Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Vicente Altava Alegre

| nom = Vicente Altava Alegre

| image =  

| image = [[Archiu:Vicentealtava.jpg|200px]]

| peu =  

| peu =  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

Vicent Altava naix en la ciutat de Castelló de la Plana, el 26 de juny de l'any 1908, en el carrer San Francisco (abans carrer Talecons), un carrer situat en el centre de la vila. Els seus pares, Carmen i Vicent, pertanyien a una família de llauradors.

Vicent Altava naix en la ciutat de Castelló de la Plana, el 26 de juny de l'any 1908, en el carrer San Francisco (abans carrer Talecons), un carrer situat en el centre de la vila. Els seus pares, Carmen i Vicent, pertanyien a una família de llauradors.

Inicià els seus estudis en el colege de les monges de Nostra Senyora de la Consolació ([[1912]]-[[1917]]) i despuix en l'Institut Francesc Ribalta de Castelló (1917-[[1924]]). Obtingué el bachiller el [[29 de juny]] de 1924, als setze anys. Una volta acabats els seus estudis de bachiller, es matricula en la Facultat de Medicina de Valéncia. Vicent Altava es llicencià en [[Medicina]] per l'[[Universitat de Valéncia]] en l'any [[1931]], a on va obtindre la calificació de sobreixent i la concessió de premi extraordinari de fi de carrera. Obtingué el grau de Llicenciat en Medicina i Cirugia el [[6 de juliol]] de [[1931]].  

Inicià els seus estudis en el colege de les monges de Nostra Senyora de la Consolació ([[1912]]-[[1917]]) i despuix en l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló]] (1917-[[1924]]). Obtingué el bachiller el [[29 de juny]] de 1924, als setze anys. Una volta acabats els seus estudis de bachiller, es matricula en la Facultat de Medicina de Valéncia. Vicent Altava es llicencià en [[Medicina]] per l'[[Universitat de Valéncia]] en l'any [[1931]], a on va obtindre la calificació de sobreixent i la concessió de premi extraordinari de fi de carrera. Obtingué el grau de Llicenciat en Medicina i Cirugia el [[6 de juliol]] de [[1931]].  

Colegiat professionalment en [[març]] de [[1932]], des de [[juny]] de [[1942]] fins a [[abril]] de [[1943]], va ocupar el càrrec de tesorer-contador del Colege Oficial de Meges de Castelló, càrrec que deixà per a ocupar la presidència de dita institució en la que va permanéixer fins a l'any [[1945]].  

Colegiat professionalment en [[març]] de [[1932]], des de [[juny]] de [[1942]] fins a [[abril]] de [[1943]], va ocupar el càrrec de tesorer-contador del Colege Oficial de Meges de Castelló, càrrec que deixà per a ocupar la presidència de dita institució en la que va permanéixer fins a l'any [[1945]].  

Els seus treballs d'investigació varen rebre per primera volta resò nacional en [[1942]] pel seu estudi publicat en ''Medicina Española'' sobre l'aportació a la génesis hipofisaria de les cardiopaties metabòliques. I a l'any següent fon nomenat cap de Medicina interna de l'hospital ([[1943]]), organisme en el que, en l'any [[1954]], va crear el Centre d'Estudis Mèdic-Biològics que va contar en la colaboració de notables professionals; de les investigacions fetes allí varen eixir molts dels treballs científics realisats i dirigits per ell.

Els seus treballs d'investigació varen rebre per primera volta resò nacional en l'any [[1942]] pel seu estudi publicat en ''Medicina Española'' sobre l'aportació a la génesis hipofisaria de les cardiopaties metabòliques. I a l'any següent fon nomenat cap de Medicina interna de l'hospital ([[1943]]), organisme en el que, en l'any [[1954]], va crear el Centre d'Estudis Mèdic-Biològics que va contar en la colaboració de notables professionals; de les investigacions fetes allí varen eixir molts dels treballs científics realisats i dirigits per ell.

Des d'abril de [[1943]] a febrer de [[1945]] ocupà càrrecs en el Colege de Meges de Castelló. Fon vocal com a tesorer-contador i president del mateix durant un any.

Des d'abril de [[1943]] a febrer de [[1945]] ocupà càrrecs en el Colege de Meges de Castelló. Fon vocal com a tesorer-contador i president del mateix durant un any.

== Hospital Provincial ==

== Hospital Provincial ==

Abans d'En Vicent Altava va eixercir el [[Doctor Clarà]] ([[1859]]-[[1946]]), un mege natural de [[Torreblanca]] i alumne de la Facultat de Medicina de Valéncia, que fon director de l'hospital i molt reconegut en Castelló per la seua llabor en les epidèmies de còlera, en [[1885]] i en [[1918]] de la mal nomenada "gripe española" ya que al parèixer s'originà en els [[Estats Units]], concretament en [[Kansas]]. Molts castellonencs emmalaltiren i morgueren mils de persones per la nomenada "cucaracha".

Abans d'En Vicent Altava va eixercir el [[Doctor Clarà]] ([[1859]]-[[1946]]), un mege natural de [[Torreblanca]] i alumne de la Facultat de Medicina de Valéncia, que fon director de l'hospital i molt reconegut en Castelló per la seua llabor en les epidèmies de còlera, en els anys [[1885]] i [[1918]] de la mal nomenada "gripe española" ya que al parèixer s'originà en els [[Estats Units]], concretament en [[Kansas]]. Molts castellonencs emmalaltiren i morgueren mils de persones per la nomenada "cucaracha".

Pocs anys despuix, sería Vicent Altava, el que tendria que enfrontar-se a una atra amenaça sanitària que fon nomenada "Enfermetat de l'arròs", de fet ad ell se li coneixia com "el mege de l'enfermetat de l'arròs". Una enfermetat endèmica com a conseqüència de l'implantació del cultiu de l'[[arròs]] en zones humides del terme municipal i que sempre s'havia atribuït al [[paludisme]]. Per lo tant, Vicent Altava, tingué que enfrontar-se a una malaltia desconeguda. Tingué que estudiar el cultiu del cereal i les seues peculiaritats, aixina com, el tema laboral dels seus treballadors.

Pocs anys despuix, sería Vicent Altava, el que tendria que enfrontar-se a una atra amenaça sanitària que fon nomenada "Enfermetat de l'arròs", de fet ad ell se li coneixia com "el mege de l'enfermetat de l'arròs". Una enfermetat endèmica com a conseqüència de l'implantació del cultiu de l'[[arròs]] en zones humides del terme municipal i que sempre s'havia atribuït al [[paludisme]]. Per lo tant, Vicent Altava, tingué que enfrontar-se a una malaltia desconeguda. Tingué que estudiar el cultiu del [[cereal]] i les seues peculiaritats, aixina com, el tema laboral dels seus treballadors.

La dedicació científica i personal de Vicent Altava a l'estudi, prevenció i tractament de la leptospirosis, impulsà el desenroll d'atres especialitats mèdiques en Castelló. En l'any [[1962]], Altava havia format en l'Hospital un grup d'especialistes que li seguien en la seua activitat clínica. Contava en este equip en Manuel Barrera Roures (medicina interna), Fernando Bernat (neumòlec), Emilio Gómez (digestòlec), Vicent Muriach (reumatòlec), Jesús Calderón (farmacèutic), Enrique Tejedo (cardiòlec), J. Pérez San Félix (siquiatre), Miguel Royo (patòlec), José Vicente Beltrán Orenga (radiòlec) i ademés, universitaris, que en una ciutat chicoteta i sense Facultat, estaven disposts a donar el seu esforç a canvi de la satisfacció de que els seus coneiximents foren útils per a la societat castellonenca. Dit equip estava rodejat dels seus treballs i constituí una etapa d'intensa llabor docent. Gràcies ad eixa llabor de conjunt es desenrollaren algunes tècniques diagnòstiques com espirometria, broncografia, broncoscòpia, biòpsies bronquials i pleurals, hepàtiques i renals, arteriografies renals, perifèriques i cerebrals, linfografies, etc... sent pioners en la [[Comunitat Valenciana]] i per aquella época desconegudes en la pràctica clínca en la [[província de Castelló]].

La dedicació científica i personal de Vicent Altava a l'estudi, prevenció i tractament de la leptospirosis, impulsà el desenroll d'atres especialitats mèdiques en Castelló. En l'any [[1962]], Altava havia format en l'Hospital un grup d'especialistes que li seguien en la seua activitat clínica. Contava en este equip en Manuel Barrera Roures (medicina interna), Fernando Bernat (neumòlec), Emilio Gómez (digestòlec), Vicent Muriach (reumatòlec), Jesús Calderón (farmacèutic), Enrique Tejedo (cardiòlec), J. Pérez San Félix (siquiatra), Miguel Royo (patòlec), José Vicente Beltrán Orenga (radiòlec) i ademés, universitaris, que en una ciutat chicoteta i sense Facultat, estaven disposts a donar el seu esforç a canvi de la satisfacció de que els seus coneiximents foren útils per a la societat castellonenca. Dit equip estava rodejat dels seus treballs i constituí una etapa d'intensa llabor docent. Gràcies ad eixa llabor de conjunt es desenrollaren algunes tècniques diagnòstiques com espirometria, broncografia, broncoscòpia, biòpsies bronquials i pleurals, hepàtiques i renals, arteriografies renals, perifèriques i cerebrals, linfografies, etc... sent pioners en la [[Comunitat Valenciana]] i per aquella época desconegudes en la pràctica clínca en la [[província de Castelló]].

Pero este grup d'especialistes que Altava formà en l'hospital, en nomenament exclusiu honorífic, no estava vinculat a l'administració del Centre, es a dir, sense retribució econòmica. Això se mirà en cert recel per un companyer de la plantilla de l'hospital, que posava en evidència els seus resultats i treballs, per lo que s'obligà a desfer-lo en [[1964]] i prohibir les visites a l'hospital dels compenyers voluntaris, en el silenci de la [[Diputació de Castelló]], a la que perteneixia el centre.

Pero este grup d'especialistes que Altava formà en l'hospital, en nomenament exclusiu honorífic, no estava vinculat a l'administració del Centre, es a dir, sense retribució econòmica. Això se mirà en cert recel per un companyer de la plantilla de l'hospital, que posava en evidència els seus resultats i treballs, per lo que s'obligà a desfer-lo en [[1964]] i prohibir les visites a l'hospital dels compenyers voluntaris, en el silenci de la [[Diputació de Castelló]], a la que perteneixia el centre.

== Leptospirosis ==

== Leptospirosis ==

Especialiste en medicina interna, endocrinologia i nutrició, va destacar en l'investigació de la [[leptospirosis]] o “malaltia de l'arròs”, endèmica en Castelló com a conseqüència de la gran implantació de dit cultiu en la zona pantanosa del seu terme municipal, contra la que va desenrollar una vacuna.

Especialiste en medicina interna, endocrinologia i nutrició, va destacar en l'investigació de la [[leptospirosis]] o “malaltia de l'arròs”, endèmica en Castelló com a conseqüència de la gran implantació de dit cultiu en la zona pantanosa del seu terme municipal, contra la que va desenrollar una vacuna.

A la seua tornada a Castelló, entusiasmat pels descobriments, es dedica de ple a l'estudi de la leptospirosis i en l'any [[1953]] publica ''Nuevas ideas sobre leptospirosis de los arrozales. Epidemiología.''

A la seua tornada a Castelló, entusiasmat pels descobriments, es dedica de ple a l'estudi de la leptospirosis i en l'any [[1953]] publica ''Nuevas ideas sobre leptospirosis de los arrozales. Epidemiología.''

Construïx en sa casa un laboratori i un viver de rates, aportant ell totes les despeses. En l'any [[1954]] funda eixe laboratori com a Centre d'Estudis Mèdic-Biològics, d'a on ixqueren molts treballs. Els seus colaboradors foren: el Dr. Ignacio Villalonga, que s'encarregava dels anàlisis serològics; el Dr. César Marín, biòlec i catedràtic de l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló|Ribalta de Castelló]] que traduïa els texts de les revistes estrangeres que es rebien; el jove mege, Manuel Barrera Roures, qui acompanyà sempre a Vicent Altava; Pilar Gil, directora del laboratori de l'Hospital Provincial de Castelló; el botànic Calduch i el dibuixant Almela que també formava part de l'equip. Tot el treball del laboratori es centrà en l'investigació, en el seu propi domicili del Passeig Ribalta, que permití proyectar tot lo realisats a àmbits nacionals i internacionals.

Construïx en sa casa un laboratori i un viver de rates, aportant ell totes les despeses. En l'any [[1954]] funda eixe laboratori com a Centre d'Estudis Mèdic-Biològics, d'a on ixqueren molts treballs. Els seus colaboradors foren: el Dr. Ignacio Villalonga, que s'encarregava dels anàlisis serològics; el Dr. César Marín, biòlec i catedràtic de l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló]] que traduïa els texts de les revistes estrangeres que es rebien; el jove mege, Manuel Barrera Roures, qui acompanyà sempre a Vicent Altava; Pilar Gil, directora del laboratori de l'Hospital Provincial de Castelló; el botànic Calduch i el dibuixant Almela que també formava part de l'equip. Tot el treball del laboratori es centrà en l'investigació, en el seu propi domicili del Passeig Ribalta, que permití proyectar tot lo realisats a àmbits nacionals i internacionals.

Publicaren 53 treballs de medicina preventiva i clínica i 9 estudis monogràfics sobre Leptospirosis i Leptospiras. En [[1954]], Altava, publica ''Aspectos epidemiológicos actuales sobre leptospirosis en los arrozales de Castellón'' en la ''Revista de Sanidad e Higiene Pública''.  

Publicaren 53 treballs de medicina preventiva i clínica i 9 estudis monogràfics sobre Leptospirosis i Leptospiras. En [[1954]], Altava, publica ''Aspectos epidemiológicos actuales sobre leptospirosis en los arrozales de Castellón'' en la ''Revista de Sanidad e Higiene Pública''.  

Vicent Altava contactà en un mege italià, Dr. Brenno Babudieri, director de l'Institut Superior de Sanitat de Roma, a on es centralisaven les variants serològiques de la Leptospira en tota l'àrea del [[Mediterràneu]]. El Dr. Babudieri havia posat en pràctica una vacuna modificada com a profilaxis de la Leptospirosis. Babudieri també fon convidat a Castelló, estudiant les experiències i els casos clínics del Dr. Altava i sobretot, analisant els resultats de la vacuna d'Altava que havia creat i distribuït entre els treballadors dels [[Arrossar|arrossars]], salvant vides i prevenint la malaltia i pràcticament erradicar-la de Castelló.

Vicent Altava contactà en un mege italià, Dr. Brenno Babudieri, director de l'Institut Superior de Sanitat de Roma, a on es centralisaven les variants serològiques de la Leptospira en tota l'àrea del [[Mediterràneu]]. El Dr. Babudieri havia posat en pràctica una vacuna modificada com a profilaxis de la Leptospirosis. Babudieri també fon convidat a Castelló, estudiant les experiències i els casos clínics del Dr. Altava i sobretot, analisant els resultats de la vacuna d'Altava que havia creat i distribuït entre els treballadors dels [[Arrossar|arrossars]], salvant vides i prevenint la malaltia i pràcticament erradicar-la de Castelló.

En [[1956]] es feu un curtmetrage d'una duració de 20 minuts sobre "la leptospirosis en los arrozales", acompanyant-lo d'una música de l'afamat pianiste de [[Vinaròs]], [[Leopoldo Querol]]. Dit curtmetrage o documenal s'expongué en [[Lisboa]], en el Congrés Internacional de Bacteriologia en [[1957]]. També se proyectaria en l'Institut de Medicina i Higiene Rural de Lublin (Polònia) en [[1988]] i en l'Institut de Medicina Tropical de Rostock (anterior República Democràtica d'Alemània) a petició del director i professor J. Kuthe. També se proyectaria en l'Institut Superior de Sanitat de Roma i en la Facultat de Medicina de Padua, a petició del professor Austoni.     

En l'any [[1956]] es feu un curtmetrage d'una duració de 20 minuts sobre "la leptospirosis en los arrozales", acompanyant-lo d'una música de l'afamat pianiste de [[Vinaròs]], [[Leopoldo Querol]]. Dit curtmetrage o documenal s'expongué en [[Lisboa]], en el Congrés Internacional de Bacteriologia en [[1957]]. També se proyectaria en l'Institut de Medicina i Higiene Rural de Lublin (Polònia) en [[1988]] i en l'Institut de Medicina Tropical de Rostock (anterior República Democràtica d'Alemània) a petició del director i professor J. Kuthe. També se proyectaria en l'Institut Superior de Sanitat de Roma i en la Facultat de Medicina de Padua, a petició del professor Austoni.     

En [[1957]], a petició de la [[FAO]], publica la monografia Crecimiento y alimentación de los Castellonenses, en la que basà la seua tesis doctoral. La FAO li va donar el soport en la publicació de les seues tesis i conclusions en [[1957]], sobre alimentació i creiximent. Pero la paraula leptospirosis és la que unix en el temps el nom d'Altava i de tots els seus colaboradors als definitius alvanços en el món mèdic sobre la malaltia de les rates, la coneguda com a "malaltia de l'arròs". Fon un clam la proliferació de la malaltia que afectava als llauradors dels arrossars de l'antiga zona del lluent, entre [[Castelló]] i [[Benicàssim]].  

En [[1957]], a petició de la [[FAO]], publica la monografia Crecimiento y alimentación de los Castellonenses, en la que basà la seua tesis doctoral. La FAO li va donar el soport en la publicació de les seues tesis i conclusions en [[1957]], sobre alimentació i creiximent. Pero la paraula leptospirosis és la que unix en el temps el nom d'Altava i de tots els seus colaboradors als definitius alvanços en el món mèdic sobre la malaltia de les rates, la coneguda com a "malaltia de l'arròs". Fon un clam la proliferació de la malaltia que afectava als llauradors dels arrossars de l'antiga zona del lluent, entre [[Castelló]] i [[Benicàssim]].  

== Llengua valenciana ==

== Llengua valenciana ==

Castelló, en aquells temps, a lo llarc del sigle XIX i principis del XX, es repoblà de moltes gents de la província, alguns provinents de masos o pobles del Maestrat i també d'atres poblacions que volien trobar unes atres possibilitats en la capital. Molts d'ells, parlaven el seu idioma valencià i feyen grans esforços per parlar en castellà. Sobretot quan anaven al mege o a organismes oficials de l'época, perque els pareixia més adequat. En Vicent lis dia:

Castelló, en aquells temps, a lo llarc del [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]], es repoblà de moltes gents de la província, alguns provinents de masos o pobles del Maestrat i també d'atres poblacions que volien trobar unes atres possibilitats en la capital. Molts d'ells, parlaven el seu idioma valencià i feyen grans esforços per parlar en [[castellà]]. Sobretot quan anaven al mege o a organismes oficials de l'época, perque els pareixia més adequat. En Vicent lis dia:

{{Cita|Estiga tranquil, parlem en valencià que yo parle valencià}}

{{Cita|Estiga tranquil, parlem en valencià que yo parle valencià}}

== Reconeiximents ==

== Reconeiximents ==

* En l'any [[1960]] se li va concedir la Creu en placa de l'Orde Civil de Sanitat.  

* En l'any [[1960]] se li va concedir la Creu en placa de l'Orde Civil de Sanitat.  

* En [[1988]], el Colege de Meges de Castelló li va dedicar una de les aules d'estudi, entregant beques en el seu nom a meges destacats.

* En [[1988]], el Colege de Meges de Castelló li va dedicar una de les aules d'estudi, entregant beques en el seu nom a meges destacats.

* L'Hospital Provincial de Castelló inclou en el Programa Hospital [[2000]] i en [[2004]] en la Fundació Hospital Provincial de Castelló tecnologies vanguardistes. És un referent  en oncologia i oftalmologia. Inclouen el seu nom (Dr. Altava) a l'Institut Oncològic que es creà. En l'actualitat, fon retirat el seu nom per part de l'administració de l'Hospital a l'implantar una recent llegislació que obliga a mantindre una proporció paritària entre hòmens i dònes destacades en quan a la rotulació dels departaments.

* L'Hospital Provincial de Castelló inclou en el Programa Hospital [[2000]] i en [[2004]] en la Fundació Hospital Provincial de Castelló tecnologies vanguardistes. És un referent  en oncologia i oftalmologia. Inclouen el seu nom (Dr. Altava) a l'Institut Oncològic que es creà. En l'actualitat, fon retirat el seu nom per part de l'administració de l'Hospital a l'implantar una recent llegislació que obliga a mantindre una proporció paritària entre hòmens i dònes destacades en quan a la rotulació dels departaments.

* En [[2017]] l'[[Ajuntament de Castelló]] li dedicà un carrer al seu nom. Durant la revisió dels noms de carrers per part del govern d'[[Amparo Marco]] del [[PSPV-PSOE]] en coalició en [[Coalició Compromís|Compromís]] i [[Unides-Podem]] se postulà de llevar-li el carrer dedicat al Dr. Altava i també el dedicat al Dr. Clarà. La família tingué que apelar a fonts biogràfiques i demostrar que Vicent Altava no tingué cap tipo de militància política, ni tampoc cap inclinació cap a ningú dels partits polítics, només la seua dedicació com a fidel servidor a la societat.

* En [[2017]] l'[[Ajuntament de Castelló]] li dedicà un carrer al seu nom. Durant la revisió dels noms de carrers per part del govern d'[[Amparo Marco]] del [[PSPV-PSOE]] en coalició en [[Coalició Compromís|Compromís]] i [[Unides-Podem]] se postulà de llevar-li el carrer dedicat al Dr. Altava i també el dedicat al Dr. Clarà. La família tingué que apelar a fonts biogràfiques i demostrar que Vicent Altava no tingué cap tipo de militància política, ni tampoc cap inclinació cap a ningú dels partits polítics, només la seua dedicació com a fidel servidor a la societat.

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* [[María Dolores Miralles Enrique|MIRALLES ENRIQUE, Mª Dolores]]. ''D. Vicente Altava. El mege de la malaltia de l'arròs. Un cientific valencià de Castelló'' ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), Valéncia, 2023). Discurs llegit el dia 20 d'abril de 2023 en la seua recepció com a acadèmica de número de la RACV.

* [[María Dolores Miralles Enrique|Miralles Enrique, Mª Dolores]]. ''D. Vicente Altava. El mege de la malaltia de l'arròs. Un cientific valencià de Castelló'' ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), Valéncia, 2023). Discurs llegit el dia 20 d'abril de 2023 en la seua recepció com a acadèmica de número de la RACV.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Meges]]

[[Categoria:Meges]]

[[Categoria:Meges valencians]]

[[Categoria:Meges valencians]]