Canvis

'''Cantàbria''' és una regió històrica i comunitat autònoma uniprovincial espanyola. Llimita al est en el [[País Vasc]] ([[província de Viscaya]]), al sur en [[Castella i Lleó]] (províncies de [[Lleó]], [[Palencia]] i [[Burgos]]), al oest en el Principat d'Asturies i al nort en el [[Mar Cantàbric]]. La ciutat de [[Santander]] és la seua capital i localitat més poblada, seguida inmediatament pels núcleus industrials de Torrelavega, Castro Urbidales i Camargo. Les seues primeres referències daten del any 195 a.C., moment en que el escritor romà Catón el Vell parlava en la seua obra Orígens del naiximent del [[riu Ebre]] en el país dels càntabros.

'''Cantàbria''' és una regió històrica i comunitat autònoma uniprovincial espanyola. Llimita a l'est en el [[País Vasc]] ([[província de Viscaya]]), al sur en [[Castella i Lleó]] (províncies de [[Lleó]], [[Palencia]] i [[Burgos]]), a l'oest en el Principat d'Asturies i al nort en el [[Mar Cantàbric]]. La ciutat de [[Santander]] és la seua capital i localitat més poblada, seguida inmediatament pels núcleus industrials de Torrelavega, Castro Urbidales i Camargo. Les seues primeres referències daten del any 195 a.C., moment en que l'escritor romà Catón el Vell parlava en la seua obra Orígens del naiximent del [[riu Ebre]] en el país dels càntabros.

           {{cita|...fluvium Hiberum: is oritur ex Cantabris, magnus atque pulcher, pisculentus.  

           {{cita|...fluvium Hiberum: is oritur ex Cantabris, magnus atque pulcher, pisculentus.  

Cantàbria està situada en la Cornisa Cantàbrica, nom donat a la franja de terra existent entre el Mar Cantàbric i la Cordillera Cantàbrica, en el nort de la [[Península Ibèrica]]. Té un clima oceànic humit i de temperatures moderades, fortament influenciat pels vents del [[oceà Atlàntic]] que choquen les montanyes. La precipitació mija és de 1.200 mm, lo que permet el creiximent de frondosa vegetació. La seua major elevació es localisa en el pic de Torre Blanca (2.619 metros), en la divisòria entre Cantàbria i la província de Lleó, encara que de forma tradicional s'ha assignat este honor a Penya Vieja (2.167 metros) per trobar-se totalment dins del territori montanyés.  

Cantàbria està situada en la Cornisa Cantàbrica, nom donat a la franja de terra existent entre el Mar Cantàbric i la Cordillera Cantàbrica, en el nort de la [[Península Ibèrica]]. Té un clima oceànic humit i de temperatures moderades, fortament influenciat pels vents del [[oceà Atlàntic]] que choquen les montanyes. La precipitació mija és de 1.200 mm, lo que permet el creiximent de frondosa vegetació. La seua major elevació es localisa en el pic de Torre Blanca (2.619 metros), en la divisòria entre Cantàbria i la província de Lleó, encara que de forma tradicional s'ha assignat este honor a Penya Vieja (2.167 metros) per trobar-se totalment dins del territori montanyés.  

Cantàbria es la regió més rica del món en jaciments arqueològics del [[Paleolític]] Superior. Els primers signes de ocupació humana daten del Paleolític Inferior, encara que este periodo no estiga tan be representat en la regió. Destaquen en est aspecte, les pintures de la [[cova d'Altamira]], datada entre 16.000 i 9.000 a.C. i declarada, junt a atres nou coves càntabres més, Patrimoni de la Humanitat per la [[UNESCO]].

Cantàbria es la regió més rica del món en jaciments arqueològics del [[Paleolític]] Superior. Els primers signes d'ocupació humana daten del Paleolític Inferior, encara que este periodo no estiga tan be representat en la regió. Destaquen en est aspecte, les pintures de la [[cova d'Altamira]], datada entre 16.000 i 9.000 a.C. i declarada, junt a atres nou coves càntabres més, Patrimoni de l'Humanitat per la [[UNESCO]].

La moderna província de Cantàbria es va constituir el [[28 de juliol]] de [[1978]]. La Llei Orgànica de l'Estatut d'Autonomia de Cantàbria fon aprovat el [[30 de decembre]] de [[1981]], dotant d'este modo a la Comunitat Autònoma d'organismes i institucions d'autogovern.

La moderna província de Cantàbria es va constituir el [[28 de juliol]] de [[1978]] en l'antiga [[província de Santander]]. La Llei Orgànica de l'Estatut d'Autonomia de Cantàbria fon aprovada el [[30 de decembre]] de [[1981]], dotant d'este modo a la Comunitat Autònoma d'organismes i institucions d'autogovern.

== Toponomia ==

== Toponomia ==

Diversos han segut els autors que han tractat l'orige etimològic del nom de Cantàbria (San Isidoro de Sevilla, Julio Caro Barroja, Aureliano Fernàndez Guerra, Joaquín Gonzàlez Echegaray, Adolf Shulten, etc.) Encara que no és segura la seua procedència, la opinió més acceptada pels experts es que deriva de la raïl cant-, d'orige celta o ligur i que vol dir "roca" o "pedra", i el sufixe -abr, freqüent en les regions celtes. De tot açò es deduïx que "càntabre" vindria a significar "poble que habita en les penyes" o "montanyés", en clara referència al territori abrupte i montanyós de Cantàbria.

Diversos han segut els autors que han tractat l'orige etimològic del nom de Cantàbria (San Isidoro de Sevilla, Julio Caro Barroja, Aureliano Fernàndez Guerra, Joaquín Gonzàlez Echegaray, Adolf Shulten, etc.) Encara que no és segura la seua procedència, la opinió més acceptada pels experts es que deriva de la raïl cant-, d'orige celta o ligur i que vol dir "roca" o "pedra", i el sufixe -abr, freqüent en les regions celtes. De tot açò es deduïx que "càntabre" vindria a significar "poble que habita en les penyes" o "montanyés", en clara referència al territori abrupte i montanyós de Cantàbria.

== Geografia Física ==

== Geografia física ==

La regió té una superfície de 5.321 km2 i les seues costes tenen una llongitut de 165,7 quilómetros. El seu cap més sobreixent es el Cap d'All (Cabo de Ajo en castellà). En la regió existixen tres àmbits geogràfics be diferenciats: La Marina, La Montanya i Camp i els valls del sur pertanyents a les conques del riu Ebre i del Duero. La presència predominant de la montanya i la seua difícil orografia del terreny explica que històricament ademés es coneix a la regió sancera com la Montanya.

La regió té una superfície de 5.321 km2 i les seues costes tenen una llongitut de 165,7 quilómetros. El seu cap més sobreixent es el Cap d'All (Cabo de Ajo en castellà). En la regió existixen tres àmbits geogràfics be diferenciats: La Marina, La Montanya i Camp i els valls del sur pertanyents a les conques del riu Ebre i del Duero. La presència predominant de la montanya i la seua difícil orografia del terreny explica que històricament ademés es coneix a la regió sancera com la Montanya.

=== Relleu ===

=== Relleu ===

Cantàbria és una regió de caràcter [[montanya|montanyós]] i coster i en un important patrimoni natural. El seu enèrgic relleu fa que el 40% de la seua superfície estiga per damunt dels 700 metros d'altitut i un terç d'este en pendents de més del 30% de inclinació. En ella distinguixen dos àrees morfològicament be diferenciades:

Cantàbria és una regió de caràcter [[montanya|montanyós]] i coster i en un important patrimoni natural. El seu enèrgic relleu fa que el 40% de la seua superfície estiga per damunt dels 700 metros d'altitut i un terç d'este en pendents de més del 30% d'inclinació. En ella distinguixen dos àrees morfològicament be diferenciades:

*La Marina. Una franja costera de [[vall|valls]] baixos, amplis i de formes suaus d'uns 10 km d'ample de la qual altitut no sol superar els 500 msnm i que llimita en el mar per mig d'una llínea de rases llitorals, configurant abruptes escalonats que son trencats per la aparició de desembocadures de rius generant [[ria|ries]] i [[plaja|plages]]. En el [[llitoral]] de la regió destaca la baïa de [[Santander]]. Per el sur la marina llimita en la montanya.

*La Marina. Una franja costera de [[vall|valls]] baixos, amplis i de formes suaus d'uns 10 km d'ample de la qual altitut no sol superar els 500 msnm i que llimita en el mar per mig d'una llínea de rases llitorals, configurant abruptes escalonats que són trencats per la aparició de desembocadures de rius generant [[ria|ries]] i [[plaja|plages]]. En el [[llitoral]] de la regió destaca la baïa de [[Santander]]. Per el sur la marina llimita en la montanya.

[[Archiu:1200px-Panoramica Santa Marina Cantabria.jpg|center|thumb|400px|A mesura que nos desplacem cara al sur el relleu suau de La Marina se torna abrupte fins atényer les altes montanyes de la [[Cordillera Cantàbrica]] (image panoràmica)]]

[[Archiu:1200px-Panoramica Santa Marina Cantabria.jpg|center|thumb|400px|A mesura que nos desplacem cara al sur el relleu suau de La Marina se torna abrupte fins atényer les altes montanyes de la [[Cordillera Cantàbrica]] (image panoràmica)]]

Debut a la [[Corrent del Golf]], Cantàbria, al igual que el restant de la regió Cantàbrica, té unes temperatures molt més suaus que les que les corresponderia per la seua latitut, similar a la de Nova Escòcia en [[Norteamèrica]]. La regió està afectada per un clima oceànic humit, en estius calurosos i hiverns no molt frets. Les precipitacions es situen al voltant de 1200 mm anuals en la costa, aumentant els valors en les zones montanyoses fins els 1.600 mm, lo que la situa en la denominada [[Espanya]] humida (o Espanya vert.)

Debut a la [[Corrent del Golf]], Cantàbria, al igual que el restant de la regió Cantàbrica, té unes temperatures molt més suaus que les que les corresponderia per la seua latitut, similar a la de Nova Escòcia en [[Norteamèrica]]. La regió està afectada per un clima oceànic humit, en estius calurosos i hiverns no molt frets. Les precipitacions es situen al voltant de 1200 mm anuals en la costa, aumentant els valors en les zones montanyoses fins els 1.600 mm, lo que la situa en la denominada [[Espanya]] humida (o Espanya vert.)

La temperatura mija es situa al voltant dels 14ºC. La neu es freqüent en les parts altes de Cantàbria entre els mesos de octubre i març. Els mesos més secs son [[juliol]] i [[agost]], encara que no existix sequia pròpiament dita, ya que per una banda sempre existix un mínim de precipitació, i per atra les temperatures no son molt elevades. En algunes zones dels Pics d'[[Europa]] en clima d'alta montanya, per damunt dels 2.500 msnm es mantenen els bancs de neu durant tot l'any.

La temperatura mija es situa al voltant dels 14ºC. La neu es freqüent en les parts altes de Cantàbria entre els mesos d'octubre i març. Els mesos més secs són [[juliol]] i [[agost]], encara que no existix sequia pròpiament dita, ya que per una banda sempre existix un mínim de precipitació, i per atra les temperatures no són molt elevades. En algunes zones dels Pics d'[[Europa]] en clima d'alta montanya, per damunt dels 2.500 msnm es mantenen els bancs de neu durant tot l'any.

No obstant les diferencies entre comarques poden arribar a ser importants. Aixina les més alluntades del llitoral, com Liébana i Camp, presenten un clima mediterràneu continetalisat, el primer cas pel microclima especial de la zona i en el segon per la seua proximitat a la meseta central.

No obstant les diferencies entre comarques poden arribar a ser importants. Aixina les més alluntades del llitoral, com Liébana i Camp, presenten un clima mediterràneu continetalisat, el primer cas pel microclima especial de la zona i en el segon per la seua proximitat a la meseta central.

== Vegetació ==

== Vegetació ==

Les diverses altituts de la regió, que van en poca distància del nivell del mar als 2600 msnm de La Montaña, fent que la diversitat vegetal siga gran i existixca un ampli número de biotopos. Cantàbria té una [[vegetació]] eurosiberiana, dins de la [[província]] Atlàntica. Se caracterisa per tindre [[bosc|boscs]] d'espècies frondoses i [[caducifoli|caducifolies]], com son el [[roure]] i el [[faig]]. No obstant l'acció humana des de temps remots ha favorit la creació de [[past|pasts]], propiciant grans superfícies de pastiçals i praderies que alimenten al ganado [[vacú]].  

Les diverses altituts de la regió, que van en poca distància del nivell del mar als 2600 msnm de La Montaña, fent que la diversitat vegetal siga gran i existixca un ampli número de biotopos. Cantàbria té una [[vegetació]] eurosiberiana, dins de la [[província]] Atlàntica. Se caracterisa per tindre [[bosc|boscs]] d'espècies frondoses i [[caducifoli|caducifolies]], com són el [[roure]] i el [[faig]]. No obstant l'acció humana des de temps remots ha favorit la creació de [[past|pasts]], propiciant grans superfícies de pastiçals i praderies que alimenten al ganado [[vacú]].  

Els [[prat|prats]] de pasts s'intercalen en plantacions d'[[eucaliptus]] ([[Eucalyptus globulus]]) i chicotetes masses de boscs autòctons de roures i faig.

Els [[prat|prats]] de pasts s'intercalen en plantacions d'[[eucaliptus]] ([[Eucalyptus globulus]]) i chicotetes masses de boscs autòctons de roures i faig.

La part meridional de Cantàbria, ya dins de la comarca de Campoo i llimitant en la meseta castellana, es caracterisa per tindre un paisage de transició cara a una vegetació seca, convivint varietats biclimatiques atlàntiques i mediterrànees. La seua diversitat vegetal està propiciada per localisar-se en el llímit del domini biogeogràfic mediterràneu, lo que fa que existixen [[espècie|espècies]] pròpies d'este [[bioclima]], com son la [[carrasca] o el [[alborcer]], localisats en sols calcàreus poc desenrollats i d'escassa humitat.

La part meridional de Cantàbria, ya dins de la comarca de Campoo i llimitant en la meseta castellana, es caracterisa per tindre un païsage de transició cara a una vegetació seca, convivint varietats biclimatiques atlàntiques i mediterrànees. La seua diversitat vegetal està propiciada per localisar-se en el llímit del domini biogeogràfic mediterràneu, lo que fa que existixen [[espècie|espècies]] pròpies d'este [[bioclima]], com són la [[carrasca] o el [[alborcer]], localisats en sols calcàreus poc desenrollats i d'escassa humitat.

[[Image:Relieve karstico-Karst topography.jpg|center|thumb|400px|Image panoràmica de la [[Cordillera Cantàbrica]] (esquerra) i La Marina en la ciutat de [[Santander (Cantàbria)|Santander]] (al fon a la dreta). Alt de Brenas (579 metros). [[Riotuerto]].]]

[[Image:Relieve karstico-Karst topography.jpg|center|thumb|400px|Image panoràmica de la [[Cordillera Cantàbrica]] (esquerra) i La Marina en la ciutat de [[Santander (Cantàbria)|Santander]] (al fon a la dreta). Alt de Brenas (579 metros). [[Riotuerto]].]]

* Els nivells mijos de la Montanya, de 500 a 1100 msnm estan colonisats per boscs monoespecífics de roure ([[quercus robur]] i [[quercus petraea]]) en aquelles ales de montanya en major insolació. En les zones d'ombria i sobre tot a partir dels 800 msnm, destaquen els boscs de [[Fagus sylvatica|faig]] i d'a on sol apareixer el [[Ilex auifolium|grevoler]] que produïx fruts comestibles en época hivernal i que son quasi l'únic sustent per a moltes espècies animals.

* Els nivells mijos de la Montanya, de 500 a 1100 msnm estan colonisats per boscs monoespecífics de roure ([[quercus robur]] i [[quercus petraea]]) en aquelles ales de montanya en major insolació. En les zones d'ombria i sobre tot a partir dels 800 msnm, destaquen els boscs de [[Fagus sylvatica|faig]] i d'a on sol apareixer el [[Ilex auifolium|grevoler]] que produïx fruts comestibles en época hivernal i que són quasi l'únic sustent per a moltes espècies animals.

[[Image:Pico Tordias.jpg|thumb|centre|400px|Brañas o [[pradera]]s de montanya. Al fon s'aprecien les caps dels [[Pics d'Europa]].  

[[Image:Pico Tordias.jpg|thumb|centre|400px|Brañas o [[pradera]]s de montanya. Al fon s'aprecien les caps dels [[Pics d'Europa]].  

Pico Tordías (968 m). [[Arenas de Iguña]].]]

Pico Tordías (968 m). [[Arenas de Iguña]].]]  

 

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}