La Seu (barri de Valéncia)

La Seu és el barri més antic de la ciutat de Valéncia i u dels que componen el districte de Ciutat Vella de Valéncia. El 2007 tenia una població de 2.789 habitants. El 1981 en sumava 3.758, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tota el districte en els últims anys, tot i que de 2003 cap ací s'ha frenat la despoblació i fins i tot s'ha recuperat llaugerament, gràcies al procés de rehabilitació i reconstrucció d'este sector de la ciutat.

Història

Rep el nom de la Seu, perque la Catedral de València es troba al bell mig del barri. La plaça de la Mare de Deu, també nomenada de la Seu és el centre del barri, i centre polític i espiritual de tota Valéncia. El barri conta en quasi 2.150 anys d'història, per tal com naixqué l'any 138 abans de Crist, en la mateixa fundació romana de València. Si be algunes fonts parlen d'una antiga ciutat ibera abans de l'arribà dels romans, pero lo cert es que actualment no tenim cap proba fora d'alguns escrits i hipòtesis.

El barri de la Seu fon el cor de l'Valentia republicana i de l' imperial i també ho fon de Balansiya. Des de la fundació del Regne cristià de Valéncia (1238) i fins a la divisió provincial (1833-34), el barri de la Seu ha segut el centre administratiu del Regne i ciutat de Valéncia, i encara hui ho continua sent després que en 1982 s'aprovara l'Estatut d'Autonomia de Valéncia, i se recuperaren algunes institucions forals (Generalitat i Corts Valencianes), ya que tant el Palau de la Generalitat com el Palau dels Borja o de Benicarló (seu de les Corts Valencianes) se troben en este barri, que també alberga la Seu de Valéncia, centre de l'archidiòcesis valentina. En la Seu també se troben el Palau de la Balia, seu de la Diputació de València, i alguns dels principals monuments de la ciutat. Ademés, es una de les principals zones d'oci nocturn al voltant del carrer de Cavallers i la plaça de la Mare de Deu.

Llímits

El barri de la Seu correspon en la seua totalitat a l'antiga Valentia imperial (s. II dC), i formava part íntegrament de la Balansiya musulmana, mentrimentres que els barris del Carme, el Mercat, Sant Francesc i la Xerea només s'incloïen parcialment dins la València islàmica). Això explica la trama urbana llaberíntica d'este barri, hereu en bona part del traçat musulmà.

En l'actualitat i, des del punt de vista administratiu, el llímit del barri de la Seu comença en la plaça dels Furs (darrere de les Torres de Serrans) i va cap al sur pel carrer de Serrans, fins al carrer de la Concòrdia, a on gira a la dreta i després de seguida a l'esquerra pel dels Borja, fins arribar al carrer de Cavallers, que seguix fins al carrer de l'Abadia de sant Nicolau, on torna a l'esquerra fins a les places de Sant Nicolau i del Forn de sant Nicolau. Després gira a l'esquerra per Cadirers, Puríssima i Corregeria, girant a la dreta per Assaonadors, Sabateria dels Chiquets i plaça de Lope de Vega, a on gira a l'esquerra pel carrer de la Capelleria fins a la plaça de la Reina i el carrer de la Pau, allí a l'esquerra per Castellvins i Avellanes, Venerables, Tossalet i Trinitaris fins a la plaça del poeta Llorente, a on gira a l'esquerra per vora riu per Pintor López i Comte de Trenor, fins trobar de nou les torres de Serrans.

Monuments

Inclou alguns dels monuments més interessants de la ciutat, com ara:

• La Seu de Valéncia (s.XIII-XVIII)
• La Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats (s. XVII)
• Les ruïnes arqueològiques de l'Almoina (romanes, visigòtiques i musulmanes)
• L'Almodí (Antic almagasén del gra) (s.XVI)
• Iglésia de Santa Caterina (s. XIII-XVIII)
• Iglésia de Sant Nicolau (s. XIII-XVIII)
• Iglésia del Salvador (S.XIII-XVIII)
• Palau de la Generalitat (s. XV-XVI i XX)
• Palau dels Català de Valeriola.
• Palau de la Ballia (Diputació de Valéncia)
• Palau dels Scala (Diputació de Valéncia)
• Palau dels Borja o de Benicarló (seu de les Corts Valencianes)
• Palau del Marqués de Campo (Museu de la Ciutat)

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/La Seu (barri de València) de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.