Canvis

Durant el [[franquisme]] milità en algunes organisacions clandestines [[comunistes]] i [[maoistes]] com [[Bandera Roja]], d'ideologia maoista, i el [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC), d'ideologia comunista i colaborà en revistes i grups artístics ([[Grupo de trama]]) d'[[extrema esquerra]] fins que va moderar les seues posicions a finals dels anys 70, quan va fer un viage a la [[China]] comunista en [[1979]] i va descobrir que la realitat no coincidia en l'ideologia i la moral en la que militava.

Durant el [[franquisme]] milità en algunes organisacions clandestines [[comunistes]] i [[maoistes]] com [[Bandera Roja]], d'ideologia maoista, i el [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC), d'ideologia comunista i colaborà en revistes i grups artístics ([[Grupo de trama]]) d'[[extrema esquerra]] fins que va moderar les seues posicions a finals dels anys 70, quan va fer un viage a la [[China]] comunista en [[1979]] i va descobrir que la realitat no coincidia en l'ideologia i la moral en la que militava.

Ya en la [[Transició]] entrà a militar en el [[Partit Socialiste d'Aragó]] (perteneixent a l'antiga [[Federació de Partits Socialistes]] i fora de l'òrbita del [[PSOE]]), i que tot feya indicar que s'anava a presentar com a primer candidat a les [[eleccions autonòmiques de Catalunya de 1980]] per este partit, pero va rebre l'oposició del [[PSOE]] i del [[Partit Socialiste Andalús]], finalment presentant-se per este últim. El seu discurs se basava en la defensa dels drets llingüístics i culturals de [[Catalunya]] contra l'imposició del [[Idioma català|català]] front al [[Idioma castellà|castellà]] i a favor dels drets cívics i culturals de tots els espanyols inmigrants, al seu juí, insuficientment defenguts pel [[PSC-PSOE]] i [[PCE-PSUC]] (segons ell, influenciats pel nacionalisme català). El [[Partit Socialista Andalús|PSA]] obtingué dos escans en el [[Parlament de Catalunya]].

Ya en la [[Transició]] entrà a militar en el [[Partit Socialiste d'Aragó]] (perteneixent a l'antiga [[Federació de Partits Socialistes]] i fora de l'òrbita del [[PSOE]]), i que tot feya indicar que s'anava a presentar com a primer candidat a les [[eleccions autonòmiques de Catalunya de 1980]] per este partit, pero va rebre l'oposició del [[PSOE]] i del [[Partit Socialiste Andalús]], finalment presentant-se per este últim. El seu discurs se basava en la defensa dels drets llingüístics i culturals de [[Catalunya]] contra l'imposició del [[Idioma català|català]] front al [[Idioma castellà|castellà]] i a favor dels drets cívics i culturals de tots els espanyols inmigrants, al seu juí, insuficientment defenguts pel [[PSC-PSOE]] i [[PCE-PSUC]] (segons ell, influenciats pel nacionalisme català). El [[Partit Socialista Andalús|PSA]] obtingué dos escans en el [[Parlament de Catalunya]], siguent els seus dos parlamentaris els únics que parlaven en castellà de tot el parlament. El fet d'haver-se presentat en la candidatura del [[Partit Socialiste d'Aragó|PSA]], lo va portar a enfrontaments contra [[Alberto Cardín]], director de la revista ''Diwan'', ya que ell sempre havia defengut l'independència política de la revista, provocant aixina que deixara de colaborar en el diari [[El País]] i passara a fer-ho en [[Diario 16]], acompanyat de [[Fernando Sánchez Dragó]]. El diari dirigit per [[Pedro J. Ramírez]] publica el [[25 de giner]] de [[1981]] el [[Manifest dels 2.300]], en favor dels drets llingüístics en [[Catalunya]] entre el castellà i el català.