Canvis

'''Lluís Despuig''' ([[Xàtiva]], c. [[1410]] - [[Valéncia]], [[3 d'octubre]] [[1482]]) va ser un noble [[Comunitat Valenciana|valencià]], oriunt de [[Xàtiva]], que va alcançar el càrrec de [[Orde de Montesa|Maestre de l'Orde de Montesa]] i va collir una extensa llabor al servici dels reis de la [[Corona d'Aragó]].

'''Lluís Despuig''' ([[Xàtiva]], c. [[1410]] - † [[Valéncia]], [[3 d'octubre]] [[1482]]) va ser un noble [[Comunitat Valenciana|valencià]], oriunt de [[Xàtiva]], que va alcançar el càrrec de [[Orde de Montesa|Maestre de l'Orde de Montesa]] i va collir una extensa llabor al servici dels reis de la [[Corona d'Aragó]].

Pertanyent a les files de la baixa noblea, Lluís Despuig és fill d'un oficial real, [[Bernat Despuig]], ball de Xàtiva. Des de jove es vinculà a [[Orde de Santa María de Montesa|l'Orde de Santa María de Montesa]] a on fa carrera i ostenta diferents càrrecs com els de [[Alferes]], [[Comendador]] de Perputxent i Clavero, fins que alcança la dignitat maestral en l'any [[1453]]. Al mateix temps, el cavaller [[Xàtiva|xativi]] entra a formar part de la Cort [[Alfons V El Magnànim|d'Alfons V el Magnànim]], gràcies als llaços de fidelitat que unixen als [[Familia Despuig|Despuig]] i la branca aragonesa dels [[Familia Trastámara|Trastámara]]. A partir d'ací, va a servir fidelment a la [[Corona d'Aragó]] durant 51 anys ([[1431]]-[[1482]]) i tres regnats diferents ([[Alfons V]], [[Juan II]] i [[Fernando el Catòlic]]).

Pertanyent a les files de la baixa noblea, Lluís Despuig és fill d'un oficial real, [[Bernat Despuig]], ball de Xàtiva. Des de jove es vinculà a [[Orde de Santa María de Montesa|l'Orde de Santa María de Montesa]] a on fa carrera i ostenta diferents càrrecs com els de [[Alferes]], [[Comendador]] de Perputxent i Clavero, fins que alcança la dignitat maestral en l'any [[1453]]. Al mateix temps, el cavaller [[Xàtiva|xativi]] entra a formar part de la Cort [[Alfons V El Magnànim|d'Alfons V el Magnànim]], gràcies als llaços de fidelitat que unixen als [[Familia Despuig|Despuig]] i la branca aragonesa dels [[Familia Trastámara|Trastámara]]. A partir d'ací, va a servir fidelment a la [[Corona d'Aragó]] durant 51 anys ([[1431]]-[[1482]]) i tres regnats diferents ([[Alfons V]], [[Juan II]] i [[Fernando el Catòlic]]).

La seua etapa de joventut està marcada per dos circumstàncies: la vinculació a l'[[Orde de Montesa|Orde de Montesa]] i el seu ingrés en la [[Cort Real]].

La seua etapa de joventut està marcada per dos circumstàncies: la vinculació a l'[[Orde de Montesa|Orde de Montesa]] i el seu ingrés en la [[Cort Real]].

Comença la seua carrera com a cavaller de Montesa prenent l'hàbit de mans del maestre frey [[Romeu de Corbera]] ([[1410]]-[[1445]]). No hi ha molta informació sobre el seu paper dins de l'orde en estos primers anys de formació, únicament el seu nomenament com a alferes en l'any [[1430]]. Un càrrec més simbòlic que productiu que comportava ser l'encarregat de portar l'estandart de la milícia quan esta participava en un litigi armat. Posteriorment continuaria escalant dins de la jerarquia interna montesiana rebent el càrrec de ''Comendador de [[Perputxent]]''.

Comença la seua carrera com a cavaller de Montesa prenent l'hàbit de mans del maestre frey [[Romeu de Corbera]] ([[1410]] - † [[1445]]). No hi ha molta informació sobre el seu paper dins de l'orde en estos primers anys de formació, únicament el seu nomenament com a alferes en l'any [[1430]]. Un càrrec més simbòlic que productiu que comportava ser l'encarregat de portar l'estandart de la milícia quan esta participava en un litigi armat. Posteriorment continuaria escalant dins de la jerarquia interna montesiana rebent el càrrec de ''Comendador de [[Perputxent]]''.

L'atre fet que caracterisa els primers anys de Lluís Despuig és el seu ingrés en la Cort [[Alfons el Magnànim|d'Alfons el Magnànim]]. En l'any [[1431]] entra a prestar servicis com lloctinent de senyaler, un dels oficis cortesans denominats menors, que li obri la via per a promocionar-se al servici de la monarquia. La raó d'este ingrés en la Cort l'explica J.L. Ortega Pérez en els següents térmens:

L'atre fet que caracterisa els primers anys de Lluís Despuig és el seu ingrés en la Cort [[Alfons el Magnànim|d'Alfons el Magnànim]]. En l'any [[1431]] entra a prestar servicis com lloctinent de senyaler, un dels oficis cortesans denominats menors, que li obri la via per a promocionar-se al servici de la monarquia. La raó d'este ingrés en la Cort l'explica J.L. Ortega Pérez en els següents térmens:

És sobretot durant l'any [[1441]] quan va a mostrar una major activitat, tant en la campanya d'estiu com en la d'autumne. Campanyes que són definitives per a la victòria real sobre les tropes de [[Renat I|Renat d'Anjou]]. En la primera d'elles, el rei partix cap al noroest de Nàpols al front del gros de l'eixèrcit. L'objectiu: capturar varis castells i possessions de [[Francesco Sforza]] mentres en la capital el restant de les seues tropes mantenien el sege. En dita expedició Lluís Despuig dirigix un grup de 12 combatents a cavall baix el ranc de [[capità]], i en un moment determinat, se li presenta una oportunitat de destacar: [[Batalla de Biccari|la batalla de Biccari]], en la [[Apulia]], a on el montesí es colocà al front de les tropes reals per a comandar l'assalt a la ciutat. Sobre este acontenyiment existix una narració molt completa dels fets aportada per [[José Ametller i Vinyas]]:

És sobretot durant l'any [[1441]] quan va a mostrar una major activitat, tant en la campanya d'estiu com en la d'autumne. Campanyes que són definitives per a la victòria real sobre les tropes de [[Renat I|Renat d'Anjou]]. En la primera d'elles, el rei partix cap al noroest de Nàpols al front del gros de l'eixèrcit. L'objectiu: capturar varis castells i possessions de [[Francesco Sforza]] mentres en la capital el restant de les seues tropes mantenien el sege. En dita expedició Lluís Despuig dirigix un grup de 12 combatents a cavall baix el ranc de [[capità]], i en un moment determinat, se li presenta una oportunitat de destacar: [[Batalla de Biccari|la batalla de Biccari]], en la [[Apulia]], a on el montesí es colocà al front de les tropes reals per a comandar l'assalt a la ciutat. Sobre este acontenyiment existix una narració molt completa dels fets aportada per [[José Ametller i Vinyas]]:

''Un dels cavallers més principals del [[Regne de Valéncia]] cridat Luis Podius (Despuig) maestre de l'orde de Montesa, home de gran estatura, ànim i força, encara que era atacat en tota classe de proyectils, es va voler mantindre ferm i no abandonar el lloc a que havia aplegat; *empero acodint cap a aquella part major número d'enemics, li varen agarrar i li varen tirar al fos. No per açò es va voler donar per vençut, sino que alçant-se en la major audàcia, en una obrir i tancar d'ulls, va tornar a ocupar el lloc d'a on se li havia tirat. Era est una rampa o pendent molt violenta i era dificilísim poder-se tindre en peu en lo més alt d'ella. ¿ Qué significava tal dificultat per a un home tan animos ? Va manar als companyers d'armes que estaven més prop que li *apuntalasen i sostingueren en les piques i partesanas. En eixa disposició va tornar a batre's braument desafiant en l'espasa i en la llança als defensors de la plaça. Mentres heroicament es conduïa va rebre una estocada i en ella una ferida baix de l'ull dret; pero ni encara lastimado d'esta manera va desistir de la baralla. Entretant un llunt d'allí s'estava socavant el mur i com caiguera ràpidament en mig de l'expectació general, va agarrar de sorpresa a alguns d'els que anaven a l'assalt. Llavors per aquella brecha es va efectuar una irrupció dels nostres dins de la plaça, trencant als seus habitants que no retrocediren en la defensa. Pres el lloc, es va permetre el saqueig als soldats...''

''Un dels cavallers més principals del [[Regne de Valéncia]] nomenat Luis Podius (Despuig) maestre de l'orde de Montesa, home de gran estatura, ànim i força, encara que era atacat en tota classe de proyectils, es va voler mantindre ferm i no abandonar el lloc a que havia aplegat; *empero acodint cap a aquella part major número d'enemics, li varen agarrar i li varen tirar al fos. No per açò es va voler donar per vençut, sino que alçant-se en la major audàcia, en una obrir i tancar d'ulls, va tornar a ocupar el lloc d'a on se li havia tirat. Era est una rampa o pendent molt violenta i era dificilísim poder-se tindre en peu en lo més alt d'ella. ¿ Qué significava tal dificultat per a un home tan animos ? Va manar als companyers d'armes que estaven més prop que li *apuntalasen i sostingueren en les piques i partesanas. En eixa disposició va tornar a batre's braument desafiant en l'espasa i en la llança als defensors de la plaça. Mentres heroicament es conduïa va rebre una estocada i en ella una ferida baix de l'ull dret; pero ni encara lastimado d'esta manera va desistir de la baralla. Entretant un llunt d'allí s'estava socavant el mur i com caiguera ràpidament en mig de l'expectació general, va agarrar de sorpresa a alguns d'els que anaven a l'assalt. Llavors per aquella brecha es va efectuar una irrupció dels nostres dins de la plaça, trencant als seus habitants que no retrocediren en la defensa. Pres el lloc, es va permetre el saqueig als soldats...''

La [[Batalla de Biccari|pren de Biccari]] generaria un gran prestigi a Lluís Despuig, que passaria a tindre un lloc privilegiat dins de la disciplina castrense de l'eixèrcit aragonés.

La [[Batalla de Biccari|pren de Biccari]] generaria un gran prestigi a Lluís Despuig, que passaria a tindre un lloc privilegiat dins de la disciplina castrense de l'eixèrcit aragonés.

Entre els anys [[1443]] i [[1446]], [[Alfons V]] li confia vàries embaixades davant el rei de [[Castella]] per a tractar de solucionar els problemes entre este i els infants d'Aragó, germans d'Alfonso. També per estes mateixes dates, Lluís Despuig és nomenat clavero de [[Orde de Montesa|l'Orde de Montesa]], càrrec que no aplegarà a eixercir massa lloc que els seus requeriments polítics li faran delegar les seues funcions en el subclavero de l'orde. No obstant, sí que li aportarà un valor nominal, ya que la documentació comença a referir-se a Despuig contínuament com el clavero de [[Montesa]].

Entre els anys [[1443]] i [[1446]], [[Alfons V]] li confia vàries embaixades davant el rei de [[Castella]] per a tractar de solucionar els problemes entre este i els infants d'Aragó, germans d'Alfonso. També per estes mateixes dates, Lluís Despuig és nomenat clavero de [[Orde de Montesa|l'Orde de Montesa]], càrrec que no aplegarà a eixercir massa lloc que els seus requeriments polítics li faran delegar les seues funcions en el subclavero de l'orde. No obstant, sí que li aportarà un valor nominal, ya que la documentació comença a referir-se a Despuig contínuament com el clavero de [[Montesa]].

En l'any [[1447]] li va a ser encomanada lo que A. Javierre Mur definix com un dels més importants negocis diplomàtics que registra la Cancelleria [[Alfons V d'Aragó|d'Alfons V d'Aragó]]​. El [[Ducat de Milà|duc de Milà]], [[Felipe María Visconti]], no havent engendrat fills varons a els que transmetre les seues possessions, decidix cedir al rei d'Aragó tots els seus dominis i el seu títul ducal en testament. Per a transmetre la seua disposició i portar a terme les negociacions pertinents, l'envellit duc va demanar al monarca aragonés que li enviara una persona de la seua major confiança per a tractar assunts privats i transcendentals. Una persona en la que poguera conversar i tractar determinades qüestions com si fora el rei en persona. En este moment entra en escena el clavero de Montesa, que és elegit per [[Alfons V]] per a dirigir-se a [[Milà]] i parlar en el duc. Una volta comunicades les seues intencions, i enterat el monarca aragonés d'elles, Lluís Despuig rep plena potestat per a rebre els estats milanesos de [[Felipe María Visconti]] en nom [[Alfons V|d'Alfonso V]] i prendre en possessió vàries de les fortalees. Pero finalment la mort del duc mesos despuix acabaria frustrant les negociacions.

En l'any [[1447]] li va a ser encomanada lo que A. Javierre Mur definix com un dels més importants negocis diplomàtics que registra la Cancelleria [[Alfons V d'Aragó|d'Alfons V d'Aragó]]​. El [[Ducat de Milà|duc de Milà]], [[Felipe María Visconti]], no havent engendrat fills varons als que transmetre les seues possessions, decidix cedir al rei d'Aragó tots els seus dominis i el seu títul ducal en testament. Per a transmetre la seua disposició i portar a terme les negociacions pertinents, l'envellit duc va demanar al monarca aragonés que li enviara una persona de la seua major confiança per a tractar assunts privats i transcendentals. Una persona en la que poguera conversar i tractar determinades qüestions com si fora el rei en persona. En este moment entra en escena el clavero de Montesa, que és elegit per [[Alfons V]] per a dirigir-se a [[Milà]] i parlar en el duc. Una volta comunicades les seues intencions, i enterat el monarca aragonés d'elles, Lluís Despuig rep plena potestat per a rebre els estats milanesos de [[Felipe María Visconti]] en nom [[Alfons V|d'Alfonso V]] i prendre en possessió vàries de les fortalees. Pero finalment la mort del duc mesos despuix acabaria frustrant les negociacions.

Entre els anys [[1448]] i [[1453]] Lluís Despuig seguix eixercitant diferents llabors al servici del Magnànim: negociacions en la Comunitat de Milà i el seu representant la moradura de Aquileya, direcció militar de tropes en el nort [[Itàlia|d'Itàlia]], prestació d'homenages i jurament de fidelitat de nobles, negociacions en la [[República de Venècia]], etc.

Entre els anys [[1448]] i [[1453]] Lluís Despuig seguix eixercitant diferents llabors al servici del Magnànim: negociacions en la Comunitat de Milà i el seu representant la moradura de Aquileya, direcció militar de tropes en el nort [[Itàlia|d'Itàlia]], prestació d'homenages i jurament de fidelitat de nobles, negociacions en la [[República de Venècia]], etc.

=== Temps de Juan II i Fernando II ([[1458]]-[[1482]]) ===

=== Temps de Juan II i Fernando II ([[1458]]-[[1482]]) ===

Quan [[Alfons el Magnànim]] mor en 1458 i el [[Regne de Nàpols]] queda segregat de la [[Corona d'Aragó]], Lluís Despuig retorna a la [[Península Ibèrica]] i seguix prestant servicis al solio que ara ocupa [[Juan II]], germà del fallit rei. Els seus anys en [[Itàlia]] li faran postular-se inicialment com a especialiste i assessor de Juan en els assunts d'aquelles terres, pero des de pronte els seus grans dotes com a diplomàtic i la seua gran jerarquia dins de l'eixèrcit aragonés li reafirmaran en la posició que antany el rei Alfons li otorgara per mèrits propis.

Quan [[Alfons el Magnànim]] mor en 1458 i el [[Regne de Nàpols]] queda segregat de la [[Corona d'Aragó]], Lluís Despuig retorna a la [[Península Ibèrica]] i seguix prestant servicis al solio que ara ocupa [[Juan II]], germà del fallit rei. Els seus anys en [[Itàlia]] li faran postular-se inicialment com a especialiste i assessor de Juan en els assunts d'aquelles terres, pero des de pronte els seus grans dotes com a diplomàtic i la seua gran jerarquia dins de l'eixèrcit aragonés li reafirmaran en la posició que antany el rei Anfós li otorgara per mèrits propis.

A partir de llavors, el nom de frey Lluís Despuig va unit a totes les efemérides del regnat de [[Juan II]]: la discòrdia en el [[Carlos de Viana|príncip Carlos]], la sublevació catalana, les negociacions en [[Lluís XI de França]] o els enfrontaments en el [[Condestable de Portugal|condestable de Portugal]] i el [[duc d'Anjou]].​ Encara que és provablement la seua actuació en la [[Guerra Civil Catalana]] la més coneguda, sobretot pel succés de la [[Força de Girona]], a on conseguix defendre la fortalea del sege al que l'havia somés el [[Hug Roger III de Pallars Sobirá|Comte Hugo Roger de Pallars]]. Una fortalea a on es trobaven en eixe moment la reina donya [[Juana Enríquez]] i el príncip Fernando, futur [[Fernando II d'Aragó]], en 10 anys.

A partir de llavors, el nom de frey Lluís Despuig va unit a totes les efemérides del regnat de [[Juan II]]: la discòrdia en el [[Carlos de Viana|príncip Carlos]], la sublevació catalana, les negociacions en [[Lluís XI de França]] o els enfrontaments en el [[Condestable de Portugal|condestable de Portugal]] i el [[duc d'Anjou]].​ Encara que és provablement la seua actuació en la [[Guerra Civil Catalana]] la més coneguda, sobretot pel succés de la [[Força de Girona]], a on conseguix defendre la fortalea del sege al que l'havia somés el [[Hug Roger III de Pallars Sobirá|Comte Hugo Roger de Pallars]]. Una fortalea a on es trobaven en eixe moment la reina donya [[Juana Enríquez]] i el príncip Fernando, futur [[Fernando II d'Aragó]], en 10 anys.

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

*Javierre Mur, Áurea (1945). Privilegios reales de la Orden de Montesa en la Edad Media: catálogo de la serie existente enn el AHN. Madrid.

* Javierre Mur, Áurea (1945). Privilegios reales de la Orden de Montesa en la Edad Media: catálogo de la série existente enn el AHN. Madrid.

*Javierre Mur, Áurea (1956). «Aportación documental a las relaciones entre Alfonso V de Aragón y el Ducado de Milán». IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón 1: 95-112.

* Javierre Mur, Áurea (1956). «Aportación documental a las relaciones entre Alfonso V de Aragón y el Ducado de Milán». IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón 1: 95-112.

*Sáiz Serrano, Jorge (2008). Caballeros del rey. Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo. Valencia: Universidad de Valencia.

* Sáiz Serrano, Jorge (2008). Caballeros del rey. Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo. Valencia: Universidad de Valencia.

*Ortega Pérez, José Leandro (2018). «Un modelo de promoción social nobiliario al abrigo de la monarquía: frey Lluís Despuig, maestre de Montesa». Actas del Congreso Internacionl por el VII Centenario de la fundación de la *Orden de Santa María de Montesa y San Jorge de Alfama. Historia y Patrimonio (Valencia-Montesa, 24-27 de octubre de 2017) ((en prensa)).

* Ortega Pérez, José Leandro (2018). «Un modelo de promoción social nobiliario al abrigo de la monarquía: frey Lluís Despuig, maestre de Montesa». Actas del Congreso Internacionl por el VII Centenario de la fundación de la *Orden de Santa María de Montesa y San Jorge de Alfama. Historia y Patrimonio (Valencia-Montesa, 24-27 d'octubre de 2017) ((en prensa)).

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Xativins]]

[[Categoria:Xativins]]

[[Categoria:Militars]]

[[Categoria:Militars]]

[[Categoria:Orde de Montesa]]

[[Categoria:Orde de Montesa]]