Diferència entre les revisions de "Catedral de Sogorp"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''Catedral de Sogorp''' o la '''Catedral basílica de Sogorp''' (en castellà, ''Segorbe'') està situada en la població valenciana de Sogorp, en la co…»)
 
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
La '''Catedral de Sogorp''' o la '''Catedral basílica de Sogorp''' (en castellà, ''Segorbe'') està situada en la població valenciana de [[Sogorp]], en la comarca de [[L'Alt Palància]], s'inicià la seua construcció en el [[sigle XIII]], adossada a la muralla en estil gòtic valencià de la que a penes queden alguns restants en la frontera oest, voltes de creuria amagades en algunes capelles, els murs mestres, el torreó de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. És destacable el claustre en estil gòtic valencià, de planta trapezoidal, obligat per l'irregularitat de la muralla a la que s'adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea.
+
[[Archiu:Segorbe Cathedral 2022 - north façade 2.jpg|300px|thumb|Catedral de Sogorp en la seua frontera nort.]]
 +
La '''Catedral de Sogorp''' o la '''Catedral basílica de Sogorp''' (en [[castellà]], ''Segorbe'') està situada en la població valenciana de [[Sogorp]], en la comarca de [[L'Alt Palància]].
  
−
(Secció per completar)
+
== Història ==
 +
 
 +
S'inicià la seua construcció en el [[sigle XIII]], adossada a la muralla en estil [[gòtic valencià]] de la que a penes queden alguns restants en la frontera oest, voltes de creuria amagades en algunes capelles, els murs mestres, el torreó de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. És destacable el claustre en estil gòtic valencià, de planta trapezoidal, obligat per l'irregularitat de la muralla a la que s'adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea.
 +
 
 +
== El temple catedralici ==
 +
 
 +
Fon començat a construir-se en el sigle XIII. És d'una sola nau, sense travessia ni cúpula, en capelles entre els contraforts i capçalera huitavada.
 +
 
 +
Es tenen notícies de l'actuació d'un mestre nomenat Juan de Burgos en el [[sigle XV]]. La construcció migeval fon consagrada en l'any [[1534]].
 +
 
 +
Entre els anys [[1791]] i [[1795]] el temple fon revestit i renovat pels mestres d'obres Francisco Marzo i Mariano Llisterri, seguint el disseny creat de l'arquitecte Vicente Gascó Masot. El resultat va supondre la pràctica ocultació de tota l'obra gòtica. S'engrandix el cor per mig de l'eliminació d'un dels arcs, es derriba la [[volta]] i s'amplia el presbiteri a costa d'algunes edificacions anexes. Només a l'exterior pot vore's de la fàbrica antiga, algun mur i contraforts recreixuts. Les voltes de creueria de les capelles laterals es mantenen amagades, sobre el revestiment neoclàssic. En tot, l'intervenció de Gascó, encara que destructiva per a l'obra gòtica, va supondre la creació d'una de les millors arquitectures classicistes del territori valencià i també espanyol.
 +
 
 +
== La torre campanar ==
 +
 
 +
Està formada per una canya trapezoidal en núcleu massiç, escala de quatre trams, per a passar posteriorment a una escala de caragol desplaçada al cantó més agut i aixina lliberar espai per a les campanes. Els trams es cobrixen en voltes de canó. La disposició és sumament primitiva i recorda la tipologia de minarets musulmans i torres romàniques. La torre campanar fon recreixcuda en un cos suplementari (i un templet) en els [[Sigle XVI|sigles XVI]] i [[Sigle XVII|XVII]].
 +
 
 +
== El claustre ==
 +
 
 +
El claustre és de planta trapezoidal i consta de dos pisos. L'inferior pel seu moluraje mostra haver segut construït en els sigles XIV i XV. El superior (molt renovat despuix de l'última [[Guerra civil espanyola|guerra civil]]) és obra molt de finals del sigle XV o començaments del sigle XVI. El claustre conserva una magnífica colecció de reixes migevals.
 +
 
 +
El museu de la Catedral de Sogorp té una valiosíssima colecció artística, principalment de pintura religiosa dels sigles XIV a XVI.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Sogorp]]
 +
* [[Museu de la Catedral de Sogorp]]
 +
* [[Diòcesis de Sogorp-Castelló]]
 +
* [[Concatedral de Santa Maria de Castelló]]
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
* {{commonscat|Segorbe Cathedral}}
 +
* [http://www.catedraldesegorbe.es/ Página web oficial de la catedral de Sogorp]
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Catedral_bas%C3%ADlica_de_Segorbe Catedral de Sogorp en Wikipedia]
  
−
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Catedral_bas%C3%ADlica_de_Segorbe Catedral de Sogorp en Wikipedia]
+
[[Categoria:Catedrals]]
 +
[[Categoria:Religió]]
 +
[[Categoria:Arquitectura]]
 +
[[Categoria:Arquitectura de la província de Castelló]]
 +
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
 +
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Sogorp]]

Última revisió del 18:03 21 abr 2024

Catedral de Sogorp en la seua frontera nort.

La Catedral de Sogorp o la Catedral basílica de Sogorp (en castellà, Segorbe) està situada en la població valenciana de Sogorp, en la comarca de L'Alt Palància.

Història[editar | editar còdic]

S'inicià la seua construcció en el sigle XIII, adossada a la muralla en estil gòtic valencià de la que a penes queden alguns restants en la frontera oest, voltes de creuria amagades en algunes capelles, els murs mestres, el torreó de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. És destacable el claustre en estil gòtic valencià, de planta trapezoidal, obligat per l'irregularitat de la muralla a la que s'adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea.

El temple catedralici[editar | editar còdic]

Fon començat a construir-se en el sigle XIII. És d'una sola nau, sense travessia ni cúpula, en capelles entre els contraforts i capçalera huitavada.

Es tenen notícies de l'actuació d'un mestre nomenat Juan de Burgos en el sigle XV. La construcció migeval fon consagrada en l'any 1534.

Entre els anys 1791 i 1795 el temple fon revestit i renovat pels mestres d'obres Francisco Marzo i Mariano Llisterri, seguint el disseny creat de l'arquitecte Vicente Gascó Masot. El resultat va supondre la pràctica ocultació de tota l'obra gòtica. S'engrandix el cor per mig de l'eliminació d'un dels arcs, es derriba la volta i s'amplia el presbiteri a costa d'algunes edificacions anexes. Només a l'exterior pot vore's de la fàbrica antiga, algun mur i contraforts recreixuts. Les voltes de creueria de les capelles laterals es mantenen amagades, sobre el revestiment neoclàssic. En tot, l'intervenció de Gascó, encara que destructiva per a l'obra gòtica, va supondre la creació d'una de les millors arquitectures classicistes del territori valencià i també espanyol.

La torre campanar[editar | editar còdic]

Està formada per una canya trapezoidal en núcleu massiç, escala de quatre trams, per a passar posteriorment a una escala de caragol desplaçada al cantó més agut i aixina lliberar espai per a les campanes. Els trams es cobrixen en voltes de canó. La disposició és sumament primitiva i recorda la tipologia de minarets musulmans i torres romàniques. La torre campanar fon recreixcuda en un cos suplementari (i un templet) en els sigles XVI i XVII.

El claustre[editar | editar còdic]

El claustre és de planta trapezoidal i consta de dos pisos. L'inferior pel seu moluraje mostra haver segut construït en els sigles XIV i XV. El superior (molt renovat despuix de l'última guerra civil) és obra molt de finals del sigle XV o començaments del sigle XVI. El claustre conserva una magnífica colecció de reixes migevals.

El museu de la Catedral de Sogorp té una valiosíssima colecció artística, principalment de pintura religiosa dels sigles XIV a XVI.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Catedral_de_Sogorp&oldid=312301»