] la chicoteta colònia se'n anà estenent lentament casi sempre baix la sobirania [[Països Baixos|holandesa]]. Els colons finalment es van topar en els pobles [[Xhosa]] en expansió en la regió del [[riu]] Fish. És llavors quan es desencadenaren una série de guerres cridades les [[guerres de Fronteres del Cap]] originades per conflictes per la terra i els quemenjars. Per a allaugerar l'escassea de treballadors en el Cap, es portaren esclaus d'[[Indonèsia]], [[Madagascar]] i [[Índia]]. Descendents d'estos esclaus, que a sovint es casaven en colons holandesos, van ser despuix classificats junt en els descendents dels San com a mestiços del cap i malais del Cap, constituint casi la mitat de la població de la [[província del Cap Occidental]].

Els primers relats escrits de l'història de '''Suràfrica''' s'obtingueren dels primers navegants i els nàufrecs supervivents. Durant els dos sigles posteriors a l'any [[1488]] els mariners portuguesos van realisar alguns chicotets acorts de peixca en la dita costa, pero no es conserva cap escrit sobre estos. El [[6 d'abril]] de l'any [[1652]], [[Jan van Riebeeck]] establí  un lloc d'avituallament en el [[cap de Bona Esperança]] per a la [[companyia holandesa de les Índies Orientals]]. Durant els s. [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] la chicoteta colònia se'n anà estenent lentament casi sempre baix la sobirania [[Països Baixos|holandesa]]. Els colons finalment es van topar en els pobles [[Xhosa]] en expansió en la regió del [[riu]] Fish. És llavors quan es desencadenaren una série de guerres nomenades les [[guerres de Fronteres del Cap]] originades per conflictes per la terra i els quemenjars. Per a allaugerar l'escassea de treballadors en el Cap, es portaren esclaus d'[[Indonèsia]], [[Madagascar]] i [[Índia]]. Descendents d'estos esclaus, que a sovint es casaven en colons holandesos, van ser despuix classificats junt en els descendents dels San com a mestiços del cap i malais del Cap, constituint casi la mitat de la població de la [[província del Cap Occidental]].

[[Gran Bretanya]] ocupà l'àrea del [[cap de Bona Esperança]] en l'any [[1797]] durant la [[quarta guerra angloholandesa]]. Els holandesos van declarar la bancarrota, i els britànics s'anexaren la colònia del cap en [[1805]]. Els britànics continuaren en les seues guerres contra els Amaxhosa, espentant la frontera oriental  més a l'est a lo llarc d'una llínea de forts a lo llarc del riu Fish i consolidant-la promovent nous assentaments  britànics. A causa de la pressió de les societats abolicionistes de [[Gran Bretanya]], el parlament britànic primer va parar el seu comerç d'esclaus en [[1806]], llavors l'esclavitut es va abolir en totes les seues colònies en l'any [[1833]].

[[Gran Bretanya]] ocupà l'àrea del [[cap de Bona Esperança]] en l'any [[1797]] durant la [[quarta guerra angloholandesa]]. Els holandesos van declarar la bancarrota, i els britànics s'anexaren la colònia del cap en [[1805]]. Els britànics continuaren en les seues guerres contra els Amaxhosa, espentant la frontera oriental  més a l'est a lo llarc d'una llínea de forts a lo llarc del riu Fish i consolidant-la promovent nous assentaments  britànics. A causa de la pressió de les societats abolicionistes de [[Gran Bretanya]], el parlament britànic primer va parar el seu comerç d'esclaus en [[1806]], llavors l'esclavitut es va abolir en totes les seues colònies en l'any [[1833]].

A pesar de la fi de l'apartheid, millons de surafricans negres continuen vivint en la [[pobrea]], en part, a causa dels terribles problemes heretats del règim de l'apartheid i, en part, pel fet que l'actual govern no ha sabut abordar temes socials. No obstant la política de [[vivenda]] del CNA ha produït alguna millora en les condicions de vida en moltes regions.

A pesar de la fi de l'apartheid, millons de surafricans negres continuen vivint en la [[pobrea]], en part, a causa dels terribles problemes heretats del règim de l'apartheid i, en part, pel fet que l'actual govern no ha sabut abordar temes socials. No obstant la política de [[vivenda]] del CNA ha produït alguna millora en les condicions de vida en moltes regions.

L'exportació d'or i diamants contínua sent la principal font d'ingressos del país. Pero el govern de Suràfrica actualment està també encabotat en realisar una vasta [[reforma agrària]], per a allaugerar la tensió social i les desigualtats racials, que consistix en la devolució de terres, per part dels blancs, als negres als quals se les van arrebatar (prop d'un 80% de les terres cultivables encara estan en mans dels blancs). La reforma alvança en lentitut: manco del 10% de les terres han segut tornades, per lo qual  el govern ha decidit obligar els blancs a vendre les terres per un preu raonable o expropiar-les en un curt periodo de temps. Pero existix, també, un gran temor que l'impaciència de la població negra per tindre terres porte a una reforma desordenada i caòtica, lo qual podria repetir la desastrosa reforma agrària realisada en la veïna [[Zimbaue]], que va arruïnar l'[[agricultura]] i va causar una terrible [[fam]] en eixe país.   

L'exportació d'or i diamants contínua sent la principal font d'ingressos del país. Pero el govern de Suràfrica actualment està també encabotat en realisar una vasta [[reforma agrària]], per a allaugerar la tensió social i les desigualtats racials, que consistix en la devolució de terres, per part dels blancs, als negres als quals se les van arrebatar (prop d'un 80% de les terres cultivables encara estan en mans dels blancs). La reforma alvança en lentitut: manco del 10% de les terres han segut tornades, per lo qual  el govern ha decidit obligar els blancs a vendre les terres per un preu raonable o expropiar-les en un curt periodo de temps. Pero existix, també, un gran temor que l'impaciència de la població negra per tindre terres porte a una reforma desordenada i caòtica, lo qual podria repetir la desastrosa reforma agrària realisada en la veïna [[Zimbàbue]], que va arruïnar l'[[agricultura]] i va causar una terrible [[fam]] en eixe país.   

El futur de '''Suràfrica''' pareix incert. L'alarmant onada de criminalitat (50.000 [[homicidi]]s per any, proporcionalment, 8 vegades més que en [[EE.UU.]]) i la [[Potenciació Econòmica de la Població Negra|nova llegislació creada pel CNA]], que prohibix als blancs ocupar numerosos llocs de treball, ara reservats als negres, estan espentant a mils de blancs a abandonar el país. Des del fi de l'Apartheid ([[1994]]) fins ara ya han [[emigració|emigrat]] casi un milló de blancs. I en ells se'n van meges, arquitectes, ingeniers, contables, professors, agrimensors, menescals, etc ... els professionals que podria traure al país avant. Els alts índexs de delinqüència, i la creixent sensació que el CNA no ha sabut governar be l'estat, no fan més que agreujar la incertea.

El futur de '''Suràfrica''' pareix incert. L'alarmant onada de criminalitat (50.000 [[homicidi]]s per any, proporcionalment, 8 vegades més que en [[EE.UU.]]) i la [[Potenciació Econòmica de la Població Negra|nova llegislació creada pel CNA]], que prohibix als blancs ocupar numerosos llocs de treball, ara reservats als negres, estan espentant a mils de blancs a abandonar el país. Des del fi de l'Apartheid ([[1994]]) fins ara ya han [[emigració|emigrat]] casi un milló de blancs. I en ells se'n van meges, arquitectes, ingeniers, contables, professors, agrimensors, menescals, etc ... els professionals que podria traure al país avant. Els alts índexs de delinqüència, i la creixent sensació que el CNA no ha sabut governar be l'estat, no fan més que agreujar la incertea.

Cada província de '''Suràfrica''' té una Llegislatura Provincial Unicameral, i un Consell Eixecutiu encapçalament per un ''Premier''.

Cada província de '''Suràfrica''' té una Llegislatura Provincial Unicameral, i un Consell Eixecutiu encapçalament per un ''Premier''.

*[[Forces Armades Sur-africanes]]

* [[Forces Armades Sur-africanes]]

== lleis ==

== lleis ==

== Organisació polític-administrativa ==

== Organisació polític-administrativa ==

[[File:Mapa de Sudáfrica con etiquetas en español.svg|200px|left|thumb|<center>Divisió Política del País</center>]]

[[File:Mapa de Sudáfrica con etiquetas en español.svg|200px|left|thumb|<center>Divisió Política del País</center>]]

Divisió política: '''Suràfrica''' té nou províncies.

Divisió política: '''Suràfrica''' té nou províncies.

# [[província de l'Estat Lliure|Estat Lliure]], ([[Bloemfontein]]) abrev. FS

# [[província de l'Estat Lliure|Estat Lliure]], ([[Bloemfontein]]) abrev. FS

# [[província del Noroest|Noroest]] ([[Mafikeng]]) abrev. NW

# [[província del Noroest|Noroest]] ([[Mafikeng]]) abrev. NW

# [[província de Gauteng|Gauteng]] ([[Johannesburg]]) abrev. GT o GP

# [[província de Gauteng|Gauteng]] ([[Johannesburc]]) abrev. GT o GP

# [[província de Mpumalanga|Mpumalanga]] ([[Nelspruit]]) abrev. MP

# [[província de Mpumalanga|Mpumalanga]] ([[Nelspruit]]) abrev. MP

# [[província de Limpopo|Limpopo]] ([[Polokwane]]) abrev. LP

# [[província de Limpopo|Limpopo]] ([[Polokwane]]) abrev. LP

Els ports principals de '''Suràfrica''' són: [[Durban]], [[Ciutat del Cap]], [[Port Elizabeth]], [[East London]], [[Richards Bay]], [[Saldanha Bay]] i [[Mossel Bay]].

Els ports principals de '''Suràfrica''' són: [[Durban]], [[Ciutat del Cap]], [[Port Elizabeth]], [[East London]], [[Richards Bay]], [[Saldanha Bay]] i [[Mossel Bay]].

=== Divisió administrativa ===

=== Divisió administrativa ===

Quan finalisà l'apartheid en l'any [[1993]], el govern integrà els [[bantustan]]s anteriorment independents i semi-independents a l'estructura política del país. En este fi, va abolir les quatre antigues províncies de '''Suràfrica''' ([[província del Cap]], [[KwaZulu-Natal]], [[Estat Lliure d'Orange]] i [[Transvaal]]) i les reemplaçà per nou províncies totalment integrades. Les noves províncies eren molt més chicotetes que les seues antecessores, lo qual , teòricament donava als governs locals més recursos per a distribuir en àrees més chicotetes.  

Quan finalisà l'apartheid en l'any [[1993]], el govern integrà els [[bantustan]]s anteriorment independents i semi-independents a l'estructura política del país. En este fi, va abolir les quatre antigues províncies de '''Suràfrica''' ([[província del Cap]], [[KwaZulu-Natal]], [[Estat Lliure d'Orange]] i [[Transvaal]]) i les reemplaçà per nou províncies totalment integrades. Les noves províncies eren molt més chicotetes que les seues antecessores, lo qual , teòricament donava als governs locals més recursos per a distribuir en àrees més chicotetes.  

== Geografia ==

== Geografia ==

 

En una superfície de 1.219.080 km2 s'estén al sur del continent Africà. Llimita al nort d'oest a est en [[Namíbia]], [[Botsuana]], [[Zimbàbue]], [[Moçambic]] i [[Eswatini]]. Aixina mateix un país com [[Lesoto]] es troba rodejat de territori surafricà.

 

En una superfície de 1.219.080 km2 s'estén al sur del continent Africà. Llimita al nort d'oest a est en [[Namíbia]], [[Botsvana]], [[Zimbaue]], [[Moçambic]] i [[Suazilàndia]]. Aixina mateix un país com [[Lesotho]] es troba rodejat de territori surafricà.

A causa de la seua extensió, el [[clima]] és variable: va des del clima  temperat del sur i les zones altes, al subtropical  en el noroest i  al  semiàrit en la part occidental. La mija anual de precipitacions és de 464 mm.

A causa de la seua extensió, el [[clima]] és variable: va des del clima  temperat del sur i les zones altes, al subtropical  en el noroest i  al  semiàrit en la part occidental. La mija anual de precipitacions és de 464 mm.

Els rius principals són el [[riu Orange]] que desemboca en l'[[oceà Atlàntic]], el [[riu Vaal]] el seu principal afluent i [[riu Limpopo]] que desemboquen en l'[[Índic|oceà Índic]], naix prop de [[Johanesburg]] i despuix marca en el nort la frontera en [[Botsvana]] i [[Zimbaue]]

Els rius principals són el [[riu Orange]] que desemboca en l'[[oceà Atlàntic]], el [[riu Vaal]] el seu principal afluent i [[riu Limpopo]] que desemboquen en l'[[Índic|oceà Índic]], naix prop de [[Johanesburg]] i despuix marca en el nort la frontera en [[Botsuana]] i [[Zimbàbue]]

El punt més meridional del país, i per tant del continent africà, és el [[cap Agulhas]].

El punt més meridional del país, i per tant del continent africà, és el [[cap Agulhas]].

== Flora i fauna ==

== Flora i fauna ==

[[File:Dorotheanthus bellidiformis - Western Cape-P9200061.jpg|thumb|200px|Flors en Ciutat del Cabo]]

[[File:Dorotheanthus bellidiformis - Western Cape-P9200061.jpg|thumb|200px|Flors en Ciutat del Cabo]]

'''Suràfrica''' té més de 20.000 [[plante]]s diferents, que representen prop del 10% de totes les [[espècie]]s conegudes del món, per lo qual se li considera una àrea particularment rica en [[biodiversitat]] vegetal.

'''Suràfrica''' té més de 20.000 [[plante]]s diferents, que representen prop del 10% de totes les [[espècie]]s conegudes del món, per lo qual se li considera una àrea particularment rica en [[biodiversitat]] vegetal.

[[World Wide Fund for Nature|WWF]] distinguix quatre [[Ecorregions|ecorregions]] de [[praderia de montanya]]:

[[World Wide Fund for Nature|WWF]] distinguix quatre [[Ecorregions|ecorregions]] de [[praderia de montanya]]:

*[[Pradera de l'Alt Veld]], en l'Highveld

* [[Pradera de l'Alt Veld]], en l'Highveld

*[[Pradera montanyesa dels Drakensberg]], en els Drakensberg, per devall dels 2.500 metros

* [[Pradera montanyesa dels Drakensberg]], en els Drakensberg, per devall dels 2.500 metros

*[[Pradera altimontana dels Drakensberg]], en els Drakensberg, per damunt dels 2.500 metros

* [[Pradera altimontana dels Drakensberg]], en els Drakensberg, per damunt dels 2.500 metros

*[[Xara de Maputaland-Pondoland]], en les valls dels contraforts meridionals dels Drakensberg

* [[Xara de Maputaland-Pondoland]], en les valls dels contraforts meridionals dels Drakensberg

El past i els gargullers de la [[sabana]] lentament donen pas als arbusts de la sabana cap al nordest del país, en un creiximent més lent. Hi ha un número significatiu d'arbres [[baobab]]s en esta àrea, prop de l'extrem nort del [[parc Nacional Kruger]].<ref> [http://www.southafrica-travel.net/pages/e_plants.Htm South Àfrica Online Travel Guide: Plants and Vegetation in South Àfrica]</ref>

El past i els gargullers de la [[sabana]] lentament donen pas als arbusts de la sabana cap al nordest del país, en un creiximent més lent. Hi ha un número significatiu d'arbres [[baobab]]s en esta àrea, prop de l'extrem nort del [[parc Nacional Kruger]].<ref> [http://www.southafrica-travel.net/pages/e_plants.Htm South Àfrica Online Travel Guide: Plants and Vegetation in South Àfrica]</ref>

== Economia ==

== Economia ==

 

[[File:South Africa-Johannesburg-Skyline02 (2).jpg|250px|thumb|<center>[[Johannesburc]], capital econòmica.</center>]]

[[File:South Africa-Johannesburg-Skyline02 (2).jpg|250px|thumb|<center>[[Johannesburg]], capital econòmica.</center>]]

'''Suràfrica''' és la primera economia d'[[Àfrica]] (acapara un 25% de tot el [[PIB]] africà), i juga un paper important en el desenroll de la regió. L'economia surafricana conta en un gran volum de capital nacional (públic i privat) en estreta relació en les grans rets econòmiques mundials.

'''Suràfrica''' és la primera economia d'[[Àfrica]] (acapara un 25% de tot el [[PIB]] africà), i juga un paper important en el desenroll de la regió. L'economia surafricana conta en un gran volum de capital nacional (públic i privat) en estreta relació en les grans rets econòmiques mundials.

La seua [[moneda]] és el [[Rand]] divisible en 100 centaus, que és també usada en atres països del [[Àrea Monetària Comuna]] d'[[Àfrica del Sur]] (vore també: [[Krugerrand]]). La bossa de valors de [[Johannesburg]] és la major d'[[Àfrica]].

La seua [[moneda]] és el [[Rand]] divisible en 100 centaus, que és també usada en atres països del [[Àrea Monetària Comuna]] d'[[Àfrica del Sur]] (vore també: [[Krugerrand]]). La bossa de valors de [[Johannesburc]] és la major d'[[Àfrica]].

Un important sector és la [[mineria]] sobretot l'extracció de carbó, i de minerals i metals preciosos com els [[diamant]]s, l'[[or]], i el [[platí]]. És un dels països en majors reserves i diversitat de riquees mineres.

Un important sector és la [[mineria]] sobretot l'extracció de carbó, i de minerals i metals preciosos com els [[diamant]]s, l'[[or]], i el [[platí]]. És un dels països en majors reserves i diversitat de riquees mineres.

== Demografia ==

== Demografia ==

[[File:South-africa-demography.svg|250px|right|thumb|<center>Evolució demogràfica de '''Suràfrica''' de l'any [[1961]] a l'any [[2003]]</center>]]

[[File:South-africa-demography.svg|250px|right|thumb|<center>Evolució demogràfica de '''Suràfrica''' de l'any [[1961]] a l'any [[2003]]</center>]]

La majoria de la població són negres d'orige africà en un 79,7%, xhosa, zulú, i atres 8 grups. El percentage no obstant és el més baix de l'[[Àfrica Subsahariana]], el [[multirracisme]] i la [[multiculturalitat]] existents li ha favorit el nom del país de l'arc de Sant Martí.

La majoria de la població són negres d'orige africà en un 79,7%, xhosa, zulú, i atres 8 grups. El percentage no obstant és el més baix de l'[[Àfrica Subsahariana]], el [[multirracisme]] i la [[multiculturalitat]] existents li ha favorit el nom del país de l'arc de Sant Martí.

El 9,1% dels surafricans són de raça blanca, d'orige [[Països Baixos|holandés]] ([[bòer]]s) o [[Gran Bretanya|britànic]]. Un 8,8% són mestiços cridats ''coloured'', descendents dels bòers i esclaus d'orige malai o africà. Un tercer grup és el dels asiàtics (indostanís en un 91%) que viuen sobretot entorn a [[Durban]] representa el 2,4% de la població.

El 9,1% dels surafricans són de raça blanca, d'orige [[Països Baixos|holandés]] ([[bòer]]s) o [[Gran Bretanya|britànic]]. Un 8,8% són mestiços nomenats ''coloured'', descendents dels bòers i esclaus d'orige malai o africà. Un tercer grup és el dels asiàtics (indostanís en un 91%) que viuen sobretot entorn a [[Durban]] representa el 2,4% de la població.

Dels quatre grups ètnics, a soles la població blanca és la que s'està reduint a causa de la baixa taxa de fecunditat i a l'emigració de surafricans blancs cap a [[Europa]], [[Amèrica del Nort]] i [[Oceania]].[http://www.statssa.gov.za/publications/P0302/P03022006.pdf]

Dels quatre grups ètnics, a soles la població blanca és la que s'està reduint a causa de la baixa taxa de fecunditat i a l'emigració de surafricans blancs cap a [[Europa]], [[Amèrica del Nort]] i [[Oceania]].[http://www.statssa.gov.za/publications/P0302/P03022006.pdf]

== Cultura ==

== Cultura ==

[[File:Flag of South Africa 2.jpg|200px|thumb|<center>Bandera surafricana en un parc nacional.</center>]]

[[File:Flag of South Africa 2.jpg|200px|thumb|<center>Bandera surafricana en un parc nacional.</center>]]

En '''Suràfrica''' no nos trobem en una [[cultura]] única sino que hi ha una diversitat de cultures que han enriquit la [[música]], l'[[art]] i la [[cuina]] del país. La varietat racial del país és molt àmplia. A principis del [[sigle XX]] el 60% de la població era de raça negra, el 30% de raça blanca i el restant majoritàriament mestiços o surasiàtics. La religió predominant és la cristiana: 55% de la població protestant, 9% catòlica. El restant d'habitants són hindús, musulmans o d'atres confessions.

En '''Suràfrica''' no nos trobem en una [[cultura]] única sino que hi ha una diversitat de cultures que han enriquit la [[música]], l'[[art]] i la [[cuina]] del país. La varietat racial del país és molt àmplia. A principis del [[sigle XX]] el 60% de la població era de raça negra, el 30% de raça blanca i el restant majoritàriament mestiços o surasiàtics. La religió predominant és la cristiana: 55% de la població protestant, 9% catòlica. El restant d'habitants són hindús, musulmans o d'atres confessions.

Pero a causa de l'[[apartheid]] s'ha produït un desenroll cultural desigual entre els distints grups racials i ètnics, històricament separats. Entre la població d'orige europeu, la cultura anglesa ha emergit últimament com dominant despuix de la fi de l'apartheid i de l'aïllament internacional. L'antiga distinció entre els [[afrikaners]], més nacionalistes i religiosos,  i els [[anglosaxons]], més lliberals i cosmopolites, s'està borrant entre les generacions jóvens i urbanes. En canvi en les zones rurals els afrikaners encara es resistixen a abandonar la cultura tradicional, aïllada durant sigles de l'evolució de [[Europa]].

Pero a causa de l'[[apartheid]] s'ha produït un desenroll cultural desigual entre els distints grups racials i ètnics, històricament separats. Entre la població d'orige europeu, la cultura anglesa ha emergit últimament com dominant despuix de la fi de l'apartheid i de l'aïllament internacional. L'antiga distinció entre els [[afrikaners]], més nacionalistes i religiosos,  i els [[anglosaxons]], més lliberals i cosmopolites, s'està borrant entre les generacions jóvens i urbanes. En canvi en les zones rurals els afrikaners encara es resistixen a abandonar la cultura tradicional, aïllada durant sigles de l'evolució de [[Europa]].

*La cultura negra urbana és multiètnica i té una cada vegada major influència tant en el país com fora, per eixemple entre els afroamericans. Hi ha que senyalar que en les zones urbanes està escomençant a sorgir una cultura [[Cultura interracial|interracial]].

* La cultura negra urbana és multiètnica i té una cada vegada major influència tant en el país com fora, per eixemple entre els afroamericans. Hi ha que senyalar que en les zones urbanes està escomençant a sorgir una cultura [[Cultura interracial|interracial]].

*En les zones rurals en majoria negra sol produir-se una reafermació de les tradicions de cada grup ètnic, en els que costums com la [[poligàmia]] i les [[dot]]s són comuns.  

* En les zones rurals en majoria negra sol produir-se una reafermació de les tradicions de cada grup ètnic, en els que costums com la [[poligàmia]] i les [[dot]]s són comuns.  

*En quant a uns atres grups ètnics destacables, és el grup dels [[mestiç]]os el que ha manifestat una major reafermació. Este grup de raça mixta constituïx el 9% de la població de '''Suràfrica'''. A les persones d'este grup se'ls denomina en el terme "de color" (en anglés, ''coloured''), a diferència d'atres països anglosaxons com en [[Estats Units]] o [[Gran Bretanya]], on el terme "de color" ha caigut en desús.   

* En quant a uns atres grups ètnics destacables, és el grup dels [[mestiç]]os el que ha manifestat una major reafermació. Este grup de raça mixta constituïx el 9% de la població de '''Suràfrica'''. A les persones d'este grup se'ls denomina en el terme "de color" (en anglés, ''coloured''), a diferència d'atres països anglosaxons com en [[Estats Units]] o [[Gran Bretanya]], on el terme "de color" ha caigut en desús.   

=== Llengües ===

=== Llengües ===

'''Suràfrica''' reconeix fins a 11 llengües com a idiomes oficials, encara que els dos principals són d'orige europeu: l'[[idioma anglés|anglés]] gastat com a vehícul de comunicació entre tots els surafricans. L'[[afrikaans]] derivat de l'[[holandés]], és gastat pels bòer i també pels ''coloured.'' Els atres idiomes oficials són [[Idioma ndebele|ndebele]], [[Idioma sesotho|sesotho]] (sotho meridional), [[Sesotho sa leboa|sotho septentrional]], [[idioma tswana|tswana]]  (estos tres idiomes del grup shoto), [[Idioma swazi|swazi]], [[tsonga]], [[idioma venda|venda]], [[Idioma xhosa|xhosa]] i [[Idioma zulú|zulú]].

'''Suràfrica''' reconeix fins a 11 llengües com a idiomes oficials, encara que els dos principals són d'orige europeu: l'[[idioma anglés|anglés]] gastat com a vehícul de comunicació entre tots els surafricans. L'[[afrikaans]] derivat de l'[[holandés]], és gastat pels bòer i també pels ''coloured.'' Els atres idiomes oficials són [[Idioma ndebele|ndebele]], [[Idioma sesotho|sesotho]] (sotho meridional), [[Sesotho sa leboa|sotho septentrional]], [[idioma tswana|tswana]]  (estos tres idiomes del grup shoto), [[Idioma swazi|swazi]], [[tsonga]], [[idioma venda|venda]], [[Idioma xhosa|xhosa]] i [[Idioma zulú|zulú]].

== Surafricans famosos ==

== Surafricans famosos ==

 

[[File:South Africa-Johannesburg-Nelson Mandela Bridge001.jpg|180px|right|thumb|el Pont [[Nelson Mandela]] en [[Johannesburc]].]]

[[File:South Africa-Johannesburg-Nelson Mandela Bridge001.jpg|180px|right|thumb|el Pont [[Nelson Mandela]] en Johannesburg]]

* [[Shaka Zulú]], sobirà de la nació zulú.

* [[Shaka Zulú]], sobirà de la nació zulú.

* [[J. R. R. Tolkien]], escritor, autor de ''[[El Senyor dels Anells]] ''.

* [[J. R. R. Tolkien]], escritor, autor de ''[[El Senyor dels Anells]] ''.

* [[Theuns Jordaan]], cantautor

* [[Theuns Jordaan]], cantautor

* [[ZP Theart]], Vocaliste de [[Dragonforce]]

* [[ZP Theart]], Vocaliste de [[Dragonforce]]

{| <align="center"> {{tablabonita}}

{| <align="center"> {{tablabonita}}

| Day of Goodwill

| Day of Goodwill

|   

|   

|}

|}

== Deports ==

== Deports ==

Les divisions racials i ètniques encara existents en Suràfrica es noten inclús en els deports. Els blancs [[afrikaner]]s són fanàtics del [[rugby]], mentres que els blancs angloparlants preferixen el [[criquet]]. Els negres, en canvi, són més aficionats al [[fútbol]].

Les divisions racials i ètniques encara existents en Suràfrica es noten inclús en els deports. Els blancs [[afrikaner]]s són fanàtics del [[rugby]], mentres que els blancs angloparlants preferixen el [[criquet]]. Els negres, en canvi, són més aficionats al [[fútbol]].

En el rugby, '''Suràfrica''' és una potència. El país ha guanyat la [[Copa Mundial de Rugby|Copa Mundial]] d'eixe deport dos vegades. D'atra banda, serà el primer país africà en organisar un [[Copa Mundial de Fútbol|mundial de fútbol]] (organisarà el de [[2010]]).

En el rugby, '''Suràfrica''' és una potència. El país ha guanyat la [[Copa Mundial de Rugby|Copa Mundial]] d'eixe deport dos vegades. D'atra banda, serà el primer país africà en organisar un [[Copa Mundial de Fútbol|mundial de fútbol]] (organisarà el de [[2010]]).

*[[Image:Olympic flag.svg|50px]] [[{{PAGENAME}} en els Jocs Olímpics]]

* [[Image:Olympic flag.svg|50px]] [[{{PAGENAME}} en els Jocs Olímpics]]

*[[Image:Soccerball.svg|20px]] [[Selecció de fútbol de Suràfrica]]

* [[Image:Soccerball.svg|20px]] [[Selecció de fútbol de Suràfrica]]

*[[Selecció de rugby de Suràfrica]]

* [[Selecció de rugby de Suràfrica]]

== Mijos de comunicació ==

== Mijos de comunicació ==

En '''Suràfrica''' s'editen numerosos periòdics. Entre ells es conten: The Star, The Sowetan i This Day (editats en [[Johannesburg]]), Isolezwe (editat en Ciutat del Cap) i Daily Sun (editat en Gauteng).

En '''Suràfrica''' s'editen numerosos periòdics. Entre ells es conten: The Star, The Sowetan i This Day (editats en [[Johannesburc]]), Isolezwe (editat en Ciutat del Cap) i Daily Sun (editat en Gauteng).

== Referències ==

== Referències ==

{{listaref}}

{{listaref}}

 

=== Govern ===

=== Govern ===

 

* [https://www.gov.za Govern de Suràfrica] (en [[idioma anglés|anglés]])

*[http://www.Gov.fuig/ Govern de Suràfrica] (en [[idioma anglés|anglés]])

* [http://www.sudafrica.com/ Embaixada de Suràfrica en Madrit]

*[http://www.sudafrica.com/ Embaixada de Suràfrica en Madrit]

* [https://www.statssa.gov.za/ Estadístiques de Suràfrica]

*[http://www.sudafrica.org.ar/ Embaixada de Suràfrica en Argentina]

* [https://www.parliament.gov.za/ Parlament de Suràfrica]

*[http://www.statssa.gov.za/ Estadístiques de Suràfrica]

*[http://www.parliament.gov.za/ Parlament de Suràfrica]

=== Turisme ===

=== Turisme ===

=== Mijos de comunicació ===

* [https://www.mg.co.za Primer lloc de notícies de Suràfrica] (en [[idioma anglés|anglés]])

 

 

 

=== Mijo de comunicació ===

 

*[http://www.mg.co.za Primer lloc de notícies de Suràfrica] (en [[idioma anglés|anglés]])

=== Informació ===

=== Informació ===

 

* [http://www.ikuska.com/Africa/Paises/sudafrica.htm Informació sobre el país]

* [https://www.sudafrica.co.za/ Web personal d'informació sobre Suràfrica]

*[http://www.ikuska.com/Africa/Paises/sudafrica.Htm Informació sobre el país]

*[http://www.sudafrica.Co.fuig/ Web personal d'informació sobre Suràfrica]

*[http://www.mundialsudafrica.org/ Informació Sobre el Mundial Suràfrica 2010]

{{Països d'Àfrica}}

{{Països d'Àfrica}}

 

 

[[Categoria:Països]]

[[Categoria:Països]]

[[Categoria:Països d'Àfrica]]

[[Categoria:Països d'Àfrica]]