Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{Biografia| | | {{Biografia| |
| | nom = José Gimeno Martínez | | | nom = José Gimeno Martínez |
− | | image = | + | | image = [[File:Ceramista Jose Gimeno Martinez.jpg|250px]] |
| | peu = | | | peu = |
| | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
Llínea 14: |
Llínea 14: |
| == Biografia == | | == Biografia == |
| | | |
− | José Gimeno naix en la localitat valenciana de Manises, en la comarca de [[L'Horta|l'Horta]], en el si d'una família que fabrica artesanalment peces de ceràmica (escurada). La modèstia dels seus orígens no li impedix accedir als estudis; aixina, quan conta en només 13 anys, inicia la seua formació acadèmica de dibuixant i pintor en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] en la capital valenciana, i també la de ceramiste en l'Escola Practica de Ceràmica de Manises, baix la direcció de Muñoz Dueñas, compatibilisant les practiques ajudant en el taller familiar. | + | José Gimeno naix en la localitat valenciana de Manises, en la comarca de [[L'Horta|l'Horta]], en el si d'una família que fabrica artesanalment peces de ceràmica (escurada). La modèstia dels seus orígens no li impedix accedir als estudis; aixina, quan conta en a soles 13 anys, inicia la seua formació acadèmica de dibuixant i pintor en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] en la capital valenciana, i també la de ceramiste en l'Escola Practica de Ceràmica de Manises, baix la direcció de Muñoz Dueñas, compatibilisant les practiques ajudant en el taller familiar. |
| | | |
− | A l'edat de 19 anys assumix la direcció artística de la fàbrica d'escurada de Juan Bautista Cabedo “La Rosa”, una de les mes prestigioses de Manises. Treballà en posterioritat per a la fabrica de taulells de Francisco Lahuerta, en la qual realisà algunes obres que firma, i que encara es conserven: el ròtul publicitari de la pròpia fabrica (actualment en el [[Museu de Ceràmica de Manises]]) i un calvari per al Mont Carmel en [[Palestina]]. | + | A l'edat de 19 anys assumix la direcció artística de la fàbrica d'escurada de Juan Bautista Cabedo “La Rosa”, una de les més prestigioses de Manises. Treballà en posterioritat per a la fabrica de taulells de Francisco Lahuerta, en la qual realisà algunes obres que firma, i que encara es conserven: el ròtul publicitari de la pròpia fabrica (actualment en el [[Museu de Ceràmica de Manises]]) i un calvari per al Mont Carmel en [[Palestina]]. |
| | | |
− | En l'any [[1925]], becat per l'Estat, realisa un viage a [[Paris]], a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives i Industrials Modernes, i visita diferents museus parisins (Museu Cluny, Manufacture Nationale de Sèvres i el d'Arts Decoratives), en els quals descobrix l'importància històrica de la ceràmica de Manises. A partir d'este moment pren la decisió de dedicar-se a la reproducció de peces de la ceràmica tradicional valenciana dels [[sigle XVIII|segles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]], lo qual es fa realitat en el moment en que es fa càrrec del taller familiar –en la década dels anys 20–. D'allí eixiran peces pròpies de la taulelleria d'eixos sigles. | + | En l'any [[1925]], becat per l'Estat, realisa un viage a [[Paris]], a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives i Industrials Modernes, i visita diferents museus parisins (Museu Cluny, Manufacture Nationale de Sèvres i el d'Arts Decoratives), en els quals descobrix l'importància històrica de la ceràmica de Manises. A partir d'este moment pren la decisió de dedicar-se a la reproducció de peces de la ceràmica tradicional valenciana dels [[sigle XVIII|sigles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]], lo qual es fa realitat en el moment en que es fa càrrec del taller familiar –en la década dels anys 20–. D'allí eixiran peces pròpies de la taulelleria d'eixos sigles. |
| | | |
| El reconeiximent al seu treball arriba pronte i es el destinatari d'importants encàrrecs per a la restauració en edificis notables; es el cas, entre uns atres, del [[Palau de la Generalitat]], a on s'ocuparà dels paviments de la Sala Daurada, com també del del Saló d'Embaixadors en el [[Palau Comtal de Cocentaina|Palau Comtal]] de [[Cocentaina]]. Es obra seua el socul de la capella de l'[[Universitat de Valéncia]] i el panel de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basílica de Valéncia]]. | | El reconeiximent al seu treball arriba pronte i es el destinatari d'importants encàrrecs per a la restauració en edificis notables; es el cas, entre uns atres, del [[Palau de la Generalitat]], a on s'ocuparà dels paviments de la Sala Daurada, com també del del Saló d'Embaixadors en el [[Palau Comtal de Cocentaina|Palau Comtal]] de [[Cocentaina]]. Es obra seua el socul de la capella de l'[[Universitat de Valéncia]] i el panel de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basílica de Valéncia]]. |
Llínea 24: |
Llínea 24: |
| == Premis == | | == Premis == |
| | | |
− | També arriben els premis i distincions entre els anys 50 i 60, sent mereixedor, entre uns atres, d'alguns tan destacats com la Medalla d'Or en vàries exposicions nacionals ([[1943]] i [[1952]]), la Primera Medalla en [[Montecarlo]] ([[1953]]), la Medalla commemorativa de la [[Fira Mostrari Internacional de Valéncia]] ([[1963]]) –event en el que participava regularment–, o el d'Artesà Eixemplar d'Espanya ([[1966]]), títul concedit pel Govern. Ya, despuix de mort, en [[1969]] la seua localitat li dedicà un monument en l'avinguda mes important, una escultura de figura completa, realisada en bronze per [[Octavi Vicent]], i també un carrer. També la ciutat de [[Valéncia]] li dedicà una plaça, en el barri de Malilla, en l'any [[1970]]. | + | També arriben els premis i distincions entre els anys 50 i 60, sent mereixedor, entre uns atres, d'alguns tan destacats com la Medalla d'Or en vàries exposicions nacionals ([[1943]] i [[1952]]), la Primera Medalla en [[Montecarlo]] ([[1953]]), la Medalla commemorativa de la [[Fira Mostrari Internacional de Valéncia]] ([[1963]]) –event en el que participava regularment–, o el d'Artesà Eixemplar d'Espanya ([[1966]]), títul concedit pel Govern. Ya, despuix de mort, en [[1969]] la seua localitat li dedicà un monument en l'avinguda més important, una escultura de figura completa, realisada en bronze per [[Octavi Vicent]], i també un carrer. També la ciutat de [[Valéncia]] li dedicà una plaça, en el barri de Malilla, en l'any [[1970]]. |
| | | |
| == Obrador == | | == Obrador == |
Llínea 41: |
Llínea 41: |
| | | |
| * [http://www.culturavalenciana.es/historia/jose-gimeno-martinez-el-gran-ceramiste-de-manises/ José Gimeno Martínez, el gran ceramiste de Manises - [[Juli Moreno]] - Cultura Valenciana] | | * [http://www.culturavalenciana.es/historia/jose-gimeno-martinez-el-gran-ceramiste-de-manises/ José Gimeno Martínez, el gran ceramiste de Manises - [[Juli Moreno]] - Cultura Valenciana] |
| + | * José Gimeno Martínez, ceramista de Manises, artícul de [[Francesc Almela i Vives]] |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * Llorens Artiguas, J. ''Cerámica popular española''. Editorial Blume, 1970 |
| + | * Pinedo, Concepción; Vizcaino, Eugenia. ''La Cerámica valenciana en la historia''. Editorial Everest, 1977, ISBN 8424128419, ISBN 978-8424128418 |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|José Gimeno Martínez}} |
| | | |
| * [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Gimeno_Mart%C3%ADnez José Gimeno Martínez en Wikipedia] | | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Gimeno_Mart%C3%ADnez José Gimeno Martínez en Wikipedia] |