Canvis

'''Luis Racionero Grau''' ([[Seu d'Urgell]], [[Lleida]], 15 de giner de [[1940]]) és un escritor i intelectual [[Espanya|espanyol]].

'''Luis Racionero Grau''' ([[Seu d'Urgell]], [[Lleida]], [[15 de giner]] de [[1940]] - † [[Barcelona]], [[8 de març]] de [[2020]]) fon un economiste, escritor i intelectual [[Espanya|espanyol]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Estudià Ingenieria i Ciències Econòmiques en l'[[Universitat de Barcelona]] i obtingué la beca ''Fullbright'' per a doctorar-se en Urbanisme en la de Berkeley.​ Va eixercir en [[1966]] com a professor de Microeconomia en la Facultat de Ciències Econòmiques i d'Urbanisme en l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i en la Facultat d'Econòmiques. En [[1994]] fon ''by-fellow'' en el Churchill College de [[Cambridge]].

Estudià Ingenieria i Ciències Econòmiques en l'[[Universitat de Barcelona]] i obtingué la beca ''Fullbright'' per a doctorar-se en Urbanisme en la de Berkeley.​ Va eixercir en l'any [[1966]] com a professor de Microeconomia en la Facultat de Ciències Econòmiques i d'Urbanisme en l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i en la Facultat d'Econòmiques. En [[1994]] fon ''by-fellow'' en el Churchill College de [[Cambridge]].

Se presentà com a número 1 en les llistes de [[ERC]] per la província de [[Girona]] en les eleccions generals de [[1982]].​

Se presentà com a número 1 en les llistes de [[ERC]] per la província de [[Girona]] en les eleccions generals de l'any [[1982]].​

L'any [[2001]] fon nomenat director de la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]] (BNE) despuix d'haver-ho segut durant quatre anys del Colege d'Espanya en [[París]].​ Ha colaborat en diaris i revistes com ''El País'', ''La Vanguardia'', ''Ajoblanco'', o (en l'actualitat) deportius com ''Mundo Deportivo''. Ha escrit tant en català com en castellà. També ha participat en el programa de televisió Carta blanca com a colaborador d'Antonio Escohotado per a abordar el tema de les drogues.​

En l'any [[2001]] fon nomenat director de la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]] (BNE) despuix d'haver-ho segut durant quatre anys del Colege d'Espanya en [[París]].​ Ha colaborat en diaris i revistes com ''El País'', ''La Vanguardia'', ''Ajoblanco'', o (en l'actualitat) deportius com ''Mundo Deportivo''. Ha escrit tant en català com en castellà. També ha participat en el programa de [[televisió]] ''Carta blanca'' com a colaborador d'Antonio Escohotado per a abordar el tema de les drogues.​

En els seus llibres ''Sobrevivir'' i ''Sobrevivir a un gran amor seis veces -Memorias-'' apareixen, junt a la referència històrica i el context cultural, les parelles maritals de l'autor. Els seus noms apareixen baix pseudònim que pareix ser alguns d'ells s'identifiquen en María José R., Elena Ochoa o María Vidaurreta.​

En els seus llibres ''Sobrevivir'' i ''Sobrevivir a un gran amor seis veces -Memorias-'' apareixen, junt a la referència històrica i el context cultural, les parelles maritals de l'autor. Els seus noms apareixen baix pseudònim que pareix ser alguns d'ells s'identifiquen en María José R., Elena Ochoa o María Vidaurreta.​

És l'autor del disseny del Claustre Modern de la Sèu d'Urgell, els capitels han segut tallats per l'escultor Manuel Cusachs, fon un encàrrec de l'Institut Catalá del Sòl (Incasol), dependent de la [[Generalitat de Catalunya]] i es troba en el Parc de la Valira.​

És l'autor del disseny del Claustre Modern de la Sèu d'Urgell, els capitels han segut tallats per l'escultor Manuel Cusachs, fon un encàrrec de l'Institut Catalá del Sòl (Incasol), dependent de la [[Generalitat de Catalunya]] i es troba en el Parc de la Valira.​

En acabant de ser nomenat director de la Biblioteca Nacional fon acusat de reproduir decenes de pàgines d'un llibre de [[1921]] per a escriure el seu ''Atenas de Pericles'' ([[1993]]). Racionero es va defendre afirmant que no es tractava d'un plagi sino d'un cas de «intertextualitat».  

En acabant de ser nomenat director de la Biblioteca Nacional fon acusat de reproduir decenes de pàgines d'un llibre de [[1921]] per a escriure el seu ''Atenas de Pericles'' ([[1993]]). Racionero es va defendre afirmant que no es tractava d'un plagi sino d'un cas de «intertextualitat».

== Obra ==

== Obra ==

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|''El catalán y el valenciano son idiomas hermanos pero distintos... Cada uno representa la cultura de dos pueblos diferentes... Cataluña no es la madre de Valencia.''|Luis Racionero (''Las Provincias'', 28.8.1987). Entrevistat per [[Jesús S. Carrascosa]]}}

 

{{Cita|''El catalán y el valenciano son idiomas hermanos pero distintos... Cada uno representa la cultura de dos pueblos diferentes... Cataluña no es la madre de Valencia.''|Luis Racionero (''[[Las Provincias]]'', 28.8.1987). Entrevistat per [[Jesús Sánchez Carrascosa]]}}