− | La possessió d'una formació intelectual que incloguera el coneiximent dels clàssics grecs i llatins (posseir una «cultura clàssica») constituïa tradicionalment la prova d'una excelent [[educació]], identificada en lo que es coneixia com a «lletres», «[[humanitats]]» o «humanística». No obstant, la cada volta major separació entre la formació humanística i la [[científica]] a partir del [[sigle XIX]], ha invalidat tal identificació, lo que ha terminat donant lloc, des de mediats del [[sigle XX]], al denominat problema de «[[les dos cultures]]». | + | La possessió d'una formació intelectual que incloguera el coneiximent dels clàssics grecs i llatins (posseir una «cultura clàssica») constituïa tradicionalment la prova d'una excelent [[educació]], identificada en lo que es coneixia com a «lletres», «[[humanitats]]» o «humanística». No obstant, la cada volta major separació entre la formació humanística i la [[científica]] a partir del [[sigle XIX]], ha invalidat tal identificació, lo que ha terminat donant lloc, des de mediats del [[sigle XX]], al denominat problema de «[[les dos cultures]]». |