Canvis

'''Jaume Villanueva i Astengo''' ([[Xàtiva]], [[1765]] - [[Londres]], [[14 de novembre]] de [[1824]]), fon un religiós i historiador [[Valencians|valencià]] de l'[[Ilustració]], germà menut del també historiador [[Joaquín Lorenzo Villanueva]] (1757-1837).

'''Jaume Villanueva i Astengo''' ([[Xàtiva]], [[1765]] - † [[Londres]], [[14 de novembre]] de [[1824]]), fon un religiós, historiador i escritor [[Valencians|valencià]] de l'[[Ilustració]], germà menut del també historiador [[Joaquín Lorenzo Villanueva]] (1757-1837).

== Biografia ==

== Biografia ==

Entre els anys [[1803]] i [[1806]] es varen publicar en Madrit els sis primers toms de cartes baix el nom de Joaquín Lorenzo, el seu germà, que prologà l'obra i va introduir algunes notes en ella. La [[Guerra de l'Independència]] va interrompre el seu treball i Jaume estigué en el seu germà en [[Càdis]], a on este fon diputat i ell redactor del ''Diari de sessions'' fins a [[1813]], lo que li va valdre constants enfrontaments en els realistes; en tornar l'absolutisme es va retirar al Convent de les Magdalenes en Valéncia i es va dedicar a la predicació. Publicà ''Sermón que en las exequias de la reina de España doña Isabel de Braganza.. dijo...'' ([[Valéncia]], [[1819]]). El famós editor lliberal valencià [[Mariano Cabrerizo]] li va encarregar la traducció de l'''Itinerari descriptiu de les províncies d'Espanya'' del francés [[Alexandre de Laborde]].

Entre els anys [[1803]] i [[1806]] es varen publicar en Madrit els sis primers toms de cartes baix el nom de Joaquín Lorenzo, el seu germà, que prologà l'obra i va introduir algunes notes en ella. La [[Guerra de l'Independència]] va interrompre el seu treball i Jaume estigué en el seu germà en [[Càdis]], a on este fon diputat i ell redactor del ''Diari de sessions'' fins a [[1813]], lo que li va valdre constants enfrontaments en els realistes; en tornar l'absolutisme es va retirar al Convent de les Magdalenes en Valéncia i es va dedicar a la predicació. Publicà ''Sermón que en las exequias de la reina de España doña Isabel de Braganza.. dijo...'' ([[Valéncia]], [[1819]]). El famós editor lliberal valencià [[Mariano Cabrerizo]] li va encarregar la traducció de l'''Itinerari descriptiu de les províncies d'Espanya'' del francés [[Alexandre de Laborde]].

En [[1820]] el govern constitucional li va encarregar recomençar els seus treballs i Villanueva es secularisà per a realisar en major llibertat l'obra de la seua vida. Pedro Juan Mallén va donar a l'estampa la ''Notícia del Viage lliterari a les iglésies d'Espanya'', mamprés d'orde del rei, en l'any [[1802]], escrita en [[1814]] ([[Valéncia]], [[1820]]), escrita per ell, i en Valéncia, [[1821]], va publicar els volums VI al X. També en eixe any, el 15 d'abril, les Corts li varen repondre, a petició del seu germà, el diputat Joaquín Lorenzo, en el càrrec de Mestre, per al que havia segut vetat en [[1815]]. En [[1822]] varen nomenar a Joaquín embaixador davant la [[Santa Sèu]] i abdós germans varen marchar cap a [[Itàlia]], pero el Papa no va concedir el plàcet diplomàtic i varen tindre que retornar, encara que no sense visitar abans als seus parents genovesos. En [[1823]] tingué que marchar a l'exili en els demés lliberals de la seua família; en [[Londres]] va freqüentar junt al seu germà la tertúlia del llibrer [[Vicente Salvá]]. Va fundar i va redactar junt a Joaquín i José Canga Argüelles la revista ''Ocios de Españoles emigrados hasta su muerte'', el 14 de novembre de [[1824]] en casa del seu amic Vicente Salvá.  

En l'any [[1820]] el govern constitucional li va encarregar recomençar els seus treballs i Villanueva es secularisà per a realisar en major llibertat l'obra de la seua vida. Pedro Juan Mallén va donar a l'estampa la ''Notícia del Viage lliterari a les iglésies d'Espanya'', mamprés d'orde del rei, en l'any [[1802]], escrita en [[1814]] ([[Valéncia]], [[1820]]), escrita per ell, i en Valéncia, [[1821]], va publicar els volums VI al X. També en eixe any, el 15 d'abril, les Corts li varen repondre, a petició del seu germà, el diputat Joaquín Lorenzo, en el càrrec de Mestre, per al que havia segut vetat en [[1815]]. En [[1822]] varen nomenar a Joaquín embaixador davant la [[Santa Sèu]] i abdós germans varen marchar cap a [[Itàlia]], pero el Papa no va concedir el plàcet diplomàtic i varen tindre que retornar, encara que no sense visitar abans als seus parents genovesos. En [[1823]] tingué que marchar a l'exili en els demés lliberals de la seua família; en [[Londres]] va freqüentar junt al seu germà la tertúlia del llibrer [[Vicente Salvá]]. Va fundar i va redactar junt a Joaquín i José Canga Argüelles la revista ''Ocios de Españoles emigrados hasta su muerte'', el [[14 de novembre]] de [[1824]] en casa del seu amic Vicente Salvá.  

Deixà alguns manuscrits, com ''Memòries cronològiques dels Comtes d'Urgell''. Els restants toms del ''Viage lliterari'' fins al XXII es varen publicar pòstums entre [[1850]] i [[1852]] en fondos aportats pel [[Comissari General de Creuada]], [[Manuel López Santaella]], atenent a la solicitut que en eixe sentit li feu la [[Real Acadèmia de l'Història]]. S'atribuïxen a Jaume les Observaciones del C. Vern... sobre la ''Apología del Altar y del Trono que escribió el Ilmo. Sr. D. Fr. Rafael Vélez, Obispo de Ceuta''.

Deixà alguns manuscrits, com ''Memòries cronològiques dels Comtes d'Urgell''. Els restants toms del ''Viage lliterari'' fins al XXII es varen publicar pòstums entre els anys [[1850]] i [[1852]] en fondos aportats pel [[Comissari General de Creuada]], [[Manuel López Santaella]], atenent a la solicitut que en eixe sentit li feu la [[Real Acadèmia de l'Història]]. S'atribuïxen a Jaume les Observaciones del C. Vern... sobre la ''Apología del Altar y del Trono que escribió el Ilmo. Sr. D. Fr. Rafael Vélez, Obispo de Ceuta''.

 

 

 

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==