Canvis

'''Tiamat''' és la [[Deu|deesa]] primordial de la mar salada pertanyent a la [[mitologia babilònica]], també associada a un mònstruo primordial del caos mencionada en el poema èpic ''Enûma Elish''. Ti significa vida i ama, mare.​ Respecte a la seua apariència, sol ser identificada en l'apariència d'una jagantesca [[serp]] o dragó marí.

'''Tiamat''' és la [[Deu|deesa]] primordial de la mar salada pertanyent a la [[mitologia babilònica]], també associada a un mònstruo primordial del caos mencionada en el poema èpic [[Enûma Elish]]. Ti significa vida i ama, mare.​ Respecte a la seua apariència, sol ser identificada en l'apariència d'una jagantesca [[serp]] o dragó marí.

En la [[Mitologia babilònica|religió de l'antiga Babilònia]], Tiamat és una deesa primordial de la mar salada, que s'unix en [[Abzû]], el deu de l'aigua dolça, per a produir deus més jóvens. Ella és el símbol del caos de la creació primordial. Se la coneix com a dòna i se la descriu com la relluent. Se sugerix que hi ha dos parts en els mits de Tiamat, la primera en la que Tiamat és una deesa creadora, a través d'un matrimoni sagrat entre sal i aigua dolça, creant pacíficament el cosmos a través de generacions successives. En el segon, Tiamat es considera l'encarnació monstruosa del caos primordial. Algunes fonts l'identifiquen en imàgens d'una serp marina o un dragó.

En la [[Mitologia babilònica|religió de l'antiga Babilònia]], Tiamat és una deesa primordial de la mar salada, que s'unix en [[Abzû]], el deu de l'aigua dolça, per a produir deus més jóvens. Ella és el símbol del caos de la creació primordial. Se la coneix com a dòna i se la descriu com la relluent. Se sugerix que hi ha dos parts en els mits de Tiamat, la primera en la que Tiamat és una deesa creadora, a través d'un matrimoni sagrat entre sal i aigua dolça, creant pacíficament el cosmos a través de generacions successives. En el segon, Tiamat es considera l'encarnació monstruosa del caos primordial. Algunes fonts l'identifiquen en imàgens d'una serp marina o un dragó.