| En l'any [[1322]] un flare franciscà cridat Simon Simeonis descriu un poble en característiques similars als atsigani que vivia en [[Creta]], i en [[1350]] Ludolphus de Sudheim menciona un poble similar, en un únic idioma, al que crida «mandapolos», paraula que es pensa deriva del [[grec]] mantes (‘profeta’ o ‘endevinador’). Cap a l'any [[1360]], un feu gitano independent (cridat el Feudum Acinganorum) es va establir en [[Corfú]] i es va convertir en una «comunitat estable, i una important i consolidada part de l'economia». Ya que la regió ocupada per estes comunitats rom era cridada «el chicotet Egipte», els peregrins que la travessaven per a anar a Terra Santa varen estendre per tota [[Europa]] l'apelatiu de «egipcianos», d'a on procedirien els noms d'egitanos, gitanos, gitans, egypsies i gypsies. Ademés dels assentaments grecs està documentada una llarga estància en els Balcans, en terres de serbis, búlgars i rumans, en el [[sigle XIV]]. | | En l'any [[1322]] un flare franciscà cridat Simon Simeonis descriu un poble en característiques similars als atsigani que vivia en [[Creta]], i en [[1350]] Ludolphus de Sudheim menciona un poble similar, en un únic idioma, al que crida «mandapolos», paraula que es pensa deriva del [[grec]] mantes (‘profeta’ o ‘endevinador’). Cap a l'any [[1360]], un feu gitano independent (cridat el Feudum Acinganorum) es va establir en [[Corfú]] i es va convertir en una «comunitat estable, i una important i consolidada part de l'economia». Ya que la regió ocupada per estes comunitats rom era cridada «el chicotet Egipte», els peregrins que la travessaven per a anar a Terra Santa varen estendre per tota [[Europa]] l'apelatiu de «egipcianos», d'a on procedirien els noms d'egitanos, gitanos, gitans, egypsies i gypsies. Ademés dels assentaments grecs està documentada una llarga estància en els Balcans, en terres de serbis, búlgars i rumans, en el [[sigle XIV]]. |