Llínea 11: |
Llínea 11: |
| Este montage utilisa tant el [[valencià]] com el [[llengua castellana|castellà]], predominant el primer. | | Este montage utilisa tant el [[valencià]] com el [[llengua castellana|castellà]], predominant el primer. |
| | | |
− | El llenguage és popular, en refranys i dits populars com ''Anar d'[[Herodes I Agripa|Herodes]] a [[Ponç Pilat|Pilatos]]'' o ''l'amo del comú quan no hi ha ningú''; si bé hi ha un joc de paraules, perqué el comú és també un atra forma de referir-se a l'excusat. | + | El llenguage és popular, en refranys i dits populars com ''Anar d'[[Herodes I Agripa|Herodes]] a [[Ponç Pilat|Pilatos]]'' o ''l'amo del comú quan no hi ha ningú''; si be hi ha un joc de paraules, perqué el comú és també un atra forma de referir-se a l'excusat. |
| | | |
| En les representacions se solen nomenar temes d'actualitat local o política, que Tirisiti comenta com de passada i sol cantar algun tema d'actualitat. | | En les representacions se solen nomenar temes d'actualitat local o política, que Tirisiti comenta com de passada i sol cantar algun tema d'actualitat. |
Llínea 60: |
Llínea 60: |
| [[Archiu:Teatre Principal. Des de la Plaça de Dins.JPG|thumb|Vista des de la '''[[Plaça de Dins]]''']] | | [[Archiu:Teatre Principal. Des de la Plaça de Dins.JPG|thumb|Vista des de la '''[[Plaça de Dins]]''']] |
| '''Teatre Principal'''. Proyectat per [[Joan Carbonell Satorre]], arquitecte municipal, (Alcoy, [[1774]] – [[1854]]). Utilisa part del Convent de [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]] per a la seua fabrica despuix de la [[desamortisació]], la seua frontera principal dona al carrer Sant Tomàs. A lo llarc del [[sigle XX]] ha segut utilisat com a cine. En l'actualitat ha segut restaurat i s'utilisa com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de '''Tirisiti''' el seu aforament es reduïx a 150 espectadors. | | '''Teatre Principal'''. Proyectat per [[Joan Carbonell Satorre]], arquitecte municipal, (Alcoy, [[1774]] – [[1854]]). Utilisa part del Convent de [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]] per a la seua fabrica despuix de la [[desamortisació]], la seua frontera principal dona al carrer Sant Tomàs. A lo llarc del [[sigle XX]] ha segut utilisat com a cine. En l'actualitat ha segut restaurat i s'utilisa com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de '''Tirisiti''' el seu aforament es reduïx a 150 espectadors. |
− | | + | |
| == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
| * ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962. | | * ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962. |