Diferència entre les revisions de "Llengua artística"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Les llengües artístiques a sovint tenen una gramàtica flexible, de la mateixa manera que una llengua natural. La majoria estan dissenyades tenint com a context un [[univers de ficció]], com la [[Terra Mija]] de [[J. R. R. Tolkien]] o Almea de [[Mark Rosenfelder]]. Unes atres representen llengües minoritàries en un món que no és manifestament diferent del món real o no tenen un context de ficció assignat. | Les llengües artístiques a sovint tenen una gramàtica flexible, de la mateixa manera que una llengua natural. La majoria estan dissenyades tenint com a context un [[univers de ficció]], com la [[Terra Mija]] de [[J. R. R. Tolkien]] o Almea de [[Mark Rosenfelder]]. Unes atres representen llengües minoritàries en un món que no és manifestament diferent del món real o no tenen un context de ficció assignat. | ||
| − | Hi ha diferents ''escoles'' en la creació de llengües artístiques. La més important és l'escola ''naturalista'', que tracta d'imitar la complexitat i la historicitat de les llengües naturals. Unes atres no intenten imitar l'evolució natural de les llengües, sino que seguixen un estil més abstracte. | + | Hi ha diferents ''escoles'' en la creació de llengües artístiques. La més important és l'escola ''naturalista'', que tracta d'imitar la complexitat i la historicitat de les llengües naturals. Unes atres no intenten imitar l'evolució natural de les llengües, sino que seguixen un estil més abstracte. |
[[Categoria:Llengües artístiques| ]] | [[Categoria:Llengües artístiques| ]] | ||
Revisió de 07:51 6 maig 2024
Una llengua artística o llengua alternativa és un idioma artificial o idee llengua que ha segut inventat com un acte creatiu per l'autor, generalment per a gojar del plaure estètic del resultat. En el sentit més ampli del terme, una llengua artística és qualsevol idioma artificial que no té un propòsit definit com a tal o motivada per l'experimentació de teories soci-llingüístiques (vore llengua filosòfica i llengua llògica).
Les llengües artístiques a sovint tenen una gramàtica flexible, de la mateixa manera que una llengua natural. La majoria estan dissenyades tenint com a context un univers de ficció, com la Terra Mija de J. R. R. Tolkien o Almea de Mark Rosenfelder. Unes atres representen llengües minoritàries en un món que no és manifestament diferent del món real o no tenen un context de ficció assignat.
Hi ha diferents escoles en la creació de llengües artístiques. La més important és l'escola naturalista, que tracta d'imitar la complexitat i la historicitat de les llengües naturals. Unes atres no intenten imitar l'evolució natural de les llengües, sino que seguixen un estil més abstracte.