36 054
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + + − |+ − | − Llínea 12:
Llínea 13: − + Llínea 19:
Llínea 20: − + − + − + − + − + Llínea 107:
Llínea 108: − + − + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − + − + − + + − + + + + + + + − + + − + − + − + − + − + − + − + Llínea 150:
Llínea 187: − + − − − + Llínea 168:
Llínea 203: − + − + − [[Image:1.png|center|frame|100px|Gent esperant l'eixida de la Verge del Remei per la tradicional abaixada des de l'ermita fins Utiel]]+ − [[Image:Cartelferia2008 gr.jpg|center|thumb|100px|Cartell promocional de les festes d'Utiel]]+ + − ==Política==+ − Llista d'alcaldes + − <center>+ − {| border=1 cellspacing=0 cellpadding=5+ − | '''Any'''+ − | '''Alcalde'''+ − + − |- − | 1979-1983 − | − | − |- − − | − − |- − | 1987-1991 − | Luis Pérez − | PSPV-PSOE − |- − | 1991-1995 − | José Yague − | PSPV-PSOE − |- − | 1995-1999 − | Vicente Sánchez − | PSPV-PSOE − |- − | 1999-2003 − | Enrique Luján Castro − | PP − |- − | 2003-2007 − | Enrique Luján Castro − | PP − |- − | 2007-2011 − | José Luis Ramirez − | PP − |} − − + − + − + − *[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46249 Utiel en el Registre d'entitats locals de la Comunitat Valenciana] − *[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha tret l'informació en el seu consentiment. − *[http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] − *[http://www.requenautiel.com/ Portal Noticias de Utiel y Requena] Portal de notícies Utiel i Requena − {{Traduït de|es|Utiel}}+ + + + + + + + + + + + + + + + + + − +
→Enllaços externs
{{Infobox_pobles
{{Infobox_pobles
|image_país = [[File:Comarca-Requena-Utiel.jpg|170px]]
|image_província = [[File:Localització d'Utiel respecte de la Plana d'Utiel.png |175px]]
|nom = Utiel
|nom = Utiel
|image_escut = [[File:Escut d'Utiel.svg|80px]]
|bandera = Flag.png
|bandera = Flag.png
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|superfície = 236.9 km²
|superfície = 236.9 km²
|altitut = 720 m
|altitut = 720 m
|població = 12.053 hab. (INE 2007)
|població = 11.478 hab. (2021)
|densitat = 50,8 hab./km²
|densitat = 50,8 hab./km²
|gentilici = Utielà, ana
|gentilici = Utielà, ana
|festes = Del [[6]] al [[15 de setembre]]
|festes = Del [[6]] al [[15 de setembre]]
|alcalde = José Luis Ramírez ([[PP]])
|alcalde = José Luis Ramírez ([[PP]])
|uep = [http://www.gva.es/utiel/ www.gva.es/utiel]
|web = [https://www.utiel.es Ajuntament d'Utiel]
|notes =
|notes =
}}
}}
'''Utiel''' és un municipi de la [[província de Valéncia]] ([[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]) situat en un altiplà, a la vora del [[riu Magre]], en la comarca de La Plana d'Utiel-[[Requena]], a l'oest de la província prop del llímit en la [[província de Conca]]. Conta en 12.053 habitants ([[INE]] [[2007]]).
'''Utiel''' és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]] ([[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]) situat en un altiplà, a la vora del [[riu Magre]], en la comarca de [[La Plana d'Utiel-Requena]], a l'oest de la província prop del llímit en la [[província de Conca]].
És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, [[Madrit]]-[[Valéncia]]. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del [[segle XIX]], llínea Madrit-[[Conca]]-Valéncia i proximitats Utiel-Valéncia, Nacional-330 [[Alacant]] a [[França]] per [[Saragossa]] i una ret de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial.
És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, [[Madrit]]-[[Valéncia]]. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del [[sigle XIX]], llínea Madrit-[[Conca]]-Valéncia i proximitats Utiel-Valéncia, Nacional-330 [[Alacant]] a [[França]] per [[Saragossa]] i una ret de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial.
== Geografia ==
== Geografia ==
El relleu presenta una forma relativament plana, en forma d'altiplà prolongat cap al sur i l'est tancada per borts montanyosos pel nordest i l'oest, mentres que per la part central-septentrional la rambla de la Torre forma una chicoteta vall de fons pla que és com un corredor fins a les terres planes de Sinarques i Ranera. Pel costat nordest s'alça la Serra del Negrete o d'Utiel, poderós anticlinal juràssic d'orientació ibèrica que separa a esta comarca de la dels Serrans. En esta serra es troba el pic del Remei, cima de la comarca en 1.306 metros d'altitut.
El relleu presenta una forma relativament plana, en forma d'altiplà prolongat cap al sur i l'est tancada per borts montanyosos pel nordest i l'oest, mentres que per la part central-septentrional la rambla de la Torre forma una chicoteta vall de fondos pla que és com un corredor fins a les terres planes de Sinarques i Ranera. Pel costat nordest s'alça la Serra del Negrete o d'Utiel, poderós anticlinal juràssic d'orientació ibèrica que separa a esta comarca de la dels Serrans. En esta serra es troba el pic del Remei, cima de la comarca en 1.306 metros d'altitut.
=== Clima ===
=== Clima ===
El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llarcs i extremadament gèlits. Solen superar-se els 6 mesos d'[[hivern]] consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica durant este periodo i les graniçades i tempestats severes durant l'época estival. Una miqueta més extrem que en la part oriental de la comarca.
El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els [[estiu|estius]] són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llarcs i extremadament gèlits. Solen superar-se els 6 mesos d'[[hivern]] consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica durant este periodo i les graniçades i tempestats severes durant l'época estival. Una miqueta més extrem que en la part oriental de la comarca.
{| class="wikitable"
{| class="wikitable"
*'''El Hortanar'''.
*'''El Hortanar'''.
===Localitats limítrofes===
===Localitats llimítrofes===
[[Sinarques]], [[Camporrobles]], [[Fuenterrobles]], [[Aliaguilla]], [[Capdet de les Fonts]], [[Requena]], [[Benaixeve]], i [[Chelva]] totes de la [[província de Valéncia]], excepte [[Aliaguilla]], que pertany a la [[província de Conca]].
[[Sinarques]], [[Camporrobles]], [[Fuenterrobles]], [[Aliaguilla]], [[Capdet de les Fonts]], [[Requena]], [[Benaixeve]], i [[Chelva]] totes de la [[província de Valéncia]], excepte [[Aliaguilla]], que pertany a la [[província de Conca]].
== Història ==
== Història ==
Els seus orígens és remonten al neolític, en jaciments ibers i romans. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada després pels àraps. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pedro I de Castella ''El Justicier'' li va otorgar la Carta de Poblament en 1355 en Curiel de los Ajos. [[Felip IV]] li va concedir el títul de Ciutat l'any [[1645]], sent aixina una de les ciutats més antigues d'[[Espanya]].
Els seus orígens és remonten al neolític, en jaciments [[ibers]] i [[Antiga Roma|romans]]. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada despuix pels àraps. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pedro I de Castella ''El Justicier'' li va otorgar la Carta de Poblament en [[1355]] en Curiel de los Ajos. [[Felip IV]] li va concedir el títul de Ciutat en l'any [[1645]], sent aixina una de les ciutats més antigues d'[[Espanya]].
En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la [[província de Conca]]; no obstant, en [[1853]], per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de Valéncia, de la que va passar a dependre.
En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la [[província de Conca]]; no obstant, en [[1853]], per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de Valéncia, de la que va passar a dependre.
L'inauguració en [[1885]] de la llínea ferroviària Valéncia-Utiel (com a primer pas per a la llínea Valéncia-Madrit) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de Valéncia per a ser exportada a tota [[Europa]]. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En [[1912]] les vinyes d'Utiel van patir els atacs de la filoxera, pero el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en [[1950]], estant l'epidèmia ya superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima.
L'inauguració en [[1885]] de la llínea ferroviària Valéncia-Utiel (com a primer pas per a la llínea Valéncia-Madrit) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de Valéncia per a ser exportada a tota [[Europa]]. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En [[1912]] les vinyes d'Utiel varen patir els atacs de la [[filoxera]], pero el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en [[1950]], estant l'epidèmia ya superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima.
== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = José Yagüe Hernández
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = Luis Pérez Moya
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Luis Pérez Moya
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = José Yagüe Hernández
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Vicente Sánchez Iranzo
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Enrique Luján Castro
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = Enrique Luján Castro
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = José Luis Ramírez Ortiz
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Alcalde_9 = José Luis Ramírez Ortiz
| Partit_9 = [[PPCV]]
| Alcalde_10 = Fernando Benlliure García
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Fernando Benlliure García
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Ricardo Gabaldón Gabaldón
| Partit_12 = [[PPCV]]
}}
== Demografia ==
== Demografia ==
Utiel conta en 12.053 habitants (INE 2007). El municipi és completament castellaparlant.
Utiel conta en 11.632 habitants en l'any 2023 segons el cens del [[INE]]. El municipi és completament castellaparlant.
{| {{tablabonita}}
<center>
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica d'Utiel<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions en els municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
|-
! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2007]]
! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]]
|-
| align=center| 7.072|| align=center| 10.638||align=center| 11.642|| align=center| 11.777|| align=center| 13.137||align=center| 11.875||align=center|12.411||align=center|13.365|| align=center|12.542|| align=center|11.384
|-
! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2023]]
|-
|-
| align=center| 7.072|| align=center| 10.638||align=center| 11.642|| align=center| 11.777|| align=center| 13.137||align=center| 11.875||align=center|12.411||align=center|13.365|| align=center|12.542|| align=center|11.384|| align=center| 12.021|| align=center| 11.392|| align=center| 11.839 ||align=center| 12.012 ||align=center| 12.053
| align=center| 12.021|| align=center| 11.392|| align=center| 11.839 ||align=center| 12.012 ||align=center| 12.053 ||align=center| 11.540 ||align=center| 11.478 ||align=center| 11.632
|}
|}
</center>
== Economia ==
== Economia ==
L'autèntic fluix soci-econòmic de la ciutat d'Utiel, les seues pedanies i les seues poblacions limítrofes, és el [[vi]]. Posseïx la ciutat una bodega cooperativa, possiblement la major de la [[Comunitat Valenciana]], on s'elaboren cada verema uns excelents caldos, predominantment negres; procedents de la varietat Bobal. No obstant, l'introducció en els últims anys de varietats internacionalment conegudes, com les Cabernet Sauvignon, Merlot, Chardonnay i atres, han vingut a coadjuvar dins del més pur estil clàssic, una posada al dia en excelents caldos, punta de llança en concursos internacionals i presència en mercats de diversos continents. Vins, tant negres d'envelliment com criances, reserves, o blancs fermentats en bota i negres actuals com el tipo madurat en bota.
L'autèntic fluix soci-econòmic de la ciutat d'Utiel, les seues pedanies i les seues poblacions llimítrofes, és el [[vi]]. Posseïx la ciutat una bodega cooperativa, possiblement la major de la [[Comunitat Valenciana]], on s'elaboren cada verema uns excelents caldos, predominantment negres; procedents de la varietat Bobal. No obstant, l'introducció en els últims anys de varietats internacionalment conegudes, com les Cabernet Sauvignon, Merlot, Chardonnay i atres, han vengut a coadjuvar dins del més pur estil clàssic, una posada al dia en excelents caldos, punta de llança en concursos internacionals i presència en mercats de diversos continents. Vins, tant negres d'envelliment com criances, reserves, o blancs fermentats en bota i negres actuals com el tipo madurat en bota.
El sector ganader conta en diverses granges de porcí, avícoles, caps de llana i de vaquí.
El sector ganader conta en diverses granges de [[porc|porcí]], avícoles, caps de llana i de [[vaca|vaquí]].
L'indústria és va iniciar durant el [[segle XVIII]] en diverses destileries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es van mal-clavar en el [[segle XX]], quan la recuperació de les vinyes franceses va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.
L'indústria és va iniciar durant el [[sigle XVIII]] en diverses destileries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es varen mal-clavar en el [[sigle XX]], quan la recuperació de les vinyes franceses va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.
== Monuments ==
== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
=== Monuments religiosos ===
'''Iglésia de Santa Maria'''. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitat del [[segle XVI]]. En [[1665]], es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia l'interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit eren l'image de Crist en la Creu a costes, compatró d'Utiel en la Mare de Dèu del Remei, i un esplèndit tern renaixentista, en figures i escut brodats en or i plata. A principis del passat segle es va edificar la
'''Iglésia de Santa Maria'''. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitat del [[sigle XVI]]. En [[1665]], es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia l'interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit eren l'image de Crist en la Creu a costes, compatró d'Utiel en la Mare de Dèu del Remei, i un esplèndit tern renaixentista, en figures i escut brodats en [[or]] i [[argent]]. A principis del passat sigle es va edificar la
'''Capella de la Comunió''', en pur art neogòtic.
'''Capella de la Comunió''', en pur art neogòtic.
'''Iglésia de Sant Francesc''' ([[segle XVIII]]) neoclàssica.
'''Iglésia de Sant Francesc''' ([[sigle XVIII]]) neoclàssica.
'''Iglésia de La Mercé''' ([[segle XVII]]) neoclàssica. Com testifica el seu nom, va albergar els Mercedaris, religiosos establits a Utiel, en 1635 i desapareguts a causa de la Desamortisació, en 1835.
'''Iglésia de La Mercé''' ([[sigle XVII]]) neoclàssica. Com testifica el seu nom, va albergar els Mercedaris, religiosos establits a Utiel, en 1635 i desapareguts a causa de la Desamortisació, en [[1835]].
'''Ermita del Remei''' ([[segle XVI]]) gòtic barroc i neoclàssic.
'''Ermita del Remei''' ([[sigle XVI]]) gòtic barroc i neoclàssic.
=== Monuments civils ===
=== Monuments civils ===
'''Museu del Vi''' CELLER REDONA - Seu del Consell Regulador dels VINS UTIEL-REQUENA.
'''Museu del Vi''' CELLER REDONA - Seu del Consell Regulador dels VINS UTIEL-REQUENA.
'''Plaça de Bous''' ([[segle XIX]]) de les més antigues de Valéncia.
'''Plaça de Bous''' ([[sigle XIX]]) de les més antigues de Valéncia.
'''Porta de Santa Maria''' reconstrucció de l'antiga porta gòtica.
'''Porta de Santa Maria''' reconstrucció de l'antiga porta gòtica.
'''Museu de la Mel i de la Cera'''.
'''Museu de la Mel i de la Cera'''.
== Oci i cultura ==
== Oci i cultura ==
Actualment l'oci se centra al voltant del seu polideportiu, dotat de grans piscines i àmplies zones verdes. Posseïx dos Instituts d'Ensenyança Obligatòria, Escola Oficial d'Idiomes i Conservatori de Música de Grau Mijà. Històric Teatre Rambal en agrupació escènica, Coral, Bandes de música i polifònica.
Actualment l'oci se centra al voltant del seu polideportiu, dotat de grans piscines i àmplies zones verdes. Posseïx dos Instituts d'Ensenyança Obligatòria, Escola Oficial d'Idiomes i Conservatori de Música de Grau Mijà. Històric Teatre Rambal en agrupació escènica, Coral, Bandes de música i polifònica.
== Festes locals ==
== Festes locals ==
'''[[Falles]]'''. Utiel celebra les seues festes en Sant Josep, en el dia que es cremen falles a l'estil de [[Valéncia]].
'''[[Falles]] '''. Utiel celebra les seues festes en Sant Josep, en el dia que es cremen falles a l'estil de [[Valéncia]].
'''Sant Joan Batiste'''. Se celebra el [[24 de juny]].
'''Sant Joan Batiste'''. Se celebra el [[24 de juny]].
'''Festes Patronals'''. Se celebren estes festes en honor de la Mare de Dèu del Remei del 6 al 15 de [[setembre]] en processó des de l'ermitori fins a Utiel entre atres actes lúdics i religiosos.
'''Festes Patronals'''. Se celebren estes festes en honor de la Mare de Dèu del Remei del 6 al 15 de [[setembre]] en processó des de l'ermitori fins a Utiel entre atres actes lúdics i religiosos.
'''Semana Santa'''. Processons i actes religiosos.
'''[[Semana Santa]]'''. Processons i actes religiosos.
'''Carnestoltes'''.
'''[[Carnestoltes]]'''
== Galeria fotogràfica ==
<gallery>
File:2012 03 11 Ermita del Remei (Utiel) 04.jpg|Ermita de la Verge del Remei en Utiel
File:Ermita del Remei (Utiel), 2.JPG|Interior de l'Ermita de la Verge del Remei en Utiel
File:Utiel Paseo.JPG|Passeig en Utiel
File:Alcoholera en Utiel.jpg|Alcoholera en Utiel
| '''Força Política'''
</gallery>
| 1983-1987
|
</center>
== Image de satèlit i mapa ==
== Image de satèlit i mapa ==
[http://wikimapia.org/#lat=39.5681171&lon=-1.2054062&z=16&l=3&m=m&v=2 Pla d'Utiel]
* [http://wikimapia.org/#lat=39.5681171&lon=-1.2054062&z=16&l=3&m=m&v=2 Pla d'Utiel]
== Enllaços externs ==
== Vore també ==
*[http://www.gva.es/utiel/ Ajuntament d'Utiel]
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
== Referències ==
== Referències ==
<references />
<references />
* [https://www.utiel.es Ajuntament d'Utiel]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Utiel INE. Població d'Utiel]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Utiel}}
{{Municipis de La Plana d'Utiel-Requena}}
{{Municipis de La Plana d'Utiel-Requena}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Utiel]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]