Canvis

| lloc_mort = [[Vannes]], [[França]]

| lloc_mort = [[Vannes]], [[França]]

}}

}}

'''Sant Vicent Ferrer''', flare dominic, patró del [[Regne de Valéncia]], naixqué en [[Valéncia]] el [[23 de giner]] de [[1350]] i muigué en [[Vannes]] ([[França]]), el [[5 d'abril]] de [[1419]]. Rep el seu nou per nàixer el dia de la festivitat d'atre sant valencià: [[Sant Vicent Màrtir]] el [[22 de giner]]. Fill del notari Guillem Ferrer, i [[Constança Miquel]], que tingueren tres filles i tres fills ([[Bonifaci Ferrer]]) i Vicent Ferrer. Est últim va nàixer a l'acabar de patir la ciutat la [[pesta negra]]. Pertanyien a una família acomodada del cap i casal. Estaven ben relacionats en les classes altes, i allò li va permetre un bateig en ilustres padrins i el "benefici de Santa Anna" en la Parroquia de Sant Tomás. Encara que en el santoral catòlic se celebra el [[5 d'abril]], es tracta d'una festivitat movible que sempre se celebra el segon dilluns de [[Pasqua]] en centenars de localitats de la [[Comunitat Valenciana]].

'''Sant Vicent Ferrer''', flare dominic, patró del [[Regne de Valéncia]], naixqué en [[Valéncia]] el [[23 de giner]] de [[1350]] i muigué en [[Vannes]] ([[França]]), el [[5 d'abril]] de [[1419]]. Rep el seu nou per nàixer el dia de la festivitat d'atre sant valencià: [[Sant Vicent Màrtir]] el [[22 de giner]].

 

Fill del notari Guillem Ferrer i de [[Constança Miquel]], el matrimoni tingué cinc filles i tres fills, entre ells, ([[Bonifaci Ferrer]]) i Vicent Ferrer. Est últim va nàixer a l'acabar de patir la ciutat la [[pesta negra]]. Pertanyien a una família acomodada del cap i casal. Estaven ben relacionats en les classes altes, i allò li va permetre un bateig en ilustres padrins i el "benefici de Santa Anna" en la Parroquia de Sant Tomàs. Els pares de Vicent eren, en paraules d'un dels biógrafs del sant, “d'eixemplar virtut i molt almoiners”.  

 

Encara que en el santoral catòlic se celebra el [[5 d'abril]], es tracta d'una festivitat movible que sempre se celebra el segon dilluns de [[Pasqua]] en centenars de localitats de la [[Comunitat Valenciana]].

==Biografia==

==Biografia==

Els seus primers estudis foren en [[Valéncia]], a on s'inicia en "estudis de llatinitat".

Els seus primers estudis foren en [[Valéncia]], a on s'inicia en "estudis de llatinitat".

En [[febrer]] de l'any [[1367]] pren l'habit despuix d'ingresar en el convent dels Doménech (orde de predicadors OP).

En [[febrer]] de l'any [[1367]] pren l'hàbit despuix d'ingresar en el convent dels Doménech (orde de predicadors OP).

De [[1368]] a [[1375]] els seus superiors l'envien a ampliar estudis a [[Lleida]], [[Barcelona]] i  [[Toulouse]]. En [[Lleida]] donà classes com a professor de Llògica, ya que en aquella época s'encontrava en esta ciutat l'Estudi General de la [[Corona d'Aragó]]. Sant Vicent Ferrer fon qui fundà l'[[Universitat de Valéncia]]. I ho feu en l'any [[1411]] complint-se sis sigles d'eixa fundació.

De [[1368]] a [[1375]] els seus superiors l'envien a ampliar estudis a [[Lleida]], [[Barcelona]] i  [[Toulouse]]. En [[Lleida]] donà classes com a professor de Llògica, ya que en aquella época s'encontrava en esta ciutat l'Estudi General de la [[Corona d'Aragó]]. Sant Vicent Ferrer fon qui fundà l'[[Universitat de Valéncia]]. I ho feu en l'any [[1411]] complint-se sis sigles d'eixa fundació.

Sant Vicent Ferrer, predicava sempre en [[Llengua Valenciana]], li entenien els castellans, els del nort de França, els vascs, els italians del Piamonte i la Lombardia... Molts testics varen declarar en el Procés que, parlant Vicent Ferrer en valencià, ells li entenien perfectament en la seua llengua nativa. Per lo mateix, cal admetre que, a Sant Vicent Ferrer, se li va concedir el "dò de llengües".

Sant Vicent Ferrer, predicava sempre en [[Llengua Valenciana]], li entenien els castellans, els del nort de França, els vascs, els italians del Piamonte i la Lombardia... Molts testics varen declarar en el Procés que, parlant Vicent Ferrer en valencià, ells li entenien perfectament en la seua llengua nativa. Per lo mateix, cal admetre que, a Sant Vicent Ferrer, se li va concedir el "dò de llengües".

==Cites==

==Cites==

{{Cita|''establecieron treinta y cinco; que traducidas fielmente de la lengua Valenciana, en que se hallan ordenadas, son las siguientes''|''La Celda Santa del Glorioso Padre y Apóstol Valenciano San Vicente Ferrer'' (Valéncia, 1699), Lluís de Blanes, O.P.}}

{{Cita|''establecieron treinta y cinco; que traducidas fielmente de la lengua Valenciana, en que se hallan ordenadas, son las siguientes''|''La Celda Santa del Glorioso Padre y Apóstol Valenciano San Vicente Ferrer'' (Valéncia, 1699), Lluís de Blanes, O.P.}}

{{Cita|''Desde la Canaleja, el vagabundo ve el barrio del Mercado, en el que San Vicente Ferrer obró el milagro de que en Castilla se entendiera su valenciano...''|''Judíos, moros y cristianos'' (Barcelona, 1956) per [[Camilo José Cela]]}}

{{Cita|''Desde la Canaleja, el vagabundo ve el barrio del Mercado, en el que San Vicente Ferrer obró el milagro de que en Castilla se entendiera su valenciano...''|''Judíos, moros y cristianos'' (Barcelona, 1956) per [[Camilo José Cela]]}}

{{Cita|''... predicaba en su lenguaje valenciano, siendo verdad que predicó en tierras donde tienen el lenguaje bien ajeno y diferente: Aragón, Portugal, Cataluña, Lombardía, Escocia...''|Francisco Diago. ''Libro Primero de la Historia de S. Vicente'', Barcelona, 1600, pag. 109. Citat en el llibre ''Historias del Idioma Valenciano'' (Valéncia, 2003) [[Ricart García Moya]]}}

{{Cita|''En el vademécum milagrero de Sant Vicent Ferrer -en su proceso de canonización fueron acreditados 909 milagros, lo nunca visto en Roma-...''|[[Baltasar Bueno Tárrega]] (Artícul publicat en el periòdic ''[[Levante-EMV]]'' sobre Sant Vicent Ferrer}}

{{Cita|''En el vademécum milagrero de Sant Vicent Ferrer -en su proceso de canonización fueron acreditados 909 milagros, lo nunca visto en Roma-...''|[[Baltasar Bueno Tárrega]] (Artícul publicat en el periòdic ''[[Levante-EMV]]'' sobre Sant Vicent Ferrer}}

{{Cita|''San Vicente Ferrer siempre hablaba en su lengua valenciana allí donde se encontraba. Y todos le entendían, aragoneses, leridanos..., catalanes, franceses del sur... No era un milagro. Los romances de todos estos lugares eran parecidos.''|''[[Antes y después de la conquista de Valencia]]'' (Valéncia, 1991) per [[Francisco Lliso i Genovés]]}}

{{Cita|''Sant Vicent Ferrer, predicador famosísimo de la Europa medieval y también poeta valenciano del siglo XIV. Escribió en lengua valenciana muy sentidas rimas. Vale la pena citar alguna de ellas por dar a conocer este aspecto tan poco conocido del inmenso dominico, tan valenciano y tan universal: su calidad de poeta. En el proceso de su canonización figuran unas coplas suyas. Entre otras composiciones poéticas de San Vicente Ferrer destaca ésta que titula: "Goigs a la Verge Maria del Roser", que empieza así:''

{{Cita|''Sant Vicent Ferrer, predicador famosísimo de la Europa medieval y también poeta valenciano del siglo XIV. Escribió en lengua valenciana muy sentidas rimas. Vale la pena citar alguna de ellas por dar a conocer este aspecto tan poco conocido del inmenso dominico, tan valenciano y tan universal: su calidad de poeta. En el proceso de su canonización figuran unas coplas suyas. Entre otras composiciones poéticas de San Vicente Ferrer destaca ésta que titula: "Goigs a la Verge Maria del Roser", que empieza así:''

''Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana'' (1995) per Francesc Moreno}}

''Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana'' (1995) per Francesc Moreno}}

{{Cita|''San Vicente Ferrer siempre hablaba en su lengua valenciana allí donde se encontraba. Y todos le entendían, aragoneses, leridanos..., catalanes, franceses del sur... No era un milagro. Los romances de todos estos lugares eran parecidos.''|''[[Antes y después de la conquista de Valencia]]'' (Valéncia, 1991) per [[Francisco Lliso i Genovés]]}}

{{Cita|''... predicaba en su lenguaje valenciano, siendo verdad que predicó en tierras donde tienen el lenguaje bien ajeno y diferente: Aragón, Portugal, Cataluña, Lombardía, Escocia...''|Francisco Diago. ''Libro Primero de la Historia de S. Vicente'', Barcelona, 1600, pag. 109. Citat en el llibre ''[[Historias del Idioma Valenciano]]'' (Valéncia, 2003), per [[Ricart García Moya]]}}

 

{{Cita|''... y en tu lenguaje valenciano estrecho, de todas las Naciones entendido.''|Esteban Burgués. ''Fiestas a la traslación de la reliquia de S. Vicente'' 1600. Citat en el llibre ''[[Historias del Idioma Valenciano]]'' ([[Valéncia]], [[2003]]), per [[Ricart Garcia Moya]]}}

 

{{Cita|Sant Vicent Ferrer o, com li diem els valencians en eixe dolcíssim nom de tendror infinita, el nostre Pare Vicent Ferrer, és molt gran i ho és tot per a nosatros. Tot bon valencià quant sent este nom tan suau i tan nostre s´emociona i se li omplin de llàgrimes els ulls.|[[Revista Renou]], editada per l'[[Associació Cultural Cardona Vives|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]}}

== Vore també ==

== Vore també ==

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-SantVicentFerrer.htm Sant Vicent Ferrer, artícul de Baltasar Bueno en "Diario de Valencia"]

*[http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-SantVicentFerrer.htm Sant Vicent Ferrer, artícul de Baltasar Bueno en "Diario de Valencia"]

*[http://www.culturavalenciana.es/historia/sant-vicent-ferrer-valencia-universal/ Sant Vicent Ferrer valencià universal - Cultura Valenciana]  

*[http://www.culturavalenciana.es/historia/sant-vicent-ferrer-valencia-universal/ Sant Vicent Ferrer valencià universal - Cultura Valenciana]