Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  9 maig
sense resum d'edició
Llínea 11: Llínea 11:  
Este montage utilisa tant el [[valencià]] com el [[llengua castellana|castellà]], predominant el primer.
 
Este montage utilisa tant el [[valencià]] com el [[llengua castellana|castellà]], predominant el primer.
   −
El llenguage és popular, en refranys i dits populars com ''Anar d'[[Herodes I Agripa|Herodes]] a [[Ponç Pilat|Pilatos]]'' o ''l'amo del comú quan no hi ha ningú''; si hi ha un joc de paraules, perqué el comú és també un atra forma de referir-se a l'excusat.
+
El llenguage és popular, en refranys i dits populars com ''Anar d'[[Herodes I Agripa|Herodes]] a [[Ponç Pilat|Pilatos]]'' o ''l'amo del comú quan no hi ha ningú''; si be hi ha un joc de paraules, perqué el comú és també un atra forma de referir-se a l'excusat.
    
En les representacions se solen nomenar temes d'actualitat local o política, que Tirisiti comenta com de passada i sol cantar algun tema d'actualitat.
 
En les representacions se solen nomenar temes d'actualitat local o política, que Tirisiti comenta com de passada i sol cantar algun tema d'actualitat.
Llínea 60: Llínea 60:  
[[Archiu:Teatre Principal. Des de la Plaça de Dins.JPG|thumb|Vista des de la '''[[Plaça de Dins]]''']]
 
[[Archiu:Teatre Principal. Des de la Plaça de Dins.JPG|thumb|Vista des de la '''[[Plaça de Dins]]''']]
 
'''Teatre Principal'''. Proyectat per [[Joan Carbonell Satorre]], arquitecte municipal, (Alcoy, [[1774]] – [[1854]]). Utilisa part del Convent de [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]] per a la seua fabrica despuix de la [[desamortisació]], la seua frontera principal dona al carrer Sant Tomàs. A lo llarc del [[sigle XX]] ha segut utilisat com a cine. En l'actualitat ha segut restaurat i s'utilisa com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de '''Tirisiti''' el seu aforament es reduïx a 150 espectadors.
 
'''Teatre Principal'''. Proyectat per [[Joan Carbonell Satorre]], arquitecte municipal, (Alcoy, [[1774]] – [[1854]]). Utilisa part del Convent de [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]] per a la seua fabrica despuix de la [[desamortisació]], la seua frontera principal dona al carrer Sant Tomàs. A lo llarc del [[sigle XX]] ha segut utilisat com a cine. En l'actualitat ha segut restaurat i s'utilisa com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de '''Tirisiti''' el seu aforament es reduïx a 150 espectadors.
 
+
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
 
* ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962.
 
* ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962.
18 623

edicions

Menú de navegació