26 515
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 42:
Llínea 42: + +
sense resum d'edició
En l'agost de l'any [[1822]] fon nomenat embaixador davant la [[Santa Sèu]] i marchà cap a Itàlia en el seu germà Jaime Villanueva, pero el Papa va prohibir la seua entrada en els Estats Pontificis, per lo que el govern espanyol va expulsar en correspondència al nunci Giustiniani en giner de [[1823]].
En l'agost de l'any [[1822]] fon nomenat embaixador davant la [[Santa Sèu]] i marchà cap a Itàlia en el seu germà Jaime Villanueva, pero el Papa va prohibir la seua entrada en els Estats Pontificis, per lo que el govern espanyol va expulsar en correspondència al nunci Giustiniani en giner de [[1823]].
A la tornada des d'[[Itàlia]], no sense haver visitat abans als seus parents genovesos, viaja a [[Sevilla]] per a donar conte al Govern i publica ''Mi despedida de la Curia romana'' (Barcelona i Múrcia, [[1823]]). Els acontenyiments polítics (invasió de la Santa Aliança i els Cent mil fills de Sant Lluís en [[1823]]) li decidixen a un exili que serà definitiu. De [[Gibraltar]] passa a [[Irlanda]], aplegant a [[Londres]] en el seu germà Jaime en decembre de [[1823]]. Allí els dos germans freqüenten la tertúlia del seu paisà el llibrer i impressor [[Vicente Salvá]], i junt al polític [[José Canga Argüelles]] fundaran i redactaran la principal revista dels lliberals espanyols emigrats, ''Ocios de españoles emigrados'' (Londres, [[1824]]-[[1827]]), a on Joaquín Lorenzo publicarà les seues ''Cartas hibérnicas''. Pero Jaime mor en seguida. Seguix publicant fullets i llibres: ''Observaciones sobre la contestación del Rev. Doyle a la comisión de la Cámara de los Comunes'' (Londres, [[1825]]), també aparegut en anglés. Publica ademés la seua autobiografia, ''Vida literaria'' (Londres, [[1825]]); hi ha edició moderna de [[Germán Ramírez Aledón]] ([[Alacant]], [[1996]]).
(Secció per completar)
(Secció per completar)