26 032
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Federico Fernández de Buján''' (Lugo, Galícia, 1956) és un juriste, escritor i columniste en prensa. Catedràtic de Dret Romà en la UN…»
'''Federico Fernández de Buján''' ([[Lugo]], [[Galícia]], [[1956]]) és un juriste, escritor i columniste en prensa. Catedràtic de [[Dret Romà]] en la [[UNED]].
És acadèmic de la Real Acadèmia de Doctors d'Espanya, en la Medalla 13 de la Secció de Dret i Soci de número de la Societat Erasmiana de [[Màlaga]].
Estudiós, en especial, en les següents matèries: Dret de les obligacions i els contractes en Roma i Dret vigent; Biojurídica i Bioètica; llenguage i Dret; dany i responsabilitat; plans d'estudi i metodologia universitària; El procés contra Jesús.
== Biografia ==
Inicià els seus estudis de bachillerat en el colege dels Germans Maristes en Lugo. Als tretze anys es va traslladar, junt als seus pares i el seu germà Antonio a [[Madrit]]. En la capital d'[[Espanya]], estudiarà en el colege del Bon Consell, dels Agustins. Es llicencià en Dret, en l'[[Universitat Autònoma de Madrit]], en la calificació mija de sobreixent, en l'any [[1980]].
En aquella época es va aficionar a l'atletisme, concretament al camp a través, i en quatre dels seus amics es varen proclamar subcampeons de Madrit.
En primer curs de la carrera coneix a la que serà la seua dòna, Rosana Díez-Canseco, i són pares de cinc filles: Rosana, María Victoria, Irene, Teresa i Rocío, Fernández de Buján Díez-Canseco.
Es va formar com a aprenent de juriste, baix el Magisteri d'eminents Catedràtics, entre uns atres: Juan Antonio Carrillo Salcedo, José Luis Pérez de Ayala, Aurelio Menéndez, Manuel Amorós Guardiola, Elías Díaz García, Emilio Gómez-Orbaneja, Antonio Ortega Carillo de Albornoz, Luis Díez-Picazo i Gonzalo Rodríguez Mourullo.
Ingressa per oposició en el Cos Jurídic de l'Eixèrcit en [[1981]]. El seu únic destí és el de Secretari Acadèmic i professor de Dret Constitucional de l'Escola d'Estudis Jurídics de la Defensa, des de [[1982]] a [[1989]]. Queda en situació d'excedència en obtindre la plaça de Professor Titular d'Universitat en la UNED.
El seu germà Antonio Fernández de Buján -hui Catedràtic en l'Universitat Autònoma de Madrit, és un ilustre juriste i Acadèmic de número de la Real Acadèmia de Jurisprudència i Llegislació d'Espanya- el va animar a proseguir la seua vocació universitària i el va ajudar sempre en la seua trayectòria acadèmica. En 1982 comença com a docent en la Facultat de Dret de l'Universitat Pontifica Comillas, ICADE, en la que continua la seua formació junt a grans universitaris, entre els que destaquen: Rafael Garay, José María Castán Vázquez i José María Díaz Moreno.
A través de Fernando Reinoso Barber -en qui discorre la seua marcha universitària- i des del mateix inici del seu Doctorat es convertix en discípul del Professor Manuel J. García Garrido. En ell, permaneix sempre íntimament al seu costat, 40 anys, i assistixen junts a més de 120 Congressos internacionals.
Doctor en [[1986]] en l'[[Universitat Nacional d'Educació a Distància]] (UNED) en la calificació de “cum laude” per unanimitat. En [[1989]] obtingué la plaça de Professor Titular en la mateixa Universitat, i en [[1994]] conseguí la Càtedra en l'[[Universitat de Las Palmas de Gran Canària]]. En [[1999]], obtingué per concurs oposició la Càtedra de Dret Romà de la UNED, culminant la seua carrera acadèmica.
== Publicacions i llabor d'investigació ==
És autor de 16 llibres, 164 estudis entre capítuls d'obres colectives i artículs en Revistes romanístiques, civilistes, iusprivatistes i atres sèus acadèmiques i 21 pròlecs, epílecs, recensió i Laudatio.
Actualment té reconeguts cinc sexenis per l'Agència Nacional d'Evaluació de la Calitat i Acreditació.
Les seues publicacions comprenen estudis de Dret Romà, Dret civil, Dret privat, Dret comparat, Biojurídica i Bioètica. Entre els seus llibres jurídics poden destacar-se:
* ''El Derecho, creación de Roma. Meditaciones universitarias de un Académico''
* ''Sistema Contractual Romano''
* ''La vida. Principio rector del Derecho''
* ''Nociones Jurídicas Básicas''
* ''Fundamentos Clásicos de la Democracia y la Administración''
* ''La consensualidad en Derecho Romano y en el Código civil''
* ''Roma. Un viaje histórico por sus regímenes políticos y su civilización''
* ''El Derecho, creación de Roma. Meditaciones de un universitario''
* ''Manuel Jesús García Garrido. Romanista, Jurista y Maestro. Diputado constituyente y Rector''
* Coautor del ''Manual Il diritto romano dopo Roma. Attraverso la modernità, a cura di Antonio Palma'' G. Giappichelli Editore, Torino 2022.
Ademés, Federico Fernández de Buján perteneix a diferents associacions, ha digirit tesis doctorals, ha pertanygut a diferents Comités científics internacionals i Consells editorials, ponent en més de 151 Congressos, Seminaris nacionals i internacionals, President o Vocal en 11 Tribunals de Càtedra i Titularitats en Universitats espanyoles, President o Vocal de més de 33 Tribunals de Tesis Doctorals en Universitats espanyoles i en 24 Tribunals de Doctorat en Universitats italianes i Director de 41 Cursos d'estiu, Jornades i Congressos científics.
És acadèmic de la Real Acadèmia de Doctors d'Espanya, en la Medalla 13 de la Secció de Dret i Soci de número de la Societat Erasmiana de [[Màlaga]].
Estudiós, en especial, en les següents matèries: Dret de les obligacions i els contractes en Roma i Dret vigent; Biojurídica i Bioètica; llenguage i Dret; dany i responsabilitat; plans d'estudi i metodologia universitària; El procés contra Jesús.
== Biografia ==
Inicià els seus estudis de bachillerat en el colege dels Germans Maristes en Lugo. Als tretze anys es va traslladar, junt als seus pares i el seu germà Antonio a [[Madrit]]. En la capital d'[[Espanya]], estudiarà en el colege del Bon Consell, dels Agustins. Es llicencià en Dret, en l'[[Universitat Autònoma de Madrit]], en la calificació mija de sobreixent, en l'any [[1980]].
En aquella época es va aficionar a l'atletisme, concretament al camp a través, i en quatre dels seus amics es varen proclamar subcampeons de Madrit.
En primer curs de la carrera coneix a la que serà la seua dòna, Rosana Díez-Canseco, i són pares de cinc filles: Rosana, María Victoria, Irene, Teresa i Rocío, Fernández de Buján Díez-Canseco.
Es va formar com a aprenent de juriste, baix el Magisteri d'eminents Catedràtics, entre uns atres: Juan Antonio Carrillo Salcedo, José Luis Pérez de Ayala, Aurelio Menéndez, Manuel Amorós Guardiola, Elías Díaz García, Emilio Gómez-Orbaneja, Antonio Ortega Carillo de Albornoz, Luis Díez-Picazo i Gonzalo Rodríguez Mourullo.
Ingressa per oposició en el Cos Jurídic de l'Eixèrcit en [[1981]]. El seu únic destí és el de Secretari Acadèmic i professor de Dret Constitucional de l'Escola d'Estudis Jurídics de la Defensa, des de [[1982]] a [[1989]]. Queda en situació d'excedència en obtindre la plaça de Professor Titular d'Universitat en la UNED.
El seu germà Antonio Fernández de Buján -hui Catedràtic en l'Universitat Autònoma de Madrit, és un ilustre juriste i Acadèmic de número de la Real Acadèmia de Jurisprudència i Llegislació d'Espanya- el va animar a proseguir la seua vocació universitària i el va ajudar sempre en la seua trayectòria acadèmica. En 1982 comença com a docent en la Facultat de Dret de l'Universitat Pontifica Comillas, ICADE, en la que continua la seua formació junt a grans universitaris, entre els que destaquen: Rafael Garay, José María Castán Vázquez i José María Díaz Moreno.
A través de Fernando Reinoso Barber -en qui discorre la seua marcha universitària- i des del mateix inici del seu Doctorat es convertix en discípul del Professor Manuel J. García Garrido. En ell, permaneix sempre íntimament al seu costat, 40 anys, i assistixen junts a més de 120 Congressos internacionals.
Doctor en [[1986]] en l'[[Universitat Nacional d'Educació a Distància]] (UNED) en la calificació de “cum laude” per unanimitat. En [[1989]] obtingué la plaça de Professor Titular en la mateixa Universitat, i en [[1994]] conseguí la Càtedra en l'[[Universitat de Las Palmas de Gran Canària]]. En [[1999]], obtingué per concurs oposició la Càtedra de Dret Romà de la UNED, culminant la seua carrera acadèmica.
== Publicacions i llabor d'investigació ==
És autor de 16 llibres, 164 estudis entre capítuls d'obres colectives i artículs en Revistes romanístiques, civilistes, iusprivatistes i atres sèus acadèmiques i 21 pròlecs, epílecs, recensió i Laudatio.
Actualment té reconeguts cinc sexenis per l'Agència Nacional d'Evaluació de la Calitat i Acreditació.
Les seues publicacions comprenen estudis de Dret Romà, Dret civil, Dret privat, Dret comparat, Biojurídica i Bioètica. Entre els seus llibres jurídics poden destacar-se:
* ''El Derecho, creación de Roma. Meditaciones universitarias de un Académico''
* ''Sistema Contractual Romano''
* ''La vida. Principio rector del Derecho''
* ''Nociones Jurídicas Básicas''
* ''Fundamentos Clásicos de la Democracia y la Administración''
* ''La consensualidad en Derecho Romano y en el Código civil''
* ''Roma. Un viaje histórico por sus regímenes políticos y su civilización''
* ''El Derecho, creación de Roma. Meditaciones de un universitario''
* ''Manuel Jesús García Garrido. Romanista, Jurista y Maestro. Diputado constituyente y Rector''
* Coautor del ''Manual Il diritto romano dopo Roma. Attraverso la modernità, a cura di Antonio Palma'' G. Giappichelli Editore, Torino 2022.
Ademés, Federico Fernández de Buján perteneix a diferents associacions, ha digirit tesis doctorals, ha pertanygut a diferents Comités científics internacionals i Consells editorials, ponent en més de 151 Congressos, Seminaris nacionals i internacionals, President o Vocal en 11 Tribunals de Càtedra i Titularitats en Universitats espanyoles, President o Vocal de més de 33 Tribunals de Tesis Doctorals en Universitats espanyoles i en 24 Tribunals de Doctorat en Universitats italianes i Director de 41 Cursos d'estiu, Jornades i Congressos científics.