Diferència entre les revisions de "Rei Peixcador"
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''Rei Peixcador''', '''Rei Tullit o Rei Ferit''' és un personage que apareix en les llegendes artúriques com l'últim d'una estirp de pro…») |
|||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Alguns relats artúrics mencionen a dos reis peixcadors que viuen en el mateix [[castell]], pare i fill (o yayo i net). El primer sempre permaneix dins del castell per la serietat de la seua ferida i perque solament el Grial el sustenta; el segon pot rebre hostes i eixir. | Alguns relats artúrics mencionen a dos reis peixcadors que viuen en el mateix [[castell]], pare i fill (o yayo i net). El primer sempre permaneix dins del castell per la serietat de la seua ferida i perque solament el Grial el sustenta; el segon pot rebre hostes i eixir. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Mit Artúric]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 13:05 22 març 2024
El Rei Peixcador, Rei Tullit o Rei Ferit és un personage que apareix en les llegendes artúriques com l'últim d'una estirp de protectors del Sant Grial. Les versions sobre la seua història varien prou, pero en totes el rei està lesionat en la cama o en l'engonal, i és incapaç de moure's per sí solament. En estar llastimat, el seu regne sofrix junt en ell, equiparant l'impotència del rei en la pèrdua de fertilitat del regne, lo que el convertix en un pàram desolat.
Varis cavallers apleguen al regne del Rei Peixcador per a intentar curar-ho, pero solament l'elegit podrà conseguir l'ardit. En les primeres històries, l'elegit és Sir Perceval, i en unes atres, s'unixen Galahad i Bors.
Alguns relats artúrics mencionen a dos reis peixcadors que viuen en el mateix castell, pare i fill (o yayo i net). El primer sempre permaneix dins del castell per la serietat de la seua ferida i perque solament el Grial el sustenta; el segon pot rebre hostes i eixir.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Coghlan, Ronan. Encyclopaedia of Arthurian Legends
- Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
- García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1
- Loomis, Roger Sherman. The Grail: From Celtic Myth to Christian Symbol. ISBN 0-691-02075-2
- Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991.
- Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
- D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
- Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
- Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
- Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825