Canvis

'''René Descartes''', en llatí, '''Renatus Cartesius''', onomàstic del que es deriva l'adjectiu cartesià (La Haye en Touraine, [[França]], [[31 de març]] de [[1596]] - † [[Estocolm]], [[Suècia]], [[11 de febrer]] de [[1650]]) fon un filòsof, matemàtic i físic francés considerat el pare de la geometria analítica i la filosofia moderna, aixina com un dels protagonistes en llum pròpia en el llindar de la revolució científica.

'''René Descartes''', en llatí, '''Renatus Cartesius''', onomàstic del que es deriva l'adjectiu cartesià (La Haye en Touraine, [[França]], [[31 de març]] de [[1596]] - † [[Estocolm]], [[Suècia]], [[11 de febrer]] de [[1650]]) fon un filòsof, matemàtic i físic francés considerat el pare de la geometria analítica i la filosofia moderna, aixina com un dels protagonistes en llum pròpia en el llindar de la revolució científica.

El seu método filosòfic i científic, que expon en ''Regles per a la direcció de la ment'' ([[1628]]) i més explícitament en el seu ''Discurs del método'' ([[1637]]), establix una clara ruptura en l'escolàstica que s'ensenyava en les universitats. Està caracterisat per la seua simplicitat —en el seu ''Discurs del método'' únicament propon quatre normes— i pretén trencar en els interminables raonaments escolàstics. Pren com a model el método matemàtic, en un intent d'acabar en el silogisme aristotèlic empleat durant tota l'[[Edat Mija]]. Molts elements de la filosofia de Descartes tenen precedents en l'aristotelisme tardà, el neoestoicisme del [[sigle XVI]] o en filòsofs medievals.  

El seu método filosòfic i científic, que expon en ''Regles per a la direcció de la ment'' ([[1628]]) i més explícitament en el seu ''Discurs del método'' ([[1637]]), establix una clara ruptura en l'escolàstica que s'ensenyava en les universitats. Està caracterisat per la seua simplicitat —en el seu ''Discurs del método'' únicament propon quatre normes— i pretén trencar en els interminables raonaments escolàstics. Pren com a model el método matemàtic, en un intent d'acabar en el silogisme aristotèlic empleat durant tota l'[[Edat Mija]]. Molts elements de la filosofia de Descartes tenen precedents en l'aristotelisme tardà, el neoestoicisme del [[sigle XVI]] o en filòsofs medievals.

 

La seua declaració filosòfica més coneguda és "Pense, per tant existixc", que es troba en ''Discurs del método'' ([[1637]]) i en ''Principis de la Filosofia'' ([[1644]]), fon un element essencial del racionalisme occidental, contraria a l'escola empirista anglesa, i va formular el conegut com a «método cartesià», pero  ya existien formulacions anteriors, alguna tan exacta a la seua com la de [[Gómez Pereira]] en l'any [[1554]], i del Método consta la formulació prèvia que del mateix feu [[Francisco Sánchez l'Escèptic]] en [[1576]]. Tot això en antecedents en [[Agustí d'Hipona i [[Avicena]], per lo que ya en el seu sigle fon acusat de plagi, entre uns atres per [[Pierre Daniel Huet]].

(Secció per completar)

(Secció per completar)