Canvis

El '''Convent de San Francesc''' de [[Valéncia]] era un monasteri franciscà que es trobava en lo que és l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]].

El '''Convent de San Francesc''' de [[Valéncia]] era un [[monasteri]] franciscà que es trobava en lo que és l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]].

En l'any [[1891]] se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general.

En l'any [[1891]] se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general.

   

   

A esta gran plaça se li va nomenar Plaça de [[San Francisco]], despuix seria denominada Plaça de [[Emilio Castelar]], Plaça del Caudill, Plaça del País Valencià i l'actual Plaça del Ajuntament.

A esta gran plaça se li va nomenar Plaça de [[Sant Francesc (barri de Valéncia)|Sant Francesc]], despuix seria denominada Plaça de [[Emilio Castelar]], Plaça del Caudill, Plaça del País Valencià i l'actual Plaça del Ajuntament.

==Orige i lleyenda==

==Orige i lleyenda==

L'orige d'este convent ho trobem en la conquiste de Valéncia per part del rei [[Jaume I]] el Conquistador. Segons algunes fonts, dos monges  franciscans residents en [[Terol]], fray [[Juan de Perusia]] i fray [[Pedro de Saxoferrato]] (abdós italians) varen passar al [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1228]] llavors en poder dels almohades. Una vegada ací varen predicar per la ciutat, a on residia una comunitat mossàrap (ubicada per [[Roque Chabas|Chabas]] en el raval que s'estenia des de Boadella fins a [[Iglésia de Sant Vicent de la Roqueta]]), i  varen anticipar al rei musulmà de Valéncia [[Zeit Abu Zeit|Abu Zeit]] que perdria el seu regne i que se convertiria al cristianisme, com finalment va succeir, sent batejat en el nom de [[Vicente Belvis]].  

L'orige d'este convent ho trobem en la conquiste de Valéncia per part del rei [[Jaume I]] el Conquistador. Segons algunes fonts, dos monges  franciscans residents en [[Terol]], fray [[Juan de Perusia]] i fray [[Pedro de Saxoferrato]] (abdós italians) varen passar al [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1228]] llavors en poder dels almohades. Una vegada ací varen predicar per la ciutat, a on residia una comunitat mossàrap (ubicada per [[Roque Chabas|Chabas]] en el raval que s'estenia des de Boadella fins a [[Iglésia de Sant Vicent de la Roqueta]]), i  varen anticipar al rei musulmà de Valéncia [[Zeit Abu Zeit|Abu Zeit]] que perdria el seu regne i que se convertiria al cristianisme, com finalment va succeir, sent batejat en el nom de [[Vicente Belvis]].  

Este va ordenar torturar-los i eixecutar-los en el seu palau, que algunes fonts situaven en  l'actual Plaça de l'Ajuntament i del que no tenim constància. Les senyes documentals apunten que l'eixecució se va realisar en la plaça coneguda llavors com a plaça de la Figuera, que es trobava en  l'actual plaça de la Reina en l'encreuament en el carrer del Mar. D'una forma o una atra en l'any [[1238]] quan [[Jaume I]] conquistà la ciutat, concedix als monges franciscans, el terreny extramurs de la ciutat on deyen que segons la tradició havien segut eixecutats els monges abans mencionats.

Este va ordenar torturar-los i eixecutar-los en el seu palau, que algunes fonts situaven en  l'actual Plaça de l'Ajuntament i del que no tenim constància. Les senyes documentals apunten que l'eixecució se va realisar en la plaça coneguda llavors com a plaça de la Figuera, que es trobava en  l'actual plaça de la Reina en l'encreuament en el carrer del Mar. D'una forma o una atra en l'any [[1238]] quan [[Jaume I]] conquistà la ciutat, concedix als monges franciscans, el terreny extramurs de la ciutat a on deyen que segons la tradició havien segut eixecutats els monges abans mencionats.

==Situació==

==Situació==

El màxima esplendor del monasteri ho va conseguir entre els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XVII|XVII]], sent un dels més importants de la ciutat i trobant-se ya dins de l'entorn amurallat despuix de l'ampliació cristiana de la mateixa.  

El màxima esplendor del monasteri ho va conseguir entre els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XVII|XVII]], sent un dels més importants de la ciutat i trobant-se ya dins de l'entorn amurallat despuix de l'ampliació cristiana de la mateixa.  

Segons les senyes que aporta el pla del Pare Tosca, el convent ocupava pràcticament la totalitat de la [[plaça de l'Ajuntament]], a excepció d'un chicotet espai en les confluències del carrer Sant Vicent, Av. Maria Cristina i el tros de plaça que llimita en el carrer Barcelonina.

Segons les senyes que aporta el pla del [[Pare Tosca]], el convent ocupava pràcticament la totalitat de la [[plaça de l'Ajuntament]], a excepció d'un chicotet espai en les confluències del carrer Sant Vicent, Av. Maria Cristina i el tros de plaça que llimita en el carrer Barcelonina.

   

   

A esquenes del monasteri, a on se situen hui els edificis de Telefònica i de L'Equitativa, se  trobaven els horts del monasteri i el cementeri.

A esquenes del monasteri, a on se situen hui els edificis de Telefònica i de L'Equitativa, se  trobaven els horts del monasteri i el cementeri.