Canvis

'''José Martinez Aloy''' naixqué en [[Valéncia]] el 4 d'abril de 1855, mos deixà el 3 també d'abril de 1924. Fon membre de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de Valéncia]], Director del [[Museu de Belles Arts]] en 1920, [[Delegat Regi]] en l'[[Institut de Segona Ensenyança de Valéncia]], Cronista Oficial de la Província de Valéncia des de 1892 i Decà de la [[Real Acadèmia  de Cultura Valenciana]] des de la seua creació fins [[1924]].

 

'''José Martinez Aloy''' ([[Valéncia]], [[4 de juny]] de [[1855]] - † [[3 d'abril]] de [[1924]]), fon un historiador, advocat, fotógraf i polític [[Valencians|valencià]]. Croniste i colaborador en la prensa local. Fon una persona molt rellevant de la vida cultural valenciana i gran amic de personages com [[Teodor Llorente]] o [[Roc Chabás]].  

 

Fon membre de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Belles Arts de San Carles de Valéncia]]; Director del [[Museu de Belles Arts]] en [[1920]]; [[Delegat Regi]] en l'[[Institut de Segona Ensenyança de Valéncia]]; Croniste Oficial de la [[Província de Valéncia]] des de l'any [[1892]] i Decà de la [[Real Acadèmia  de Cultura Valenciana]] (RACV) des de la seua creació fins a l'any [[1924]].

==Biografia==

==Biografia==

Va estudiar en l'institut de Valéncia nomenat després [[Lluis Vives]] . Allí l'historiador [[Vicente Boix]] li va aficionar a l'història, l'art i la [[lliteratura valenciana]].  

Josep Martínez Aloy estudià en l'institut de [[Valéncia]] nomenat despuix [[Lluís Vives]]. Allí l'historiador [[Vicent Boix]] el va aficionar a l'història, l'art i a la [[lliteratura valenciana]].

 

En l'any [[1877]] va acabar la seua llicenciatura de Dret en l'[[Universitat de Valéncia]]. Publicà diversos treballs d'investigació històrica i fon croniste de la [[Província de Valéncia]]. També dirigí el [[Museu de Belles Arts|Museu de Belles Arts de Valéncia o Museu Sant Pio V]] i fon membre de l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] i de l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]].

En 1877 va terminar la seua llicenciatura de Dret per la [[Universitat de Valéncia]].

Molt jove se va incorporar a diversos moviments culturals valencianistes, [[Lo Rat Penat]], l'[[Ateneu Científic,]] el [[Liceu  Lliterari]] i la [[Joventut Catòlica]].

Molt jove se va incorporar a diversos moviments culturals valencianistes, [[Lo Rat Penat]], l'[[Ateneu Científic,]] el [[Liceu  Lliterari]] i La [[Joventut Catòlica]].

Es declarava discípul de [[Teodor Llorente]] i presidí la festa de la coronació del poeta que organisà l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Des de la Diputació fon un dels promotors de la creació del [[Centre de Cultura Valenciana]], ara [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).

Des de [[1881]] va publicar artículs en la [[Revista de Valéncia]], “Los Barones del [[Reino de Valencia]]”, “Los Blasones de la Catedral” i uns atres.  

Des de l'any [[1881]] va publicar artículs en la ''[[Revista de Valéncia]]'', “Los Barones del [[Regne de Valéncia|Reino de Valencia]]”, “Los Blasones de la Catedral”, entre uns atres.  

En [[1884]] va aparéixer el seu llibre   "De la Alcurnia de [[San José]] a los sentimientos nobiliarios" i un any després en [[1885]] publicà un estudi monogràfic al voltant de l'Aparcició del [[Cristianisme]] en Valéncia, esta obra va ser complementà  als poc anys en un atra nomenada “Los Prelados Valentinos”, [[1887]]. Totes de temàtica religiosa.

En l'any [[1884]] va aparéixer el seu llibre ''De la Alcurnia de San José a los sentimientos nobiliarios'' i un any despuix en [[1885]] publicà un estudi monogràfic al voltant de l'aparició del cristianisme en Valéncia, esta obra fon complementada als poc anys en una atra nomenada ''Los Prelados Valentinos'', [[1887]], totes de temàtica religiosa.

      

      

Pero també s'interessà per atres temes històrics, escrivint obres com “La Casa de la [[Generalitat]]”, [[1893]], “La Casa de la Diputación”, [[1910]], entre atres.

Pero també s'interessà per atres temes històrics, escrivint obres com ''La Casa de la Generalitat'' ([[1893]]), ''La Casa de la Diputación'' ([[1910]]), entre unes atres.

 

 

Martinez Aloy fon el primer decà del nou [[Centre de Cultura Valenciana]] fins [[1924]]. En eixe temps va treballar en la ''Geografia histórica de la provincia de Valéncia'' i la publicà en l'obra que va dirigir [[Francesc Carreras Candi]] ''Geografia General  del Reino de Valencia'' entre [[1923]] i [[1925]].

Va colaborar en [[Las Provincias]] i en el seu [[Almanaque]]

A partir de l'estudi ''La Casa de la Generalidad'', sobre el [[Palau de la Generalitat Valenciana]], premiat en els [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]] de l'any [[1893]], s'elaborà i s'edità l'any [[1910]] una monografia ilustrada i prologada per Teodor Llorente en el títul ''La Casa de la Diputación'' que despuix sería traduïda al [[Valencià|valencià]].

Martinez Aloy fon el primer decà del nou [[Centre de Cultura Valenciana]] fins [[1924]]. En eixe temps va treballar en la “Geografia histórica de la provincia de Valéncia” i la publicà en l'obra que va dirigir [[Francesc Carreras Candi]] “Geografia General  del Reino de Valencia” entre [[1923]] i [[1925]].

Josep Martínez Aloy també colaborà en la ''Geografía del Reino de Valencia'' ([[1924]]) dirigida per [[Francesc Carreras Candi]]. A la seua mort deixà inacabat un proyecte d'Enciclopèdia Valenciana. No va poder acabar l'Enciclopèdia Valenciana, pero les seues dates i la gran cantitat de material reunit han segut de gran utilitat a molts investigadors posteriors.

==Política==

==Política==

A principi de sigle s'incorporà al [[Partit Conservador]] de [[Teodor Llorent]], i se va vincular al nomenat "silverismo regeneracionista".

A principi de sigle s'incorporà al [[Partit Conservador]] de [[Teodor Llorente]], i se va vincular al nomenat "silverismo regeneracionista" i participà activament en la política local, sent diverses voltes regidor, alcalde en l'any [[1907]] i president de la [[Diputació de Valéncia]] durant els anys [[1914]]–[[1915]].

Tota la seua carrera política la va desenrollar en l'àmbit local, fon alcalde de [[Valéncia]] en dos moments de molta activitat, entre [[febrer]] i [[juny]] de [[1907]] i entre [[juny]] i [[decembre]] de  [[1917]].  

Tota la seua carrera política la va desenrollar en l'àmbit local, fon alcalde de [[Valéncia]] en dos moments de molta activitat, entre [[febrer]] i [[juny]] de [[1907]] i entre [[juny]] i [[decembre]] de  [[1917]].  

Ademés va ser Diputat Provincial en diverses ocasions , en [[1914]] va ser elegit president de l'institució i en eixe moment impulsà la creació del [[Centre de Cultura Valenciana]] en [[1915]].  

Ademés fon Diputat Provincial en diverses ocasions, en [[1914]] fon elegit president de l'institució i en eixe moment impulsà la creació del [[Centre de Cultura Valenciana]] en l'any [[1915]].

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

==Referències==

*[[Federico Martinez Roda]], La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu Nonagèsim Aniversari, Valéncia, 2006, ISBN 84 96068 81 1

| predecessor = [[José Sanchis Bergón]]

| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]]

| periodo = [[1907]] – [[1907]]

| successor = [[José Maestre Laborde-Boix]]

[[Categoria: Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]

[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]