27 822
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − + − + − + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[Image:Pedra_de_Rosetta.jpg|right|thumb|<center>'''Pedra de Rosetta'''</center>]]
[[Image:Rosetta Stone.JPG|right|thumb|<center>'''Pedra de Rosetta'''</center>]]
La '''pedra de Rosetta''' es un fragment d'estela d'orige egipci que te tres versions d'un mateix text, en dos llengües (egipci antic i grec antic) i tres sistemes d'escritures ([[jeroglífic]], demotic i grec). Fon la part clau en el dessiframent del [[jeroglífic]] egipci per [[Jean François Champollion]] en l'any [[1822]].
La '''pedra de Rosetta''' és un fragment d'estela d'orige egipci que te tres versions d'un mateix text, en dos llengües ([[egipci]] antic i [[grec]] antic) i tres sistemes d'escritures ([[jeroglific]], [[demòtic]] i [[grec]]). Fon la part clau en el dessiframent del jeroglífic egipci per [[Jean François Champollion]] en l'any [[1822]].
D'una dimensió de 112 [[centímetro|centímetros]] per 76 [[centímetro|centimetros]] (per 28 [[centímetro|centimetros]] de grossària), la pedra es de [[gradiorita]], un material freqüentment assimilat erròneament al basalt o granit. Es va descobrir en el poble de [[Rachïd]] (Rosetta) el [[15 de juliol]] de [[1799]] durant la campanya d'[[Egipte]] de [[Napoleó Bonaparte]].
D'una dimensió de 112 [[centímetro|centímetros]] per 76 centimetros (per 28 centimetros de grossària), la pedra és de [[gradiorita]], un material freqüentment assimilat erròneament al [[basalt]] o [[granit]]. Es va descobrir en el poble de [[Rachïd]] (Rosetta) el [[15 de juliol]] de [[1799]] durant la campanya d'[[Egipte]] de [[Napoleó Bonaparte]].
Des de [[1802]], esta exposta en el [[Museu Britanic]]. No obstant fon prestada al [[Museu del Louvre]] en els anys huitanta.
Des de l'any [[1802]], esta exposta en el [[Museu Britànic]]. No obstant fon prestada al [[Museu del Louvre]] en els anys huitanta.
[[Categoria: Antropologia]]
== Referències ==
* Allen, Don Cameron (1960). «The predecessors of Champollion». Proceedings of the American Philosophical Society 144 (5): 527-547
* Brown, V. M.; Harrell, J. A. (1998). «Aswan granite and granodiorite». Göttinger Miszellen 164: 133-137
* Walker, Susan; Higgs, Peter (editors) (2001). Cleopatra of Egypt. British Museum Press. ISBN 0-7141-1943-1
== Bibliografia ==
* Clayton, Peter A. (2006). Chronicles of the Pharaohs: the reign-by-reign record of the rulers and dynasties of Ancient Egypt. Thames & Hudson. ISBN 0-500-28628-0.
* Kitchen, Kenneth A. (1970). «Two donation stelae in the Brooklyn Museum». Journal of the American Research Center in Egypt 8
* Middleton, A.; Klemm, D. (2003). «The geology of the Rosetta Stone». Journal of Egyptian Archaeology 89: 207-216
* Nicholson, P. T.; Shaw, I. (2000). Ancient Egyptian materials and technology. Cambridge University Press
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Rosetta Stone}}
[[Categoria:Arqueologia]]