Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Francisco Rodríguez Adrados

| nom = Francisco Rodríguez Adrados

| image = [[Archiu:Franro.jpg|thumb|250px]]

| image = [[Archiu:Franro.jpg|250px]]

| peu =  

| peu =  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| data_naix = [[29 de març]] de [[1922]]

| data_naix = [[29 de març]] de [[1922]]

| lloc_naix = [[Salamanca]], [[Espanya]]

| lloc_naix = [[Salamanca]], [[Espanya]]

| data_mort =   

| data_mort =  [[21 de juliol]] de [[2020]]

| lloc_mort =   

| lloc_mort =  [[Madrit]] (Espanya)

}}

}}

'''Francisco Rodríguez Adrados''' ([[Salamanca]], [[Espanya]], [[29 de març]] de [[1922]])​ és un filòlec, escritor i heleniste espanyol, membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).  

'''Francisco Rodríguez Adrados''' ([[Salamanca]], [[Espanya]], [[29 de març]] de [[1922]] - † [[Madrit]], [[21 de juliol]] de [[2020]])​ fon un filòlec, escritor i heleniste espanyol, membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).  

== Biografia ==

== Biografia ==

Naixcut en la ciutat de Salamanca, el 29 de març de 1922. Llicenciat en Filologia Clàssica en l'any [[1944]] per l'[[Universitat de Salamanca]]; Doctor dos anys despuix, en l'any [[1946]], per l'[[Universitat Central de Madrit]]; Catedràtic de Grec en l'Institut Cardenal Cisneros de [[Madrit]] en [[1949]]; en [[1951]], en [[Barcelona]], Catedràtic de la seua Universitat; i de la Central (despuix Complutense), en l'any [[1952]] fins a l'any [[1988]]. Dirigí el Departament de Grec de la [[UNED]] entre [[1972]] i [[1976]]. Actualment és Catedràtic (Emèrit) i President d'Honor de la Societat Espanyola d'Estudis Clàssics (SEEC) i de la Societat Espanyola de Llingüística. Ha segut director de les revistes ''Emerita'' i ''Revista Española de Lingüística'', de la colecció de clàssics grecs i llatins ''Alma Máter'', que publica el [[CSIC]]. Ha colaborat també en periòdics de tirada nacional, com ''[[ABC]]'' o ''[[El Mundo]]''.  

Naixcut en la ciutat de Salamanca, el 29 de març de 1922. Llicenciat en Filologia Clàssica en l'any [[1944]] per l'[[Universitat de Salamanca]]; Doctor dos anys despuix, en l'any [[1946]], per l'[[Universitat Central de Madrit]]; Catedràtic de Grec en l'Institut Cardenal Cisneros de [[Madrit]] en [[1949]]; en [[1951]], en [[Barcelona]], Catedràtic de la seua Universitat; i de la Central (despuix Complutense), en l'any [[1952]] fins a l'any [[1988]]. Dirigí el Departament de Grec de la [[UNED]] entre [[1972]] i [[1976]]. Fon Catedràtic (Emèrit) i President d'Honor de la Societat Espanyola d'Estudis Clàssics (SEEC) i de la Societat Espanyola de Llingüística. Ha segut director de les revistes ''Emerita'' i ''Revista Española de Lingüística'', de la colecció de clàssics grecs i llatins ''Alma Máter'', que publica el [[CSIC]]. Colaborà també en periòdics de tirada nacional, com ''[[ABC]]'' o ''[[El Mundo]]''.  

Estudiós del món humanístic, especialment en els estudis sobre [[Grècia]] i també l'història d'[[Espanya]], els seus treballs també han comprés investigacions i traduccions de la lliteratura grega, llatina i índia, ademés de l'espanyola.​ Expert en llingüística indoeuropea i membre del CSIC, en el que és director del proyecte d'elaboració d'un diccionari de grec clàssic i medieval pel que va rebre el Premi de la Fundació Aristóteles Onassis d'Atenes en l'any [[1989]], el major proyecte lexicogràfic d'un diccionari grec-espanyol (DGE), despuix del LSJ. Com a filòlec, és defensor de l'orige aquità dels [[Vasc|vascs]] i el [[llengua vasca|vasc]].

Estudiós del món humanístic, especialment en els estudis sobre [[Grècia]] i també l'història d'[[Espanya]], els seus treballs també han comprés investigacions i traduccions de la lliteratura grega, llatina i índia, ademés de l'espanyola.​ Expert en llingüística indoeuropea i membre del CSIC, en el que fon director del proyecte d'elaboració d'un diccionari de grec clàssic i migeval pel que va rebre el Premi de la Fundació Aristóteles Onassis d'Atenes en l'any [[1989]], el major proyecte lexicogràfic d'un diccionari grec-espanyol (DGE), despuix del LSJ. Com a filòlec, era defensor de l'orige aquità dels [[Vasc|vascs]] i el [[llengua vasca|vasc]].

Ingressà en la Real Acadèmia Espanyola (RAE) el 21 de juny de [[1990]] (silló d), prenent possessió el [[28 d'abril]] de l'any següent; i en la [[Real Acadèmia de l'Història]] en [[febrer]] de l'ayn [[2004]]. Membre de l'Acadèmia d'Atenes i de l'Acadèmia Argentina de les Lletres.

Ingressà en la Real Acadèmia Espanyola (RAE) el [[21 de juny]] de [[1990]] (silló d), prenent possessió el [[28 d'abril]] de l'any següent; i en la [[Real Acadèmia de l'Història]] en [[febrer]] de l'ayn [[2004]]. Membre de l'Acadèmia d'Atenes i de l'Acadèmia Argentina de les Lletres.

A finals de l'any [[2012]] se li va concedir el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles d'eixe mateix any. El jurat feu recalcament en "les seues valioses incursions en la llingüística i en l'estudi de l'indoeuropeu".

A finals de l'any [[2012]] se li va concedir el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles d'eixe mateix any. El jurat feu recalcament en "les seues valioses incursions en la llingüística i en l'estudi de l'indoeuropeu".

*''Diccionario griego-español'', Madrid, CSIC, 1989-1997 ISBN: 840006318X

*''Diccionario griego-español'', Madrid, CSIC, 1989-1997 ISBN: 840006318X

**''La lexicografía griega y el diccionario griego-español'' (suplement, en Juan Rodríguez Somolinos), Madrid, CSIC, 2005 ISBN: 8400083105

**''La lexicografía griega y el diccionario griego-español'' (suplement, en Juan Rodríguez Somolinos), Madrid, CSIC, 2005 ISBN: 8400083105

*[[Tucídides]], ''Historia de la guerra del Peloponeso'', Madrid, Centro de estudios políticos y constitucionales, 2002 ISBN: 8425912296

*[[Tucídides]], ''Historia de la guerra del Peloponés'', Madrid, Centro de estudios políticos y constitucionales, 2002 ISBN: 8425912296

=== Miscelànea ===

=== Miscelànea ===

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|''Cataluña quiere imponer la lengua de Pompeu Fabra en Valencia por fanatismo''|Francisco Rodríguez Adrados (''[[Valéncia Hui]]'', 28.02.2008)}}

{{Cita|''Cataluña quiere imponer la lengua de Pompeu Fabra en Valencia por fanatismo''|Entrevista a Francisco Rodríguez Adrados (''[[Valéncia Hui]]'', 28.02.2008)}}

 

{{Cita|''Comprenderá que no puedo entrar en detalles, pero coincido completamente en que el catalán no es la lengua Balear actual. Puede haber intervenido en sus orígenes, pero hoy dia el Balear y el Valenciano son lenguas muy diferentes del catalán. Siempre lo he mantenido y me ha costado disgustos''|Extracte de la carta de Francisco Rodríguez Adrados enviada a [[Mikel Garau Rosselló]] de l'[[Acadèmia de la Llengua Balear]] de data 31 de giner de [[2013]]}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==