Canvis

'''Taulellet''', de l'aràbic الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), es una peça de [[ceràmica]] de poc grossor, generalment quadrada, en la qual una de les cares es vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet es generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'[[arquitectura]] en revestiment de superficies interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat.

'''Taulellet''', de l'[[àrap|aràbic]] الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de [[ceràmica]] de poc grossor, més chicotet que el [[taulell]], generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'[[arquitectura]] en revestiment de superfícies interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat.

El [[Regne de Valencia]] ha segut un important centre productiu de taulellets al llarc de la historia. Escomençant per [[Manises]], en época medieval (s. XIV-XV), i a partir del [[segle XIX]] a [[Onda]] i [[l'Alcora]]. Des de a mijans del [[segle XX]] atres localitats com ara [[Vila-real]], [[Castelló]], [[Almassora]], [[Sant Joan de Moró]] i [[Nules]], junt a [[Onda]] i [[l'Alcora]], fabriquen gran quantitat de taulellets. De fet, la comarca de [[La Plana]] és la segona regió taulellera del món, després de la comarca de [[Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia]], a l'[[Emilia-Romagna]] ([[Itàlia]]). En l'actualitat [[Vila-real]], [[l'Alcora]], [[Onda]] i [[Sassuolo]] ([[Mòdena]]) són els municipis en més producció mundial de taulellets.

* [[Atobó]]

* [[Rajola]]

* [[Taulell]]

 

* Bonet Correa, Antonio (1983). Historia de las Artes Aplicadas e Industriales (2008 edición). Cátedra. pp. 590-1. ISBN 978-84-376-0373-5.

* [https://www.traditionalbuilding.com/product-report/ceramic-tile-history «Ceramic Tile History». Traditional Building]

* Lajo Pérez, Rosina (1990). Léxico de arte. Madrid - España: Akal. p. 10. ISBN 978-84-460-0924-5

* [https://ceres.mcu.es/pages/ResultSearch?txtSimpleSearch=Azulejo&simpleSearch=0&hipertextSearch=1&search=simpleSelection&MuseumsSearch=MNC%7C&MuseumsRolSearch=30&  «[[Palau Marqués de Dosaigües|Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias González Martí]]»]

* Pérez Guillén, Inocencio. Universitat de Valéncia, ed. Las azulejerías de La Habana. Valéncia. ISBN 9788437094229

* Perla, Antonio (1988). Cerámica aplicada en la arquitectura madrileña. Madrid: Comunidad de Madrid. pp. 25-32. ISBN 8445100270

* Rejón de Silva, Diego Antonio. Diccionario de las Nobles Artes. 1788. p. 8. Edición del COAM en 1995

 

* Araguas, Philippe. Brique et architecture dans l'Espagne médiévale (Biblioteca de la Casa de Velázquez, 2), Madrid, 2003

* Caro Bellido, Antonio (2008). Diccionario de términos cerámicos y de alfarería. Cádiz: Agrija Ediciones. ISBN 84-96191-07-9

* Fleming, John (1987). Hugh Honour, ed. Diccionario de las artes decorativas. Madrid: Alianza Editorial. ISBN 9788420652221

* Padilla Montoya, Carmen; Equipo Staff; Cabrera Bonet, Paloma; Maicas Ramos, Ruth. (2002). Diccionario de materiales cerámicos. Madrid. Subdirección General de Museos. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones. ISBN 8436936388

 

 

[[Categoria:Art Valencià]]

[[Categoria:Arquitectura valenciana]]