23 709
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 32:
Llínea 32: − + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + Llínea 42:
Llínea 64: + +
→Controvèrsia
Este convenciment que mostra en la frase: «açò és un desastre ya, i és de témer que ho siga pavorós en poc de temps» com va pronosticar en la mateixa carta de Pascual Cervera i Topete a l'Excm. Sr. D. [[Segismundo Bermejo]], des de Sant Vicent de Cap Vert el 22/04/1898, li dugué a esquivar a l'enemic que havia partit cap a [[Puerto Rico]] i eludint l'encontre i el combat va poder burlar el bloqueig al que tres formacions navals nortamericanes havien somés a les dos Antilles espanyoles.
Este convenciment que mostra en la frase: «açò és un desastre ya, i és de témer que ho siga pavorós en poc de temps» com va pronosticar en la mateixa carta de Pascual Cervera i Topete a l'Excm. Sr. D. [[Segismundo Bermejo]], des de Sant Vicent de Cap Vert el 22/04/1898, li dugué a esquivar a l'enemic que havia partit cap a [[Puerto Rico]] i eludint l'encontre i el combat va poder burlar el bloqueig al que tres formacions navals nortamericanes havien somés a les dos Antilles espanyoles.
El 3 de juliol de 1898, en aigües de [[Santiago de Cuba]], va presentar batalla a la flota de l'almirant [[William Thomas Sampson|Sampson]], superior en número i calitat d'equips, l'esquadra espanyola fon vençuda despuix d'un desigual combat. Cervera i els seus superiors mantenien postures enfrontades sobre la forma en que es devia actuar. Cervera va acatar sempre les órdens rebudes, pero ho va fer a reganyadents, en l'últim moment i mostrant la seua disconformitat. La decisió de Cervera d'eixir de Santiago a ple dia i pegat a la costa solament s'explica des del punt de vista humanitari, per a tractar de minimisar el número de víctimes en la batalla, la qual cosa confirma que Cervera donava per perduda la batalla abans d'iniciar-la.
El 3 de juliol de 1898, en aigües de [[Santiago de Cuba]], va presentar batalla a la flota de l'almirant [[William Thomas Sampson|Sampson]], superior en número i calitat d'equips, l'esquadra espanyola fon vençuda despuix d'un desigual combat. Cervera i els seus superiors mantenien postures enfrontades sobre la forma en que es devia actuar. Cervera va acatar sempre les órdens rebudes, pero ho va fer a reganyadents, en l'últim moment i mostrant la seua disconformitat. La decisió de Cervera d'eixir de Santiago a ple dia i pegat a la costa solament s'explica des del punt de vista humanitari, per a tractar de minimisar el número de víctimes en la batalla, la qual cosa confirma que Cervera donava per perduda la batalla abans d'iniciar-la.
(Secció per completar)
Esta forma de pensar coincidix en la seua decisió inicial d'evitar enfrontar-se a l'esquadra nortamericana i esperar resguardat en el port, lo que va resultar indubtablement erròneu i contraproduent, puix de tots modos va tindre que acabar enfrontant-se a la flota nortamericana, pero en una situació infinitament més desventajosa que en una batalla en la mar oberta, puix els seus bucs varen tindre que eixir del port i presentar batalla d'un en un. El port de Santiago era aparentment un bon refugi, puix oferia protecció a la flota front a un atac de forces navals pero, per eixes mateixes característiques, va resultar una ratera per a la flota espanyola en eixir del port a presentar batalla.
Encara que cal reconéixer que les forces navals espanyoles eren notablement inferiors a les nortamericanes, Cervera fon incapaç d'idear una estratègia militar coherent i estructurada. El Capità de Nau [[Fernando Villaamil]] havia propost realisar accions ofensives per a fer replegar-se a l'enemic i conseguir un major equilibri de forces, i el també Capità de Nau [[Joaquín Bustamante]] havia propost una eixida nocturna escalonada. Cap de les dos propostes foren ateses per Cervera, que va optar per l'inacció. Ademés, Cervera va poder haver pres atres decisions errònees: la distància entre uns barcos i uns atres en eixir fon excessiva, i resulta prou discutible que l'orde que va elegir d'eixida dels barcos fora adequada.
Cervera fon fet presoner en la batalla. Una atra sòrt va córrer el Capità de Nau Fernando Villaamil, que va resultar mort en combat a bordo del ''[[Furor]]''. El Capità de Nau [[Joaquín Bustamante y Quevedo|Joaquín Bustamante]] no va participar en la batalla, puix havia desembarcat al mando de les columnes de desembarc, va resultar ferit en la batalla dels Tossals de Sant Joan, prop de [[Santiago de Cuba]] i va fallir pocs dies despuix.
Despuix de la [[guerra de Cuba]], Cervera va tindre que soportar l'incoació d'un procediment contra ell, devent solicitar-se un suplicatori per la seua condició de senador, i els seus oficials supervivents. La qual cosa va donar com a resultat el sobreseïment de la causa.
En la llegislatura [[1903]]-[[1904]], fon designat senador vitalici. Va fallir el 3 d'abril de l'any 1909, despuix d'ocupar varis càrrecs importants, les seues restes varen descansar inicialment en el cementeri de [[Puerto Real]] ([[Càdis]]), sent traslladats al Panteó de Marins Ilustres de San Fernando, el 19 de juny de [[1916]].
Fon tio del també almirant [[Juan Cervera Valderrama]] que va participar en la [[Guerra Civil espanyola]] en el bando franquiste.
== Creuer Almirant Cervera i Carrer Almirant Cervera ==
En [[1928]] un barco de l'Armada Espanyola líder de la seua classe fon batejat en el seu honor, rebent el nom d'Almirant Cervera, i sent per ad això líder de la Classe Cervera.
El creuer Almirant Cervera va jugar un important paper en la guerra civil dirigint bloquejos de ports, i sent protagoniste de bombardejos a ciutats i civils en el cantàbric (a on era conegut com "El Chulo del Cantàbric") i també en el mediterràneu, incloent el trist episodi que es coneixerà com "La *Desbandá", la massacre de civils que fugien per la carretera Màlaga-Almeria, causant, junt en el restant d'unitats, entre 3.000 i 5.000 víctimes civils.
Despuix de la guerra civil el nou Govern va nomenar en el nom Almirant Cervera a carrers de vàries localitats, en cerimònies a les que el propi [[Francisco Franco]] arribava a la ciutat a bordo de l'Almirant Cervera.
== Controvèrsia ==
El doble [[epònim]] (el carrer pel barco i el barco per l'almirant) va generar polèmica entorn a l'any [[2018]] quan l'Ajuntament de Barcelona va canviar el nom a un carrer dedicat a la memòria del Creuer Almirant Cervera. No obstant, distints mijos varen interpretar que l'agraviat era el propi almirant, per lo que poc despuix la ciutat de Madrit li va dedicar uns jardins en el districte de Chamberí.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria: Militars]]
[[Categoria: Militars]]
[[Categoria: Militars espanyols]]
[[Categoria: Sigle XIX]]