Diferència entre les revisions de "Gala"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Gala''' (gala en sumeri, kalû en acadi) eren una casta sacerdotal andrógina de l'antiga Mesopotàmia. Servien a la deesa Ishtar o Inanna i…») |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Es creu que els gala varen evolucionar del rol de planyideras al voltant de tercer mileni abans de Crist, lo que la [[mitologia babilònica]] sustenta afirmant que el deu [[Enki]] va crear als primers gala per a entonar salms fúnebres a la deesa Inanna. | Es creu que els gala varen evolucionar del rol de planyideras al voltant de tercer mileni abans de Crist, lo que la [[mitologia babilònica]] sustenta afirmant que el deu [[Enki]] va crear als primers gala per a entonar salms fúnebres a la deesa Inanna. | ||
| − | Encara que es tractava d'una orde oberta tant a hòmens com a dònes, l'associació cultural existent entre les planyences i la feminitat obligava als gala varons a adoptar un rol femení, en alguns d'ells inclús fent-se cridar per noms de dòna. No obstant, sembla que estes identitats no s'estenien necessàriament més allà de lo ritual, ya que existixen texts que parlen de gala en esposes i fills. | + | Encara que es tractava d'una orde oberta tant a hòmens com a dònes, l'associació cultural existent entre les planyences i la feminitat obligava als gala varons a adoptar un rol femení, en alguns d'ells inclús fent-se cridar per noms de dòna. No obstant, sembla que estes identitats no s'estenien necessàriament més allà de lo ritual, ya que existixen texts que parlen de gala en esposes i fills. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 08:37 21 feb 2024
Gala (gala en sumeri, kalû en acadi) eren una casta sacerdotal andrógina de l'antiga Mesopotàmia. Servien a la deesa Ishtar o Inanna i mantenien els seus temples i palaus.
Es creu que els gala varen evolucionar del rol de planyideras al voltant de tercer mileni abans de Crist, lo que la mitologia babilònica sustenta afirmant que el deu Enki va crear als primers gala per a entonar salms fúnebres a la deesa Inanna.
Encara que es tractava d'una orde oberta tant a hòmens com a dònes, l'associació cultural existent entre les planyences i la feminitat obligava als gala varons a adoptar un rol femení, en alguns d'ells inclús fent-se cridar per noms de dòna. No obstant, sembla que estes identitats no s'estenien necessàriament més allà de lo ritual, ya que existixen texts que parlen de gala en esposes i fills.
Referències
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
Bibliografia
- Ann Suter (2008). Lament: Studies in the Ancient Mediterranean and Beyond. Oxford University Press. ISBN 0199714274
- Carl S. Ehrlich (2009). From an Antique Land: An Introduction to Ancient Near Eastern Literature. Rowman & Littlefield Publishers. ISBN 0742563472
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990
- Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion