Canvis

48 bytes afegits , 6 maig

sense resum d'edició

Llínea 33: Llínea 33:

Segons la seua estructura química es classifiquen en diferents tipos de carbó segons la seua composició [[mineral]]ògica en quatre grans grups:

* [[Torba]]: És el més recent i que aporta menys calor perqué té una alta proporció d'[[oxigen]] i [[hidrogen]] en relació al [[carbono]] (60%). A sovint es poden apreciar a simple vista les estructures vegetals que el conformen.

−

* [[Lignit]]: És recent i no té tant [[poder calorífic]] a causa del seu baix ~~contengut~~ en carbono. Conté un 50% de carbono.

+

* [[Lignit]]: És recent i no té tant [[poder calorífic]] a causa del seu baix contingut en carbono. Conté un 50% de carbono.

* [[Hulla]]: És un dels més antics i alt poder calorífic. És el carbó més [[comerç|comercialisat]] i el que més s'utilisa, per eixemple, en les [[centrals tèrmiques]]. Conté un 80% de carbono.

* [[Antracita]]: el més antic i en més proporció de carbono (95%), pel que té el més alt poder calorífic.

Llínea 53: Llínea 53:

[[Archiu:Plataforma La Gaviota.jpg|thumb|Plataforma d'extracció de gas natural "La Gaviota", prop de Bermeo en [[Viscaya]].]]

−

És producte de la [[matèria orgànica]] acumulada durant millons d'anys. La seua composició majoritària és de [[metà]] i està present en la majoria de [[jaciment petrolífer|jaciments petrolífers]]. Les dificultats tècniques del seu tractament, de la construcció d'una xàrcia de gaseoductes i dels sistemes de distribució i transport necessaris varen ~~començar~~ a ser rendables gràcies a l'aument del preu del petròleu.<ref name=escoles/> Una volta s'extrau del [[Jaciment geològic|jaciment]], es tracta en una série de processos i despuix es [[transport]]a fins al lloc de [[consum]]. Este transport es pot dur a terme de dos maneres:

+

És producte de la [[matèria orgànica]] acumulada durant millons d'anys. La seua composició majoritària és de [[metà]] i està present en la majoria de [[jaciment petrolífer|jaciments petrolífers]]. Les dificultats tècniques del seu tractament, de la construcció d'una xàrcia de gaseoductes i dels sistemes de distribució i transport necessaris varen escomençar a ser rendables gràcies a l'aument del preu del petròleu.<ref name=escoles/> Una volta s'extrau del [[Jaciment geològic|jaciment]], es tracta en una série de processos i despuix es [[transport]]a fins al lloc de [[consum]]. Este transport es pot dur a terme de dos maneres:

* [[Gaseoductes]]: que són [[canonada|canonades]] molt grans per a on circula el [[gas]] bombejat a pressió, impulsat per bombes de pressió. El [[gaseoducte Magreb-Europa]] i el [[gaseoducte Medgaz|Medgaz]] en són dos eixemples.

* [[Metaner|Vaixell]]s: el gas s'hi transporta [[liqüefacció (física)|liquat]] en [[cisterna|cisternes]], perqué se'n puga transportar més [[cantitat]].

Llínea 61: Llínea 61:

== Aventages ==

−

[[~~Archiu~~:Friedrichstadtpalast Berlin re-publica 2009 003.JPG|thumb|Els combustibles fòssils produïxen una bona part de l'electricitat que usem per a allumenació, climatisació, refrigeració d'aliments i de computadores, per a aparells elèctrics i electrònics, etc.]]

+

[[File:Friedrichstadtpalast Berlin re-publica 2009 003.JPG|thumb|Els combustibles fòssils produïxen una bona part de l'electricitat que usem per a allumenació, climatisació, refrigeració d'aliments i de computadores, per a aparells elèctrics i electrònics, etc.]]

+

Els combustibles fòssils permeten una obtenció d'[[energia]] molt concentrada que ha obert el camí als canvis [[tecnològic]]s que diferencien la vida quotidiana actual de la d'abans de la [[Revolució Industrial]]. Cal recordar que l'[[electricitat]] és una energia obtinguda per transformació a partir d'[[energies primàries]], i que la majoria d'estes, en percentage, al món, en [[Espanya]], són combustibles fòssils.<ref name=dema>''Demà: guia de desenroll sostenible'', de María Riba Megías. Intermón Oxfam Editorial, [[2003]]. ISBN 9788484522423 {{ca}}</ref>

Llínea 72: Llínea 73:

== Inconvenients ==

−

[[Archiu:KarteErdgasWeltproduktion.png|thumb|esquerra|Els països sense gas natural, en gris, són econòmicament dependents dels productors, en vert.]]

+

[[Archiu:KarteErdgasWeltproduktion.png|thumb|esquerra|Els països sense gas natural, en gris, són econòmicament dependents dels productors, en vert]]

−

[[~~Archiu~~:~~Reservaspetróleo~~.~~gif~~|thumb~~|esquerra~~|Distribució desigual del petròleu.]]

+

[[File:Energy Information Administration Crude Oil Proved Reserves.jpg|thumb|Distribució desigual del petròleu]]

+

Un dels principals inconvenients és que es tracta de productes que no poden produir els humans, que la [[naturalea]] tarda millons d'anys en formar i que ya hem pràcticament agotat. En queda molt poca [[cantitat]] i per a quan es torne a formar el que hem utilisat ya no existiran els humans. Es tracta puix d'un greu problema de [[sostenibilitat]].<ref name=dema/>

Llínea 85: Llínea 87:

Els combustibles fòssils es consideren [[contaminant]]s perqué la seua [[combustió]] desprén gasos d'[[efecte hivernàcul]], que són "[[radioactiu]]s" en el sentit que absorbixen fotons d'alta energia i desprenen fotons de baixa energia, és a dir, [[infrarroig]]s. Estos combustibles provoquen localment la [[boira fotoquímica]] i [[globalisació|globalment]] l'[[efecte Callendar]]. Per a obtindre energia a partir d'estos combustibles cal cremar-los, llavors es produïxen reaccions que donen la [[calor]] que volem, i que es pot fer servir directament o transformar en [[electricitat]], per eixemple, pero també [[contaminants atmosfèrics]], que cal tractar en [[Filtre (química) |filtres]] i [[cicló (màquina)|ciclons]] abans de deixar-los anar a l'[[aire]]. De tota manera, una part dels contaminants surt inevitablement a l'[[atmòsfera terrestre]] i s'expandix per tot arreu.

−

Els residus sòlits que es generen també s'han de tractar. La [[temperatura]] de l'aire i de l'[[aigua]] presos de la [[natura]] o de la xàrcia als processos que concernixen estos combustibles s'han de retornar a unes temperatures "no molt alluntades" de la temperatura a la qual varen estar agafats, este tractament és obligat per [[Llegislació|llei]] perqué incorpora un aument de cost econòmic que en principi l'[[empresa]] no voldria assumir. Atres culs contaminants fan referència al [[Paisage (geografia)|~~paisage~~]], tant a l'extracció, com a les plantes de tractament, el [[transport]] i les [[centrals tèrmiques]].

+

Els residus sòlits que es generen també s'han de tractar. La [[temperatura]] de l'aire i de l'[[aigua]] presos de la [[natura]] o de la xàrcia als processos que concernixen estos combustibles s'han de retornar a unes temperatures "no molt alluntades" de la temperatura a la qual varen estar agafats, este tractament és obligat per [[Llegislació|llei]] perqué incorpora un aument de cost econòmic que en principi l'[[empresa]] no voldria assumir. Atres culs contaminants fan referència al [[Paisage (geografia)|païsage]], tant a l'extracció, com a les plantes de tractament, el [[transport]] i les [[centrals tèrmiques]].

== Sostenibilitat ==

[[Archiu:Esquema-desenvolupament-sostenible.png|thumb|La [[sostenibilitat]] no fa referència únicament al [[mig ambient]], sinó que dóna igual importància al benestar [[social]] i a l'[[economia]]. Per tant, un problema de sostenibilitat l'és també econòmic.]]

−

Els combustibles fòssils es troben repartits de manera molt irregular a l'escorça terrestre: hi ha hagut zones a on el carbó es recollia en les mans, en cistelles, a la vora de la [[plaja]]; hi ha zones i països chicotets en molt més [[petròleu]] i [[gas natural]] del que utilisen; i hi ha grans extensions de territoris, que inclouen molts països sancers, que no disponen de cap tipo d'estos combustibles. El 75% de les reserves de petròleu mundials estan en mans de a soles nou països. El seu [[comerç]] i [[transport]] requerix grans cantitats d'[[energia]] pero sobretot crea un greu conflicte d'interessos que ha portat a unes quantes [[guerres]], explotació de persones i atres activitats no molt ètiques.

+

Els combustibles fòssils es troben repartits de manera molt irregular a l'escorça terrestre: hi ha hagut zones a on el carbó es recollia en les mans, en cistelles, a la vora de la [[plaja]]; hi ha zones i països chicotets en molt més [[petròleu]] i [[gas natural]] del que utilisen; i hi ha grans extensions de territoris, que inclouen molts països sancers, que no disponen de cap tipo d'estos combustibles. El 75% de les reserves de petròleu mundials estan en mans d'a soles nou països. El seu [[comerç]] i [[transport]] requerix grans cantitats d'[[energia]] pero sobretot crea un greu conflicte d'interessos que ha portat a unes quantes [[guerres]], explotació de persones i atres activitats no molt ètiques.

[[Archiu:Carbon History and Flux Rev.png|thumb|left|L'eix horisontal correspon als anys. A dalt es mostra l'evolució de la cantitat de CO<sub>2</sub> a l'aire, la corba s'assembla a la blava de baix, que indica la cantitat de combustibles fòssils cremats]]

−

D'atra banda, es tracta de [[Producte (màrqueting)|productes]] que no es poden fabricar de manera viable, ya que hom necessitaria més energia per a fer-ho de la que despuix donarien en ser cremats. L'home és dons un recolector d'estos combustibles, pero no en pot produir. La seua generació es deixa en mans de la [[natura]], que necessita centenars de millons d'anys i unes circumstàncies molt especials per a poder-ho fer. No obstant, el [[consum]] d'estos per part dels humans és molt més ràpit: el [[carbó]] s'ha utilisat en cantitats relativament chicotetes des de l'[[Edat ~~Mijana~~]], en cantitats [[industrial]]s a partir de la [[Revolució Industrial]] i ya era massa escàs perqué el seu us fos [[econòmica]]ment rendable al [[sigle XX]]. En [[1859]] es va excavar el primer pou de [[petròleu]], a l'inici del [[sigle XX]] es varen ~~començar~~ a fabricar els primers [[automòvil]]s en [[motor]] alimentat per combustibles fòssils i a partir de mijos del mateix sigle la majoria de famílies dels països industrialisats en tenien un. Hom estima que el petròleu s'esgotarà abans de la fi del [[sigle XXI]]. El [[gas natural]], per la seua part, encara que tampoc no vorà el [[sigle XXII]] sembla que és en cantitats tals que sobreviurà al petròleu, pero també és perqué a soles es fa servir massivament fins als [[anys 60]] del [[sigle XX]].

+

D'atra banda, es tracta de [[Producte (màrqueting)|productes]] que no es poden fabricar de manera viable, ya que hom necessitaria més energia per a fer-ho de la que despuix donarien en ser cremats. L'home és dons un recolector d'estos combustibles, pero no en pot produir. La seua generació es deixa en mans de la [[natura]], que necessita centenars de millons d'anys i unes circumstàncies molt especials per a poder-ho fer. No obstant, el [[consum]] d'estos per part dels humans és molt més ràpit: el [[carbó]] s'ha utilisat en cantitats relativament chicotetes des de l'[[Edat Mija]], en cantitats [[industrial]]s a partir de la [[Revolució Industrial]] i ya era massa escàs perqué el seu us fos [[econòmica]]ment rendable al [[sigle XX]]. En [[1859]] es va excavar el primer pou de [[petròleu]], a l'inici del [[sigle XX]] es varen escomençar a fabricar els primers [[automòvil]]s en [[motor]] alimentat per combustibles fòssils i a partir de mijos del mateix sigle la majoria de famílies dels països industrialisats en tenien un. Hom estima que el petròleu s'esgotarà abans de la fi del [[sigle XXI]]. El [[gas natural]], per la seua part, encara que tampoc no vorà el [[sigle XXII]] sembla que és en cantitats tals que sobreviurà al petròleu, pero també és perqué a soles es fa servir massivament fins als [[anys 60]] del [[sigle XX]].

El desenroll dels països del [[segon món|segon]] i [[tercer món]] va associat a una major [[demanda]] d'd'estes productes. Això també ocorre en ells països desenrollats , sense tindre en conte la [[sostenibilitat]] de les seues [[tecnologies]], que haurien d'estar encaminades a crear i potenciar atres fonts d'energia alternatives abans que no quede cap reserva de combustibles fòssils i que això provoque una aturada mundial del [[transport]], la [[indústria]] i l'[[economia]] tal com la coneixem ara. Per eixemple , l'extracció de petroli mundial està caient un 6'4% anual, i d'aquí al 2030 farà falta 7 vegades la producció d'[[Aràbia Saudita]] per cobrir el creiximent de la demanda. Sabem que la solució als problemes energètics no vindrà d'una sola font d'energia ni tecnologia, a causa de la irregularitat de les fonts d'[[energia renovable]]s, per això cal disposar d'una bona [[combinació de fonts d'energia]].<ref>[http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=6&num_noticia=444211 El futur del passat: carbó, petroli i gas] de Jordi Flamarich, a ''Sostenible'', 22 d'octubre de 2009 {{ca}}</ref>

Llínea 99: Llínea 101:

== Nivells i fluixos ==

[[Archiu:Top ten largest oil reserves by country.GIF|thumb|Els deu països en més reserves de petròleu]]

−

Els nivells de les fonts d'energia primàries són les reserves que hi ha baix terra, sense tindre en conte les ya extretes i almagasenades, per eixemple. Els nivells poden aumentar si es descobrixen nous llocs on hi ha un combustible fòssil, ~~tot i~~ que cada cop és més difícil trobar-ne de nous. Els nivells inclouen la cantitat total, de la qual cal restar la cantitat que no és tècnicament viable d'extraure i, ~~tot i~~ que això pot canviar segons la demanda i l'aument de preus, la que no és econòmicament viable d'extraure.

+

Els nivells de les fonts d'energia primàries són les reserves que hi ha baix terra, sense tindre en conte les ya extretes i almagasenades, per eixemple. Els nivells poden aumentar si es descobrixen nous llocs a on hi ha un combustible fòssil, encara que que cada cop és més difícil trobar-ne de nous. Els nivells inclouen la cantitat total, de la qual cal restar la cantitat que no és tècnicament viable d'extraure i, encara que que això pot canviar segons la demanda i l'aument de preus, la que no és econòmicament viable d'extraure.

Els fluixos són la producció, la [[cantitat]] que se n'extrau en un [[temps]] determinat. La part més important de les fonts d'energia primàries són les fonts d'energia basades en el [[carbono]]. El [[petròleu]], el [[carbó]] i el [[gas natural]] representen el 79'6% de la producció d'energia primària durant el [[2002]].[on?]

Llínea 118: Llínea 120:

* Carbó: 417 anys

−

Noteu que este càlcul assumix que la producció es mantindrà a un nivell constant durant este número d'anys i que totes les reserves assegurades es podrien recuperar. En realitat, el consum de tots tres recursos ha anat aumentant. Encara que això sugerix que cada recurs s'esgotarà més ràpidament, en realitat, la corba de producció és més similar a una corba de campana. En algun moment, la producció de cada recurs en una àrea, país o al món arribarà a un valor màxim, despuix del qual la producció disminuirà fins que arribe a un punt on no siga prou factible econòmicament o físicament possible de produir. Noteu que les estimacions de reserves assegurades no inclouen reserves estratègiques, que tenen una cantitat global de 4.100 millons de barrils.

+

Noteu que este càlcul assumix que la producció es mantindrà a un nivell constant durant este número d'anys i que totes les reserves assegurades es podrien recuperar. En realitat, el consum de tots tres recursos ha anat aumentant. Encara que això sugerix que cada recurs s'esgotarà més ràpidament, en realitat, la corba de producció és més similar a una corba de campana. En algun moment, la producció de cada recurs en una àrea, país o al món arribarà a un valor màxim, despuix del qual la producció disminuirà fins que arribe a un punt a on no siga prou factible econòmicament o físicament possible de produir. Noteu que les estimacions de reserves assegurades no inclouen reserves estratègiques, que tenen una cantitat global de 4.100 millons de barrils.

== Consum ==

Llínea 128: Llínea 130:

Segons el principi de [[l'oferta i la demanda]] sembla que a mesura que les reserves de combustibles fòssils vagen disminuint, els seus [[preu]]s aniran pujant. A mesura que els preus d'estos [[combustible]]s siguen més elevats, la ventaja comparativa d'atres [[fonts d'energia]], com per eixemple les [[energies renovables]], s'anirà fent més gran, fins a arribar un moment en qué siguen [[econòmica]]ment més interessants que els combustibles fòssils.

−

Aixina, per eixemple, les gasolines artificials, que hui no són rendables perqué la seua producció és més cara que la dels combustibles derivats del [[petròleu]], poden convertir-se en econòmicament viables en un [[futur]] pròxim. També eixiran guanyant les energies renovables, com l'[[energia hidràulica]], l'[[energia eòlica|eòlica]] i la [[energia solar|solar]], i en alguns casos la geotèrmica. Per a la producció d'[[electricitat]], la que es troba en millor posició, en ~~termes~~ estrictament econòmics, és l'energia obtinguda a [[centrals nuclears]], que ya té un cost d'un orde semblant a l'obtinguda a les [[centrals tèrmiques]] en [[hidrocarbur]]s.<ref name=harris/><ref name=cooney/>

+

Aixina, per eixemple, les gasolines artificials, que hui no són rendables perqué la seua producció és més cara que la dels combustibles derivats del [[petròleu]], poden convertir-se en econòmicament viables en un [[futur]] pròxim. També eixiran guanyant les energies renovables, com l'[[energia hidràulica]], l'[[energia eòlica|eòlica]] i la [[energia solar|solar]], i en alguns casos la geotèrmica. Per a la producció d'[[electricitat]], la que es troba en millor posició, en térmens estrictament econòmics, és l'energia obtinguda a [[centrals nuclears]], que ya té un cost d'un orde semblant a l'obtinguda a les [[centrals tèrmiques]] en [[hidrocarbur]]s.<ref name=harris/><ref name=cooney/>

== Referències ==

Lluísm

Administradors

27 821

edicions

Canvis

Combustibles fòssils (edita)

Revisió de 07:53 6 maig 2024

Menú de navegació

Buscar