Llínea 105: |
Llínea 105: |
| | | |
| Fenollar, Escrivá, Roiç de Corella, Gasull,... tenen buit en este apartat per les seues aportacions. | | Fenollar, Escrivá, Roiç de Corella, Gasull,... tenen buit en este apartat per les seues aportacions. |
| + | |
| + | ==Lliteratura Satírica== |
| + | |
| + | La lliteratura satírica valenciana del sigle d'or, conseguix el seu zenit de producció en el sigle XV. |
| + | |
| + | Com a antecedents tindríem "els debats, sirventés i tesons" de la lliteratura trobadoresca, pero la lliteratura satírica valenciana dona un gir i s'orienta més cap a la crítica social corrosiva i la misogínia accentuada. |
| + | |
| + | Utilisa noves rimes destacant "la [[codolada]]" que consistix en un parellat en un vers llarc i un atre curt. |
| + | |
| + | Ràpidament un grup numerós de poetes se van especialisar en este tipo de composicions burlesques |
| + | |
| + | ===Autores i obres== |
| + | |
| + | Novament trobem a Fenollar i Gasull, pero sense dubte, entre tots sobreeixí el mege valencià [[Jaume Roig]]. |
| + | |
| + | * Bernat de Fenollar. "El procés dels olives" escrita conjuntament en Gasull tracta sobre l'amor senil. "Lo Somni de Joan Joan" és una burla dels costums femenins i a on es tracta també l'amor en la madurea de la vida. Finalment en "La brama dels llauradors" satirisa el llenguage dels llauradors valencians i de la gent normal dins d'un corrent que pretenia polir les formes de parlar, esta obra fon molt representada fins al [[sigle XVI]], gojant de gran acceptació. |
| + | |
| + | * Jaume Roig. Este mege valencià conseguix alcançar el cim de les lletres valencianes. La seua obra esta plena de talent i genialitat va servir de model cultural durant décades. |
| + | |
| + | Roig pertanyia a la burguesia valenciana, va estudiar medicina en [[Paris]] i [[Lleida]]. En Valéncia va fixar la seua residència molt pronte, fon administrador de l'"[[Hospital dels Inocents]]" fundat pel [[Pare Jofre]] i mege de càmara de la reina Maria, aixina com conseller de la ciutat. |
| + | |
| + | En [[1460]] se va retirar a [[Callosa d'En Sarrià]] durant una epidèmia que assolava Valéncia. Allí va escriure l'"Espill o Llibre dels dones", 16.359 versos parellats, en la llínea misògina satírica de la tradició cristià-musulmana. En l'Espill només dos dones se salven de la condena general, la seua dona [[Isabel Pellicer]] i la [[Mare de Deu]]. Esta obra és considerada per la seua estructura com a precedent de la novela picaresca (protagoniste-narrador, incorporació d'algunes senyes de l'identitat de l'autor, ...). |
| + | |
| + | L'espill s'emmarca en un estil realiste i pintoresc de la vida del [[sigle XV]]. Els personages i les situacions són deformats i caricaturisats conseguint situacions divertides. |
| + | ==Teatre== |
| | | |
| == Fets rellevants == | | == Fets rellevants == |