Canvis

|firma = Sir Winston Churchill signature.svg

|firma = Sir Winston Churchill signature.svg

}}

}}

'''Winston Leonard Spencer Churchill''' ([[Palau de Blenheim]], [[30 de novembre]] de [[1874]]–[[Londres]], [[24 de giner]] de [[1965]]) fon un [[Política|polític]] i [[estadiste]] [[Regne Unit|britànic]], conegut pel seu [[liderage]] del [[Regne Unit]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Està considerat com un dels grans líders de temps de guerra i fon [[Primer Ministre del Regne Unit]] en dos periodos (1940-45 i 1951-55). Notable estadiste i [[Oratoria|orador]], Churchill fon també [[Oficial (forces armades)|oficial]] de l'Eixercit Britànic, històriador, escritor i artiste. És l'únic Primer Ministre Britànic guardonat en el [[Premi Nobel de Lliteratura]], i fon nomenat ciutadà honorari dels [[Estats Units d'America]].<ref>[http://www.senate.gov/reference/resources/pdf/pl8806.pdf «Winston Churchill»] Pub.L. 86-6. U.S. Senate</ref>

'''Winston Leonard Spencer Churchill''' ([[Palau de Blenheim]], [[30 de novembre]] de [[1874]] - † [[Londres]], [[24 de giner]] de [[1965]]) fon un [[Política|polític]] i [[estadiste]] [[Regne Unit|britànic]], conegut pel seu [[liderage]] del [[Regne Unit]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Està considerat com un dels grans líders de temps de guerra i fon [[Primer Ministre del Regne Unit]] en dos periodos (1940-45 i 1951-55). Notable estadiste i [[Oratoria|orador]], Churchill fon també [[Oficial (forces armades)|oficial]] de l'Eixercit Britànic, històriador, escritor i artiste. És l'únic Primer Ministre Britànic guardonat en el [[Premi Nobel de Lliteratura]], i fon nomenat ciutadà honorari dels [[Estats Units d'America]].<ref>[http://www.senate.gov/reference/resources/pdf/pl8806.pdf «Winston Churchill»] Pub.L. 86-6. U.S. Senate</ref>

== Biografia ==

== Biografia ==

Naixqué en el sí de la família aristocràtica dels [[Ducat de Marlborough|Ducs de Marlborough]]. Son pare, [[Lord]] [[Randolph Churchill]], fon un polític carismàtic i [[Ministre de Facenda del Regne Unit]]; sa mare, [[Jennie Jerome]], era d'orige [[Estats Units|nortamericà]].<ref>Jenkins, Roy (2002). ''Churchill''. Barcelona: Ediciones Península. ISBN 84-8307-520-2</ref> Sent un jove oficial de l'eixercit, entrà en acció en l'[[Índia Britànica]], [[Sudan]] i en la [[Guerres dels Boers|Segona Guerra dels Boers]]. Guanyà fama com corresponsal de guerra i en els llibres que escrigué sobre les seues campanyes.

Naixqué en el sí de la família aristocràtica dels [[Ducat de Marlborough|Ducs de Marlborough]]. Son pare, [[Lord]] [[Randolph Churchill]], fon un polític carismàtic i [[Ministre de Facenda del Regne Unit]]; sa mare, [[Jennie Jerome]], era d'orige [[Estats Units|nortamericà]].<ref>Jenkins, Roy (2002). ''Churchill''. Barcelona: Ediciones Península. ISBN 84-8307-520-2</ref> Sent un jove oficial de l'eixercit, entrà en acció en l'[[Índia Britànica]], [[Sudan]] i en la [[Guerres dels Boers|Segona Guerra dels Boers]]. Guanyà fama com corresponsal de guerra i en els llibres que escrigué sobre les seues campanyes.

En la primera llínea política durant 50 anys, ocupà numerosos càrrecs polítics i de Gabinet. Abans de la [[Primera Guerra Mundial]], fon president de la Secretaría d'Estat de Comerç, Ministre d'Interior i [[Primer Lord de l'Almirantat]] com part del [[Partit Lliberal del Regne Unit|govern lliberal]] de [[H. H. Asquith]]. Durant la guerra continuà com Primer Lord de l'Almirantat fins la desastrosa [[Batalla de Gallipoli]], que ell havia patrocinat i que motivà la seua eixida del govern. Després serví un breu temps en el [[Front Occidental (Primera Guerra Mundial)|front occidental]] com comandant del 6.º Batalló dels Fusilers Reals Escocesos. Retornà al govern com Ministre d'Armament, Secretari d'Estat de Guerra i Secretari d'Estat de l'Aire. Després del conflicte mundial, ocupà el càrrec de Ministre de Facenda en el [[Partit Conservador (Regne Unit)|govern conservador]] de [[Stanley Baldwin]] entre [[1924]] i [[1929]], a on prengué la controvertida decisió de tornar la [[lliura esterlina]] en [[1925]] al [[patró or]] com en la paritat anterior a la guerra, lo que molts consideraren una pressió deflacionaria sobre l'economia del Regne Unit. Igual de polèmiques foren la seua oposició a l'increment de l'autonomia de l'[[Índia]] i la seua resistencia a l'abdicació de [[Eduart VIII del Regne Unit|Eduart VIII]] en [[1936]].

En la primera llínea política durant 50 anys, ocupà numerosos càrrecs polítics i de Gabinet. Abans de la [[Primera Guerra Mundial]], fon president de la Secretaría d'Estat de Comerç, Ministre d'Interior i [[Primer Lord de l'Almirantat]] com part del [[Partit Lliberal del Regne Unit|govern lliberal]] de [[H. H. Asquith]]. Durant la guerra continuà com Primer Lord de l'Almirantat fins la desastrosa [[Batalla de Gallipoli]], que ell havia patrocinat i que motivà la seua eixida del govern. Despuix serví un breu temps en el [[Front Occidental (Primera Guerra Mundial)|front occidental]] com comandant del 6.º Batalló dels Fusilers Reals Escocesos. Retornà al govern com Ministre d'Armament, Secretari d'Estat de Guerra i Secretari d'Estat de l'Aire. Despuix del conflicte mundial, ocupà el càrrec de Ministre de Facenda en el [[Partit Conservador (Regne Unit)|govern conservador]] de [[Stanley Baldwin]] entre [[1924]] i [[1929]], a on prengué la controvertida decisió de tornar la [[lliura esterlina]] en [[1925]] al [[patró or]] com en la paritat anterior a la guerra, lo que molts consideraren una pressió deflacionaria sobre l'economia del Regne Unit. Igual de polèmiques foren la seua oposició a l'increment de l'autonomia de l'[[Índia]] i la seua resistencia a l'abdicació de [[Eduart VIII del Regne Unit|Eduart VIII]] en [[1936]].

Encara que permaneixqué fora de la política en la década de [[1930]], liderà l'alerta sobre el perill de [[Adolf Hitler]] i la campanya per al rearmament. A l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]], fon nomenat de nou Primer Lord de l'Almirantat i, despuix de la dimissió de [[Neville Chamberlain]] el [[10 de maig]] de [[1940]], se convertí en Primer Ministre. La seua ferma negativa a acceptar la derrota, la rendició o un acort de pau ajudà a inspirar la resistencia britànica, en especial durant els difícils primers anys de la guerra, quan el Regne Unit se quedà a soles en la seua ferma oposició a la [[Alemanya Nazi]]. Se destacà pels seus discursos i programes de radi que ajudaren a inspirar al poble britànic, al que liderà com Primer Ministre fins que fon segura la victoria dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]] sobre les [[Potencies de l'Eix en la Segona Guerra Mundial|Potencies de l'Eix]].

Encara que permaneixqué fora de la política en la década de [[1930]], liderà l'alerta sobre el perill de [[Adolf Hitler]] i la campanya per al rearmament. A l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]], fon nomenat de nou Primer Lord de l'Almirantat i, despuix de la dimissió de [[Neville Chamberlain]] el [[10 de maig]] de [[1940]], se convertí en Primer Ministre. La seua ferma negativa a acceptar la derrota, la rendició o un acort de pau ajudà a inspirar la resistencia britànica, en especial durant els difícils primers anys de la guerra, quan el Regne Unit se quedà a soles en la seua ferma oposició a la [[Alemanya Nazi]]. Se destacà pels seus discursos i programes de radi que ajudaren a inspirar al poble britànic, al que liderà com Primer Ministre fins que fon segura la victoria dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]] sobre les [[Potencies de l'Eix en la Segona Guerra Mundial|Potencies de l'Eix]].

Després de que el seu partit conservador perguera les [[Eleccions generals del Regne Unit de 1945|eleccions generals de 1945]], Churchill liderà l'oposició. En [[1951]] conseguí tornar a ser Primer Ministre, fins el seu retir en [[1955]]. A la seua mort en [[1965]], la regina [[Isabel II del Regne Unit|Isabel II]] li concedí l'honor d'un [[funeral d'estat]] en el que se donà una de les majors reunions de caps d'Estat mai abans vista.<ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/europe/4421081.stm «Largest Assemblage of Statesmen at funeral since Churchill»] Gould, Peter. BBC News.</ref> Churchill es recordat com un dels hòmens més influents en l'[[Història del Regne Unit|història britànica]].

Despuix de que el seu partit conservador perguera les [[Eleccions generals del Regne Unit de 1945|eleccions generals de 1945]], Churchill liderà l'oposició. En [[1951]] conseguí tornar a ser Primer Ministre, fins el seu retir en [[1955]]. A la seua mort en [[1965]], la regina [[Isabel II del Regne Unit|Isabel II]] li concedí l'honor d'un [[funeral d'estat]] en el que se donà una de les majors reunions de caps d'Estat mai abans vista.<ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/europe/4421081.stm «Largest Assemblage of Statesmen at funeral since Churchill»] Gould, Peter. BBC News.</ref> Churchill es recordat com un dels hòmens més influents en l'[[Història del Regne Unit|història britànica]].

== Obres ==

== Obres ==

* ''A History of the English-Speaking Peoples'' ([[1956]]–[[1958]])

* ''A History of the English-Speaking Peoples'' ([[1956]]–[[1958]])

* ''The Unwritten Alliance'' ([[1961]])

* ''The Unwritten Alliance'' ([[1961]])

== Referències ==

== Referències ==