Canvis

El '''Llibre d'Amic e Amat''' (''Liber amici et amati'', en [[llatí]]) és un llibre de [[Ramon Llull]] redactat entre els anys [[1276]] i [[1278]] que fon inclós posteriorment com a llibre quint del ''[[Blanquerna]]'' baix el títul ''De vida ermitana''.

El '''Llibre d'Amic e Amat''' (''Liber amici et amati'', en [[llatí]]) és un llibre de [[Ramon Llull]] redactat entre els anys [[1276]] i [[1278]] que fon inclós posteriorment com a llibre quint del ''[[Blanquerna]]'' baix el títul ''De vida ermitana''.

El Llibre d'Amic e Amat conté 365 pensaments, de gran valor poètic, alguns dels quals dialogats. Els elements constitutius són l'Amic (l'home), l'Amat (Crist o Deu) i l'Amor, a sovint personificat, que sol ser l'intermediari entre abdós.

El Llibre d'Amic e Amat conté 365 pensaments, de gran valor poètic, alguns dels quals dialogats. Els elements constitutius són l'Amic (l'home), l'Amat (Crist o Deu) i l'Amor, a sovint personificat, que sol ser l'intermediari entre abdós.

El llibre reflectix l'experiència mística personal de Llull i és influït principalment pel Càntic dels càntics de la [[Bíblia]] fonamental en la tradició cristiana i del judaisme, i per l'obra dels sufís hispanomusulmans. També s'han senyalat possibles influències del seu coetàneu Jacopone da Todi, de la lírica trobadoresca (Llull fon trobador abans de la seua conversió religiosa) i de la mística augustiniana.

El llibre reflectix l'experiència mística personal de Llull i és influït principalment pel Càntic dels càntics de la [[Bíblia]] fonamental en la tradició cristiana i del judaisme, i per l'obra dels sufís hispanomusulmans. També s'han senyalat possibles influències del seu coetàneu Jacopone da Todi, de la lírica trobadoresca (Llull fon trobador abans de la seua conversió religiosa) i de la mística augustiniana.

A part de les versions completes del Blanquerna, del '''Llibre d'Amic e Amat''' tan sols hi ha diversos manuscrits conservats: en mallorquí, un del [[Sigle XVI|s. XVI]] i un atre  copiat en l'any [[1646]], conservat en [[Palma de Mallorca]]. N'hi han dèu versions llatines manuscrites, la més antiga de les quals és del [[Sigle XIII|s. XIII]], dos versions franceses ([[sigle XIV]]) i una en castellà ([[Sigle XVI|s. XVI]]). Entre les edicions independents n'hi ha dos d'incompletes, començades en l'any [[1886]]; la primera edició completa és la de Palma de [[1904]]. La primera edició llatina és la de París de [[1505]], a càrrec de Lefèvre d'Étaples. De les edicions franceses, la més antiga és la de [[París]] de l'any [[1586]]. També hi ha edicions en castellà, italià, anglès i alemany.

 

A part de les versions completes del Blanquerna, del '''Llibre d'Amic e Amat''' tan sols hi ha diversos manuscrits conservats: en mallorquí, un del [[Sigle XVI|s. XVI]] i un atre  copiat en l'any [[1646]], conservat en [[Palma de Mallorca]]. N'hi han dèu versions llatines manuscrites, la més antiga de les quals és del [[Sigle XIII|s. XIII]], dos versions franceses ([[sigle XIV]]) i una en castellà ([[Sigle XVI|s. XVI]]). Entre les edicions independents n'hi ha dos d'incompletes, començades en l'any [[1886]]; la primera edició completa és la de Palma de [[1904]]. La primera edició llatina és la de París de [[1505]], a càrrec de Lefèvre d'Étaples. De les edicions franceses, la més antiga és la de [[París]] de l'any [[1586]]. També hi ha edicions en castellà, italià, anglès i alemany.

 

En l'any [[1999]] el cineasta Ventura Pons dirigí una película titulada ''Amic/Amat'' en esta obra de Llull com a referència.

En l'any [[1999]] el cineasta Ventura Pons dirigí una película titulada ''Amic/Amat'' en esta obra de Llull com a referència.