26 354
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 27:
Llínea 27: + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Entre [[1965]] i [[1966]], davant les destitucions dels catedràtics en l'universitat espanyola [[José Luis López Aranguren|Aranguren]] i [[Enrique Tierno Galván|Tierno Galván]], decidix fer-se professor visitant en les universitats de [[Salford]] i [[Liverpool]]."Sense llibertat lo que vixc no és la meua vida". Unit ad ells, junt en atres professors, creen el Centre d'Estudis i Investigacions (CEISA), que seria tancat pel Govern tres anys despuix. En [[1967]] publicà ''Las fuerzas económicas de nuestro tiempo'', que fon traduït a cinc idiomes. En [[1968]] fon designat ''Ann Howard Shaw Lecturer'' en l'universitat nortamericana Bryn Mawr College; és despuix professor en les britàniques Universitat de Salford ([[1969]]-[[1970]]) i Liverpool ([[1970]]-[[1971]]). En [[1969]] apareix, en colaboració en el catedràtic Rafael Martínez Cortiña, el seu manual ''Estructura económica'', que va servir de llibre de text en les universitats espanyoles.
Entre [[1965]] i [[1966]], davant les destitucions dels catedràtics en l'universitat espanyola [[José Luis López Aranguren|Aranguren]] i [[Enrique Tierno Galván|Tierno Galván]], decidix fer-se professor visitant en les universitats de [[Salford]] i [[Liverpool]]."Sense llibertat lo que vixc no és la meua vida". Unit ad ells, junt en atres professors, creen el Centre d'Estudis i Investigacions (CEISA), que seria tancat pel Govern tres anys despuix. En [[1967]] publicà ''Las fuerzas económicas de nuestro tiempo'', que fon traduït a cinc idiomes. En [[1968]] fon designat ''Ann Howard Shaw Lecturer'' en l'universitat nortamericana Bryn Mawr College; és despuix professor en les britàniques Universitat de Salford ([[1969]]-[[1970]]) i Liverpool ([[1970]]-[[1971]]). En [[1969]] apareix, en colaboració en el catedràtic Rafael Martínez Cortiña, el seu manual ''Estructura económica'', que va servir de llibre de text en les universitats espanyoles.
Al seu regrés a [[Espanya]] demana l'excedència en l'Universitat Complutense i des de setembre de [[1971]] torna al seu antic lloc de funcionari d'aduanes. Publica ''El caballo desnudo'' ([[1970]]), una sàtira que li permetrà desfogar les seues frustracions davant la situació del país. En l'any [[1972]] participa en la III Conferència de la UNCTAD en [[Santiago de Chile]] i com a economista consultor del Banc Internacional de Reconstrucció i Foment en una missió en la [[República Dominicana]]. En [[1976]] torna al Banc Exterior d'Espanya com a economiste assessor. En [[1977]] fon nomenat senador per designació real, en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1977|primeres Corts democràtiques]], càrrec que ocuparia fins a [[1979]].
En paralel a la seua activitat professional com a economista, pública diverses noveles i despuix de la seua jubilació continua dedicat a escriure, conseguint grans èxits en obres com ''Octubre, octubre'' ([[1981]]), potser la seua millor novela i la més complexa i la que el va descobrir definitivament davant la crítica; ''La sonrisa etrusca'' ([[1985]]), potser la seua obra més traduïda (encara que no a l'anglés) o la novela històrica ''La vieja sirena'' ([[1990]]). Els seus èxits lliteraris coincidixen en la tràgica notícia de la mort de la seua esposa, Isabel Pellicer, en [[1986]].
En l'any [[1990]] fon nomenat membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), a on el seu heterodoxe discurs d'ingrés, ''Des de la frontera'', té molt que vore en el tema de la seua obra ''La vieja sirena'', publicada eixe mateix any, considerada un cant a la vida, a l'amor i a la tolerància.
Es casa en [[Alhama de Aragón]] ([[Saragossa]]), en [[2003]], en l'escritora, poetessa i traductora Olga Lucas. Pergué una miqueta d'oïment i va patir glaucoma. Des de feya temps passava part de l'any en [[Tenerife]], una terra els símbols de la qual, el [[drago]] i el [[Teide]], li varen servir per a compondre ''La senda del drago''.
Va eixercir el seu humanisme crític sobre la decadència moral i social d'Occident, del neoliberalisme i les brutalitats del capitalisme. En referència ad açò, va posar el seu gra d'arena en les protestes en Espanya de maig de [[2011]] escrivint el pròlec a l'edició espanyola del llibre ''¡Indignaos!'', de [[Stéphane Hessel]].
José Luis Sampedro fallí el 8 d'abril de l'any [[2013]], en la ciutat de [[Madrit]], als 96 anys d'edat i fon incinerat al sendemà en el Cementeri de l'Almudena.
== Distincions ==
(Secció per completar)
(Secció per completar)